Doris pseudoargus

Doris pseudoargus (von Rapp, 1827)

Doris pseudoargus Eating the sponge Amphilectus fucorum, The Burroo, Calf of Man, Isle of Man. per Bernard Picton
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Dorididae  Rafinesque, 1815
Gènere: Doris  Linnaeus, 1758
Espècie: Doris pseudoargus  von Rapp, 1827

Sinònims

  • Archidoris pseudoargus (Rapp, 1827)
  • Archidoris tuberculata (Müller, 1778) sensu Cuvier, 1804
  • Doris areolata Stuwitz, 1836 
  • Doris brittanica Johnston, 1838 
  • Doris flavipes Leuckart, 1828
  • Doris leuckarti Delle Chiaje, 1841
  • Doris leuckartii Delle Chiaje, 1841 
  • Doris mera Alder & Hancock, 1844 
  • Doris schembrii Vérany, 1846

Descripció
Es tracta d’un dels doridacis més grans d’aigües europees, ja que pot arribar fins a un màxim de 12 cm de longitud, tot i que els animals de 5-8 cm son els més freqüents. El cos és ovalat i força pla. La coloració és molt variable, predominant els exemplars de color groguenc o ataronjat amb taques marrons o vermelloses, de diferents tons i mides, disperses pel dors. El mantell té nombrosos tubercles arrodonits de diferents mides disposats molt atapeïdament. Els tubercles més grans poden tenir en la seva superfície uns altres molt més petits, així com espícules al seu interior. En molts exemplars els tubercles tenen granulacions blanques. Els rinòfors tenen la base alaminar ampla i blanquinosa mentre que la part laminar és groguenca i té fins a 30 laminetes molt fines. L’orifici rinofòric és poc elevat i tubercul·lat. La brànquia està formada per 8-10 fulles branquials tripinnades de color més pàl·lid que el cos, i les pínules més superiors de les fulles branquials poden tenir taques marrons o marró-vermelloses. El peu és ample i de color groguenc, igual que la cara inferior del mantell, que no té cap tipus de taques. El peu està solcat anteriorment i la boca disposa d’un parell d’expansions arrodonides a manera de palps orals.

Biologia
Aquesta espècie de nudibranqui és freqüent sota pedres a la zona intermareal de les costes atlàntiques europees. A la Mediterrània és menys freqüent i viu al infralitoral fins a certa profunditat, i també en els caladors d’arrossegament de pesca comercial de la plataforma continental superior. S’ha citat que s’alimenta d’esponges com Halichondria panicea, Hymeniacidon sanguinea, Myxilla incrustans, Suberites ficus i Tethya aurantia, entre d’altres (Urgorri & Besteiro, 1984; McDonald & Nybakken, 2009). La posta és una cinta enrotllada en espiral amb ous grocs o taronja d’unes 150 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982). Freqüentment té com ectoparàsit el copèpode Doridicola agilis.

Etimologia

  • Doris. En la mitologia Grega Doris era una nimfa marina, una dels fills de Oceà i Tethys, dona de Nereu i mare de les Nereides.
  • Pseudoargus. Del Llatí “Pseudo”, fals + “argus”, del Grec Αργος (Argos), derivat de αργος (argos) que significa “brillant”. En la mitologia grega aquest nom pertanyia a l’home que va construir l’Argo i a un home que tenia cent ulls.

Distribució
Aquesta espècie té una distribució molt ampla ja que s’ha citat des del nord d’Europa, a Noruega, fins al Mar Mediterrani. A la Península Ibèrica s’ha registrat en gairebé totes les seves zones costaneres i també a les Balears (Cervera et al. 2004). A les costes de Catalunya hi ha cites de l’espècie a Llançà, en diferents caladors d’arrossegament com els situats davant Blanes i Lloret de Mar, davant de Pineda de Mar i de Malgrat, també enfront de la ciutat de Barcelona i al sud d’aquesta , al litoral del Garraf, a Sitges i a Vilanova i la Geltrú.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doris pseudoargus (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Doris pseudoargus
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Doris pseudoargus" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 23/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/ZSFER)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.