Felimare tricolor

Felimare tricolor (Cantraine, 1835)

Felimare tricolor per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Chromodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Felimare  Ev. Marcus & Er. Marcus 1967
Espècie: Felimare tricolor (Cantraine, 1835) [Doris]

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Aquesta espècie encapçalava una de les polèmiques més conegudes. Existeix un grup d’especialistes que afirmaven que Felimare tricolor es tractava d’una espècie diferenciada sense discussió, mentre que altres afirmaven que es tractava de Felimare midatlantica (Gosliner, 1990). Arran del treball de (Furfaro et al., 2016) es pot concloure que Felimare midatlantica és en realitat F. tricolor. Tant la base de dades WoRMS com CLEMAM indiquen F. tricolor com a espècie vàlida i F. midatlantica com a sinònima.

Sinònims

  • Chromodoris tricolor (Cantraine, 1835)
  • Doris tricolor Cantraine, 1835 (original)
  • Felimare midatlantica (Gosliner, 1990)
  • Glossodoris tricolor (Cantraine, 1835)
  • Hypselodoris midatlantica Gosliner, 1990
  • Hypselodoris tricolor (Cantraine, 1835)
  • Mexichromis tricolor (Cantraine, 1835)

Descripció
Els animals d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 30 mm de longitud. El seu cos és bastant estilitzat, una mica més ample en la seva zona anterior, i de coloració blavosa. La vora del mantell és groc i al centre del dors hi ha una banda longitudinal que va des de la zona inter-rinofòrica fins a la beina branquial, envolta aquesta i continua per darrere fins a prop de la vora posterior del mantell. La banda mig dorsal és blanquinosa en els exemplars més petits i després es va esgrogueint progressivament. A banda i banda de la banda groga central del dors sol haver taques blau turquesa arrodonides o allargades i que apareixen perfectament alineades. En els flancs del cos hi ha també una banda longitudinal blanquinosa o groguenca, que envolta la papil·la genital formant un anell al seu voltant. Posteriorment, les dues bandes laterals s’uneixen a la cua en forma d’una banda groga mig-dorsal. Ortea et al. (1996) indiquen la variabilitat cromàtica d’aquesta espècie segons els exemplars i la seva grandària. Els rinòfors tenen la zona laminar de color blau molt fosc, l’àpex és una mica més clar, igual que la zona basal sense làmines; tenen unes 20-25 laminetes. La beina rinofòrica és elevada i de vora llisa. La brànquia està constituïda per 8-10 fulles branquials de color blau fosc amb el raquis groguenc o blanquinós; les laminetes de cada full branquial són semitransparents i alternativament grans i petites. El peu és estret i truncat anteriorment, la boca té dos palps orals curts i amples.

Biologia
Aquesta espècie és relativament freqüent per tot el litoral europeu, tant mediterrani com atlàntic, vivint des de la zona intermareal fins a més de 100 m de profunditat. Prefereix substrats rocosos com parets verticals amb abundància d’algues i invertebrats, o bé sota pedres. Els exemplars d’aquesta espècie tenen de 2 a 5 glàndules defensives (MDF’s) de tipus 3 en la vora posterior del mantell i ocasionalment també en la vora anterior, a l’altura dels rinòfors (García-Gómez et al. 1991; Wägele et al. 2006). Del seu cos s’han aïllat metabòlits secundaris del tipus dels sesquiterpenoides com la longifolina, extrets de la seva espècie aliment, l’esponja del gènere Dysidea (D. avara, D. fragilis) i que tenen una clara missió defensiva quan són expulsats a l’exterior (Àvila, 1993; Fontana et al,. 1993). La seva posta és una cinta enrotllada en una espiral de 3 voltes i d’uns 2 mm d’altura que conté ous blancs d’unes 90 micres de diàmetre (Ortea et al. 1996).

Etimologia

  • Tricolor. Del Llatí “tres”, tres + “color”, color.

Distribució
Es tracta d’una espècie europea que ha estat registrada des de les costes atlàntiques de França fins a la Mediterrània occidental, també a les Açores, Madeira i les Illes Canàries. No obstant això, com ha estat confosa repetidament amb altres espècies de Felimare blaus (F. villafranca, F. fontandraui, F. orsinii) és possible que la seva distribució geogràfica sigui més àmplia. A la Península Ibèrica s’ha citat en totes les seves zones costaneres (Cervera et al,. 2004) i a Catalunya en nombroses localitats de la Costa Brava, també a Canet de Mar, Mataró i al Port de l’Estany (Tarragona).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimare tricolor (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Felimare tricolor

    Cantabria: Ávila Escartín (1993). Galicia: Ortea (1977c, as Glossodoris tricolor), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996). Portugal: Calado et al. (1999, 2005), Muzavor and Morenito (1999), Malaquias and Morenito (2000). Andalucía (Atl.): García Gómez, Medina and Coveñas (1991). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989), García Gómez, Medina and Coveñas (1991), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Gosliner and Johnson (1999). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Salas and Luque (1986), Schick (1998), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Marín and Ros (1987), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978, 1985), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Ortea et al. (1996). Antes de 1996, muchos registros de esta especie se refieren a Glossodoris. Baleares: Vicente (1964), Ros (1975, 1978b), Ros and Altimira (1977), Pereira (1980), Altimira, Huelin and Ros (1981), Huelin and Ros (1984), Ballesteros (1985), Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Ballesteros (1981a), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Ortea et al. (2001, 2003), Malaquias and Calado (1997), Moro et al. (2003). Madeira: Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Wirtz (1999). Azores: Gosliner (1990), Ortea, Valdés and García-Gómez (1996), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:75[P]; Perrone, 1986a:29; Schmekel, 1970:191; Schmekel & Portmann, 1982:66[P]; Thompson, 1976a:[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Felimare tricolor
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Felimare tricolor" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 24/06/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/EmK29)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.