Felimare fontandraui

Felimare fontandraui (Pruvot-Fol, 1951)

Felimare fontandraui per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Chromodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Felimare  Ev. Marcus & Er. Marcus 1967
Espècie: Felimare fontandraui (Pruvot-Fol, 1951) [Glossodoris]

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Glossodoris fontandraui Pruvot-Fol, 1951 (original)
  • Hypselodoris fontandraui (Pruvot-Fol, 1951)

Descripció
Es tracta d’una de les espècies de Felimare blaus menys freqüents i que pot assolir una mida bastant apreciable de fins a 45 mm de longitud. La coloració de fons del cos, segons els exemplars, va des del blau clar fins al blau violaci fosc. Tot el mantell està envoltat per una banda groga. Al centre del dors destaca una línia ampla de color blanquinós o groc que va des de la beina branquial fins davant dels rinòfors, on es bifurca en forma d’àncora; aquesta línia pot ser contínua o estar interrompuda, ser més o menys ampla i tenir prolongacions laterals irregulars. La línia groga del dors envolta completament a la beina branquial prop de la seva base i, per darrere, es continua per una línia curta i afilada. També es poden veure al dors algunes taques allargades de color blau més clar a banda i banda de la línia mig dorsal. El dors sol tenir alguns tubercles arrodonits. Ortea et al. (1996) indiquen la variabilitat cromàtica d’aquesta espècie segons els exemplars i la seva grandària. Els rinòfors són completament de color blau fosc, la base alaminar és ampla i semitransparent i pot tenir una taca groga o blanquinosa a banda i banda, mentre que la zona laminar té unes 13-15 laminetes. El mucró terminal del rinòfor està poc desenvolupat. La beina rinofòrica és una mica elevada, de color blau i les seves vores superiors estan lleugerament ondulades. Els costats del cos també són de color blau i tenen una línia groga contínua, més altres del mateix color discontínues i obliqües, de vegades amb una línia de color blau clar discontínua per sobre de la central. La brànquia està formada per 6 fulles bipinnades de color blau fosc però amb el raquis groc o blanquinós, tant a la zona interna com a l’externa; la beina branquial és elevada i de vora llisa. La papil·la anal, situada darrere de la base de les fulles branquials, és contràctil i de color blau. El peu és de color blau clar, per davant s’eixampla una mica i per darrere acaba en una cua de color blau fosc on, en la zona dorsal, convergeixen les línies grogues dels flancs del cos.

Biologia
Aquesta espècie viu en parets rocoses o sota pedres amb abundància d’esponges i altres invertebrats, des de la zona intermareal fins a gairebé un centenar de metres de profunditat. També s’ha citat ocasionalment en praderies de Posidonia oceanica (Templado, 1984). Els animals són molt actius. S’alimenta de l’esponja Dysidea avara. Aquesta espècie no té formacions glandulars en el mantell (MDF’s) però, tot i això, quan els animals són molestats són capaços de segregar un líquid semitransparent que podria tenir missió defensiva i que és de tipus sesquiterpenoïde (Àvila, 1993; Wägele et al . 2006)). La posta està constituïda per una cinta enrotllada en espiral amb ous blancs d’unes 115 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Fontandraui. Latinització de Font-Andreu, un indret ubicat a uns 5 km. al sud-sudest d’Argelès-sur-mer (França) i molt a prop de Banyuls-sur-mer, seu d’una estació oceanogràfica.

Distribució
F. fontandraui viu a les costes del sud d’Europa: a tota la Mediterrània, a les costes de la Península Ibèrica, a les illes Canàries i a les Açores (Cervera et al. 2004). A la Península Ibèrica ha estat citada en totes les seves zones costes excepte a Galícia i a la costa atlàntica andalusa. A les costes catalanes ha estat citada en localitats com Es Caials (Cadaqués), l’Escala, Cala Aiguafreda, Aigua-Xellida, Sa Tuna (Begur), a les illes Medes, les illes Formigues, a Tossa de Mar i a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare fontandraui (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Felimare fontandraui

    Cantabria: Ortea (1977c, Glossodoris), Ávila Escartín (1993), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Portugal: Calado et al. (2003). Gibraltar: García-Gómez (1983, as H. messinensis), García-Gómez, Medina and Coveñas (1991, as H. cf. messinensis), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Gosliner and Johnson (1999). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986, both as H. messinensis), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984, all as H. messinensis). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978, 1985a), Ros & Altimira (1977), Altimira et al. (1981), Huelin & Ros (1984), Domènech et al. (2006), Ballesteros (datos no publicados) [Cap Norfeu, Costa Brava], M@re Nostrum [Bau de S’Arnella (El Port de la Selva) 6/2000]. Hasta 1984, citada como Glossodoris. Baleares: Ros (1981b, as H. messinensis, 1985b), Ros and Gili (1985). Canarias: Wirtz and Debelius (2003). Azores: Wirtz (1995b, 1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Felimare fontandraui
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Felimare fontandraui" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 28/02/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/fwBo2)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.