Felimare picta

Felimare picta (Schultz in Philippi, 1836)

Felimare picta per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Chromodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Felimare  Ev. Marcus & Er. Marcus 1967
Espècie: Felimare picta (Schultz in Philippi, 1836) [Doris]

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Sinònims

  • Chromodoris cantrainii Bergh, 1879
  • Chromodoris elegans (Cantraine, 1835)
  • Chromodoris valenciennesi (Cantraine, 1841)
  • Doris calcarae Vérany, 1846
  • Doris elegans Cantraine, 1835
  • Doris lutescens Delle Chiaje in Verany, 1846
  • Doris nardi Vérany, 1846
  • Doris nardii Vérany, 1846
  • Doris picta Schultz in Philippi, 1836 (original)
  • Doris scacchi Delle Chiaje, 1830
  • Doris valenciennesi Cantraine, 1841
  • Glossodoris edenticulata White, 1952
  • Glossodoris picta (Schultz in Philippi, 1836)
  • Glossodoris valenciennesi (Cantraine, 1841)
  • Glossodoris webbi (d’Orbigny, 1839)
  • Goniodoris elegans (Cantraine, 1835)
  • Hypselodoris edenticulata (White, 1952)
  • Hypselodoris elegans (Cantraine, 1835)
  • Hypselodoris picta (Schultz in Philippi, 1836)
  • Hypselodoris picta picta (Schultz in Philippi, 1836)
  • Hypselodoris picta webbi (d’Orbigny, 1839)
  • Hypselodoris valenciennesi (Cantraine, 1841)
  • Hypselodoris webbi (d’Orbigny, 1839)
  • Polycera webbi d’Orbigny, 1839

Descripció
Es tracta de l’espècie més gran dels cromodorídids europeus ja que pot arribar a més de 12 cm de longitud, encara que hi ha cites d’animals d’uns 20 cm. El cos és molt allargat, alt, amb el mantell estret i sobrepassant molt poc el peu pels costats. A l’alçada del cap, el mantell s’eixampla lleugerament formant una mena d’incipient vel cefàlic. La coloració de fons del cos és blanquinosa o lleugerament blavosa però aquest color apareixen nombroses taques allargades o puntuacions de color groc que poden variar en nombre i disposició segons els diferents exemplars. Les taques grogues també es troben presents en els costats del cos. Aquesta és la típica coloració dels exemplars “clars” ja que amb menys freqüència es poden trobar exemplars “blaus” en què la coloració de fons és d’aquest color i les taques grogues menys nombroses. Els rinòfors no són molt grans i tenen el mateix color que el cos, excepte l’àpex que és blavós. Les làmines es presenten en els dos terços superiors de cada rinòfor, la base és llisa i la beina rinofòrica és poc elevada i la seva vora superior és llisa i de color groc. La brànquia està constituïda per 10-12 fulles de color verd-groguenc o lleugerament blavoses segons els exemplars, que es mantenen bastant juntes quan estan esteses. Les fulles branquials són relativament estretes i tenen fines làmines a banda i banda del raquis. La beina branquial és força elevada, de vora llisa i disposa també de taques i puntuacions grogues. Freqüentment les línies grogues del dors conflueixen cap a la vora superior de la beina branquial. El peu és blanquinós o lleugerament blavós, per davant la boca presenta dos petits tentacles orals amb l’extrem blavós. La cua és robusta i també té taques grogues, el seu extrem sol ser blavós.

Biologia
Aquesta espècie és relativament freqüent d’observar en parets rocoses amb abundants algues, esponges i altres invertebrats, principalment en zones poc il·luminades, des del infralitoral superior fins a uns 50 m de fondària al Mediterrani. La seva dieta es compon d’esponges com Dysidea fagilis, Ircinia fasciculata i Peraplysilla spinifera (McDonald & Nybakken, 2001). La posta està constituïda per una cinta espiral d’uns 6 mm d’alt amb ous taronja d’unes 170 micres de diàmetre (Ortea, et al. 1996). Per gairebé tota la vora del mantell, però principalment a l’alçada dels rinòfors i als costats i per darrere de la brànquia hi ha nombroses glàndules blanquinoses (formacions dèrmiques del mantell o MDF) que contenen una substància, la longifolina, que en ser expulsada a l’exterior per l’animal quan és molestat, té una forta acció antidepredant i és per tant d’acció defensiva.

