Felimida elegantula

Felimida elegantula (Philippi, 1844)

Felimida elegantula @ Olbia locality Cuncheddi, Sardinia, 06 July 2013, rocky bottom, -2 m per Mauro Doneddu
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Chromodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Felimida  Ev. Marcus 1971
Espècie: Felimida elegantula (Philippi, 1844) [Doris]

Nota taxonòmica: Les espècies europees atlàntiques i mediterrànies dels gèneres Hypselodoris i Chromodoris, després de l´anàlisi molecular dels Chromodorididae de Johnson & Gosliner (2012, Traditional Taxonomic groupings mask evolutionary history: A molecular Phylogeny and new classification of the chromodorid nudibranchs. PLoS ONE 7 (4): 33479) s´han inclòs en els gèneres Felimare Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967 (les espècies d´Hypselodoris) i Felimida Ev. Marcus, 1971 (les espècies del gènere Chromodoris).

Felimida elegantula va ser descrita per Philippi (1844) a partir d’un únic exemplar recol·lectat a Sicília descrit amb un cos rectangular de color blanc opac amb petits punts dorsals de color fosc i la vora del mantell de color groc, 11 fulls branquials i rinòfors blancs. El patró de color dels espècimens estudiats en el treball d’Ortigosa et. al (2014) s’assembla a la descripció de Philippi, així com a la Felimida elegantula polychroma de Perrone (1993) en relació a la grandària de les taques dorsals. Segons Perrone, les diferències externes entre les dues subespècies conegudes F. elegantula elegantula i F. elegantula polychroma, consisteixen en les taques més grans i la presència de taques difuminades de color blanc en la segona. Cervera (2005) comenta sobre un exemplar sense taques vermelles (però amb taques blanques difuminades al dors) que podria pertànyer a una tercera subespècie, o bé ser una variació cromàtica de F. elegantula. Ortigosa et al. (2014) no van trobar espècimens corresponents a la descripció de F. elegantula elegantula de Perrone per analitzar-les mitjançant tècniques moleculars, per la qual cosa no els va ser possible determinar si les subespècies esmentades per Perrone corresponen a variacions intraespecífiques o bé a espècies diferents. La validesa de F. elegantula com una espècie diferenciada es justifica per la monofilia dels exemplars de taques grans estudiats en el treball d’Ortigosa et al. (2014), així com per les anàlisis de delimitació d’espècies. Un treball posterior per Furfaro et al. (2016) en base a un exemplar trobat a Tunis, s’ha demostrat mitjançant anàlisi molecular que pertany a aquesta espècie, i no rebat les dues subespècies de Perrone (1993) però sí demostra l’alta variabilitat cromàtica de F. elegantula.

Sinònims

  • Chromodoris elegantula (Philippi, 1844)
  • Chromodoris elegantula polychroma Perrone, 1993
  • Doris elegantula Philippi, 1844 (Original)

Descripció
Cos ovalat i elongat, de color blanquinós amb diversos punts vermellosos cobrint de forma irregular el dors, els costats del peu i la cua. Té taques difuminades de color blanc opac al dors. La vora del mantell és groga, amb una fina banda blanca a la part interior. La part posterior del peu no queda coberta pel mantell. Té formacions dèrmiques del mantell (Mantle dermal formations o MDFs) ubicades a la vora del mantell, excepte a la zona anterior. Té dos rinòfors amb fins a 13 lamel·les. La brànquia té 6 fulles branquials unipinnades de color blanquinós, cadascuna d’elles amb el raquis de color blanc opac. Tant les brànquies com els rinòfors són completament retràctils.

Biologia
Aquesta espècie es troba en aigües someres, entre algues (especialment Cystoseira sp.). Es creu que s’alimenta de hidraris, petites esponges i briozous que creixen prop de la base de l’alga. Ha estat trobat també entre Posidonia oceanica fent la posta d’una massa d’ous de color groc. Segons Rudman (2005) una foto de la posta en el treball de Sordi (1970) mostra que aquesta té pocs ous i que aquests són de grans dimensions, el que suggereix que les larves potser tinguin desenvolupament directe (sense fase velígera).

Etimologia

  • Elegantula. Del Llatí “elegantulus”, molt elegant.

Distribució
Felimida elegantula ha estat trobada molt poques vegades després de la seva descripció original (Philippi, 1844). Se la coneix únicament a la Mediterrània, on ha estat descrita a Espanya, Illes Balears (Vives, 2007); França, Villafranche-sur-Mer (Pruvot-Fol, 1932); Itàlia: Palermo (Philippi, 1844, localitat tipus), Porto San Paolo (Ortigosa et al., 2014), Cagliari i Tavolara (Sardenya) (Trainito, 2003; Piras, 2005), Secche della Meloria (Sordi, 1970), illa de Pantelleria (Picchetti,2000); Malta (Cachia, Mifsud & Sammut, 1993; Perrone, 1993; Sammut & Perrone, 1998); Tunis: illes Kerkennah (Furfaro et al. 2016)  i Turquia: Adrasan (Türkmen & Demirsoy, 2009).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Felimida elegantula (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Felimida elegantula
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Felimida elegantula" in OPK-Opistobranquis, Published: 11/09/2014, Accessed: 22/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/vFzGK)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.