Doris sticta

Doris sticta (Iredale & O’Donoghue, 1923)

Doris sticta, Skomer Island, Pembrokeshire, Wales. 22 June 1975 per Bernard Picton

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Dorididae  Rafinesque, 1815
Gènere: Doris  Linnaeus, 1758
Espècie: Doris sticta (Iredale & O’Donoghue, 1923)

Sinònims

  • Archidoris maculata (Garstang, 1896)
  • Archidoris maculata lutea Vayssière, 1919
  • Doridigitata sticta Iredale & O’Donoghue, 1923 (original)
  • Doris eubalia Fischer P., 1872 
  • Doris maculata Garstang, 1896
  • Glossodoris dorbignii Gray, 1850

Descripció
Aquest nudibranqui pot arribar a mesurar més de 40 mm de longitud. La seva coloració general és groguenca o crema. Destaquen en el seu dors tubercles arrodonits molt grans i altres una mica més petits dels que irradien crestes una mica elevades que connecten els uns amb els altres i proporcionen un aspecte reticulat al dors. El color dels tubercles sol ser marró fosc o lleugerament porpra. La mida dels tubercles va disminuint des del centre fins als marges del dors. Els rinòfors són groguencs, la base és semitransparent i hi ha una vintena de fines làmines en la seva porció superior, el mucró terminal està molt poc desenvolupat. La beina rinofórica disposa de dos tubercles gruixuts, com els del dors, un situat en la seva cara externa i un altre a la cara interna. La brànquia està formada per 5-6 fulles tripinnades de color groc una mica més clar que el del cos. El peu és també groc i la boca disposa d’un parell de palps orals curts.

Biologia
Es coneix molt poc d’aquesta infreqüent espècie de nudibranqui. A les costes britàniques s’ha observat en fons rocosos de l’infralitoral, on abunden les esponges i cnidaris com Corynactis viridis. A les costes catalanes ha aparegut a més fondària, en caladors d’arrossegament comercial com els que es troben davant de la localitat de Blanes (Domènech et al. 2006). Es suposa que s’alimenta d’esponges com Ciocalypta penicillus. La posta és una cinta enrotllada en una espiral de dues voltes amb ous blancs o lleugerament groguencs.

Etimologia

  • Doris. En la mitologia Grega Doris era una nimfa marina, una de les filles de Oceà i Tethys, dona de Nereu i mare de les Nereides.
  • Sticta. Latinització del Grec “stiktē”, femení de “stiktos”, tatuat, tacat, puntuat.

Distribució
D’aquesta espècie es coneixen escasses dades de la seva presència però es pot indicar que es distribueix des del nord de les illes Britàniques fins al mar Mediterrani, també citada a la costa atlàntica del Marroc i a Madeira. A la Península Ibèrica s’ha registrat al Cantàbric, a Portugal, a la zona de l’Estret de Gibraltar i a Catalunya (als caladors d’arrossegament davant Blanes).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Doris sticta
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Doris sticta basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Doris sticta" in OPK-Opistobranquis, Published: 13/08/2014, Accessed: 18/11/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/nOfPr)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.