Etimologia

  • Picta. Del Llatí Pictus que significa “pintat”.

Distribució
F. picta ha estat citada tant a la costa atlàntica occidental (Florida, Golf de Mèxic) com a l’Atlàntic oriental, des d’Angola fins a Cap Verd, Canàries, Madeira i Açores, la Península Ibèrica i tota la Mediterrània. A la Península Ibèrica és coneguda de totes les seves zones costaneres, tant atlàntiques com mediterrànies (Cervera et al. 2004), i també a les Balears. A les costes catalanes ha estat observada en nombroses localitats de la Costa Brava i també al litoral de Tarragona (Folch, 2013). En la majoria dels registres anteriors a 1990 l’espècie ha estat citada sota els noms de valenciennesi, elegans o webbi.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare picta (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Felimare picta

    Cantabria: Ros (1975, 1978b), Ortea (1977c), Ávila Escartín (1993), Fontana et al. (1993). Galicia: Urgorri and Besteiro (1983). Portugal: Calado et al. (1999) Andalucía (Atl.): Templado et al. (1993b), García-Gómez, Cimino and Medina (1990), García-Gómez, Medina and Coveñas (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Gosliner and Johnson (1999). Andalucía (Med.): Ros (1975), Luque (1983, 1986), Salas and Luque (1986), Ballesteros et al. (1986), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: De Fez (1974, as Chromodoris villafranca), Templado (1982b, 1983, 1984), Ortea and Templado (1984), Ballesteros (1985), Ramos (1985), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987, as Hypselodoris elegans), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Aguado-Giménez (2000), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978b, 1985a,b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1980), Altimira et al. (1981), Pereira & Ballesteros (1982), Huelin & Ros (1984), Ávila (1993), Ortea et al. (1996), M@re Nostrum [Es Caials (Cadaqués) 4/2006, Cap Trencat (Roses) 8/1995, Canons de Tamariu (Llafranc) 7/1997, Ullastres (Llafranc) 8/1997, pecio del Boreas (Palamós) 8/1997, Mar Menuda (Tossa de Mar) 10/1999, Es Negre (Llavaneres) 9/1999]. Los registros de esta especie hasta 1996 se refieren a Glossodoris valenciennesi, a H. valenciennesi o a H. webbi. Baleares: Ballesteros (1981a), Ros (1981b), Ros and Gili (1985), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986), Altaba (1993, as H. elegans), Wirtz and Debelius (2003). Canarias: Odhner (1931), Pruvot-Fol (1954), Nordsieck (1972), Altimira and Ros (1979), Ortea and Templado (1984), Pérez-Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Malaquias and Calado (1997, as H. picta webbi), Malaquias (2000, as H. picta webbi), Ortea et al. (2001, as H. picta webbi), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1994, as H. webbi), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Malaquias et al. (2001). Azores: Bergh (1899, as Chromodoris cantrainei), Gosliner (1990), Wirtz (1994, 1998, as H. picta azorica), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996, as H. picta azorica), Ávila et al. (1998), Gosliner and Johnson (1999), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Mienis, 1984a:14; Perrone, 1991a:277; Riedl, 1983:335; Schmekel & Portmann, 1982:62[P]; Wagele & Schminke, 1987:[P]; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:77[P]; Mienis, 1984a:14; Perrone, 1983b:132; Schmekel, 1970:189; Thompson & Turner, 1983:85; Bouchet & Ortea, 1980:121[P]; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:79[P]; Gat & Mienis, 1986:120; Gosliner, 1990a:155[P]; Perrone, 1990c:213; 1991a:277; Sabelli, Giannuzzi-Savelli, & Bedulli, 1990:441; Thompson & Turner, 1983:83

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:2 Stars
        Oceà Atlàntic:2 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Felimare picta
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Felimare picta" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 25/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/BSpr2)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.