Doris ocelligera

Doris ocelligera (Bergh, 1881)

Doris ocelligera per Manuel Ballesteros
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Dorididae  Rafinesque, 1815
Gènere: Doris  Linnaeus, 1758
Espècie: Doris ocelligera (Bergh, 1881) [Staurodoris]

Sinònims

  • Aldisa berghi Vayssière, 1901
  • Staurodoris ocelligera Bergh, 1881 (original)

Descripció
Encara que aquest doridaci està citat que pot aconseguir 25 mm de longitud, els exemplars observats són generalment més petits, mesurant entre 10 i 15 mm. La coloració del cos és groguenca o groc-verdosa, una mica més fosca al centre del dors, on es troben les vísceres. El mantell sobrepassa àmpliament la zona visceral. Tot el cos és molt espiculós, especialment els marges del dors, on s’aprecia un reticulat d’espícules i altres llargues en disposició radial. Com altres espècies del mateix gènere, al dors té tubercles arrodonits, grans i molt aparents al centre del dors, que es van fent més petits cap als marges del cos. Els tubercles grans semblen formar diverses línies al llarg del cos i solen tenir una taca marró fosca en el seu àpex, a més de granulacions blanquinoses. Els rinòfors són blanquinosos o groguencs, una mica més clars que el cos, són relativament curts i amb escasses làmines (6-9). La beina rinofòrica és elevada i posseeix dos grans tubercles aplanats en posició lateral que s’abaten entre si, tancant l’orifici rinofòric quan el rinòfor es retreu. La brànquia està formada per 6-7 fulles branquials bipinnades de color groguenc o verdós, semitransparents i amb petites puntuacions marrons prop de l’extrem. La brànquia està situada en posició molt posterior i quan s’estén es dirigeix cap enrere. La beina branquial és una mica elevada i la seva vora superior és lleugerament lobulada. El peu és verd-groguenc i sobresurt lleugerament per darrere el mantell quan l’animal s’està movent. La boca té dues protuberàncies arrodonides laterals i no té palps digitiformes.

Biologia
Fins el moment aquesta espècie és poc coneguda. Es sol localitzar en ambients rocallosos, sota pedres i entre algues, on es troben freqüentment exemplars juvenils de pocs mil·límetres de longitud; també viu entre els rizomes de Posidonia oceanica. S’ha indicat que s’alimenta d’esponges dels gèneres Halichondria, Haliclona i Hymeniacidon (Urgorri & Besteiro, 1984; Ortea et al. 2014). La posta és una cinta enrotllada en espiral amb ous groguencs molt petits de 65-85 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982; Ortea et al. 2014.)

Etimologia

  • Doris. Una nimfa marina de la mitologia Grega, esposa de Nereu i mare de les Nereides.
  • Ocelligera. Del Llatí “ocellus”, ull, taca similar a un ull  + “gerere”, portar.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix des de les costes franceses del Golf de Biscaia fins al Mediterrani. També ha estat citada a les Canàries, les Illes Salvagem, Madeira, Açores i Cap Verd (Ortea et al. 2014). A la Península Ibèrica s’ha registrat en totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies, també a les Balears (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes s’ha trobat a Es Caials, Roses, l’Escala, Cala Aiguafreda, Cala Canyelles, Tossa de Mar, Blanes, Mataró i Llavaneres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doris ocelligera (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Doris ocelligera
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Doris ocelligera" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 17/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/Ppo9w)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.