Geitodoris planata

Geitodoris planata (Alder & Hancock, 1846)

Geitodoris planata per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Discodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Geitodoris  Bergh, 1891
Espècie: Geitodoris planata (Alder & Hancock, 1846) [Doris]

Sinònims

  • Discodoris planata (Alder & Hancock)
  • Doris complanata Verrill, 1880
  • Doris planata Alder & Hancock, 1846 (original)
  • Doris testudinaria Risso, 1826
  • Geitodoris complanata (A. E. Verrill, 1880)

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie de nudibranqui poden arribar a més de 4 cm de longitud (la grandària màxima citada és de 65 mm, Picton & Morrow, 2010). El cos és molt aplanat i a aquesta característica es deu el seu nom específic. La coloració general és marró-vermellosa, més fosca o clara segons els diferents animals. Els marges del dors poden ser d’un to més clar. En la majoria dels casos són molt visibles a simple vista unes zones blanquinoses o de color crema de forma estelada situades en el dors, el qual està adornat amb tubercles arrodonits de diverses grandàries, destacant en la zona central uns més grans envoltats d’uns altres més petits. Els tubercles més grans solen ser de color clar cremós i també uns altres de grandària intermèdia que estan disposats de forma radial partint del central; aquesta disposició de tubercles clars és la que proporciona al dors de l’animal les seves típiques taques estelades. En alguns exemplars poden observar-se taques irregulars més grans de color crema. Alguns tubercles poden ser lleugerament pedunculats. Amb la lupa binocular es pot apreciar que en el dors també existeixen nombroses línies blanques que formen un reticle i tendeixen també a confluir a la base dels tubercles més grans. Els rinòfors són de color marró, iguals que el dors, especialment a la seva zona laminar, on existeixen unes 20-25 laminetes situades molt juntes, el mucró terminal està molt poc desenvolupat. La zona alaminar dels rinòfors és una mica més clara a causa de la menor densitat de taques marrons i aquestes es reuneixen a la zona dorsal de la base per formar una banda marró longitudinal. La beina rinofòrica és elevada i la seva vora superior està lobulada, en tota la seva superfície hi ha tubercles com els de el dors; quan el rinòfor es retreu dins el cap, els lòbuls de la beina s’abaten per tancar l’orifici rinofòric. La brànquia està formada per 6-8 fulles branquials tripinnades del mateix color del cos però amb nombroses taques d’un color blanc-cremós que les aclareixen una mica. Les fulles branquials són bastant llargues i la seva raquis està corbada quan estan completament esteses. La beina branquial és una mica elevada, la seva vora superior està lleugerament lobulada i també disposa de tubercles. Quan les fulles branquials es retreuen en el cos, la beina es tanca en forma d’una esquerda transversal i orientada cap a enrere. La papil·la anal és tubular, de color blanquinós però amb puntuacions marrons i l’orifici anal té forma de 4 lòbuls. La papil·la anal és pulsàtil. El peu és de color groc ataronjat uniforme igual que la cara inferior del mantell, que té petites taques marrons allà on van a confluir unes fines línies en disposició radial. El peu és solcat i enfonsat en la part anterior, i la boca poseeix dos palps orals curts de color groguenc.

Nota identificativa: Aquesta espècie ha estat confosa en el passat amb una altra gran espècie de doridaci amb tubercles en el dors, Doris pseudoargus, que és molt variable en quant a coloració i que una de les seves variabilitats cromàtiques pot semblar-se a la de G. planata. No obstant això D. pseudoargus no té palps orals digitiformes al costat de la boca, com sí en té G. planata. Una altra espècie, Discodoris stellifera, té també tubercles en el dors i la típica estructura de taques estelades clares en el dors, però només es pot distingir de G. planata per la seva ràdula: D. stellifera té les dents radulars marginals finament denticulades mentre que els de G. planata són llisos i de tipus espatulat. És molt difícil per tant identificar ambdues espècies sobre la base de la seva morfologia externa, per la qual cosa les cites d’ambdues espècies basades en fotografies o observacions visuals poden ser errònies.

 

Biologia
Els animals d’aquesta espècie de doridaci són molt sedentaris i tenen moviments lents. Sol trobar-se sota pedres, des de molt poca profunditat, i de vegades és localment abundant. S’alimenta d’esponges, entre les quals s’ha citat Mycale rotalis, una esponja de color ataronjat que sol viure sota pedres. La posta de G. planata és una cinta un xic fistonada i enrotllada en espiral, de 5-6 mm d’amplada i d’una longitud total que pot arribar fins a 15 cm. Els ous són blancs o lleugerament groguencs i es disposen en 2-3 capes en la cinta, dins de càpsules transparents que poden contenir un o dos ous. La grandària dels ous esta al voltant de les 80 micres i el de les càpsules al voltant de les 120 micres.

Etimologia

  • Geitodoris. Del Grec “geitonos”, veí (en el sentit de proper o semblant) + “Doris”, en la mitologia grega, dona de Nereo, nimfa de les aigües i mare de les Nereides.
  • Planata. Deriva del Llatí “planus” relatiu que té el dors molt aplanat.

Distribució
Geitodoris planata es distribueix per totes les costes europees, des de Noruega fins al Mediterrani. En les costes del sud del Regne Unit és localment abundant. En les costes peninsulars ibèriques s’ha citat en totes les zones menys a Galícia i la costa llevantina. També observada a Balears, Canàries, Açores i Madeira (Cervera et al. 2004). En les costes catalanes està citada, entre altres localitats, a la Cala Sant Antoni (Port Lligat), L´Escala, Cala Bona i Cala Giverola (Tossa de Mar), cala Aiguafreda (Begur), Blanes i moltes d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Geitodoris planata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Geitodoris planata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Geitodoris planata" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 01/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/VdqSB)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.