Limacia clavigera

Limacia clavigera (Müller, 1776)

Limacia clavigera per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817 
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970 
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931 
Superfamilia: Polyceroidea  Alder & Hancock, 1845 
Familia: Polyceridae  Alder & Hancock, 1845 
Subfamilia: Polycerinae  Alder & Hancock, 1845 
Gènere: Limacia  O.F. Müller, 1781 
Espècie: Limacia clavigera (O.F. Müller, 1776) [Doris]

Sinònims

  • Doris clavigera O. F. Müller, 1776 (original)
  • Euplocamus plumosus Thompson, 1840 
  • Tergipes pulcher Johnston, 1834 

Descripció
Aquesta espècie de nudibranqui pot arribar als 18 mm de longitud, si bé els exemplars mediterranis són una mica més petits i mesuren al voltant de 10 mm. El seu cos és blanc a causa de petites puntuacions blanc opaques densament distribuïdes per tot el cos que en algunes zones deixen veure per transparència alguns òrgans interns. El més característic de l’espècie són els apèndixs digitiformes que envolten tot el seu cos inclòs el marge anterior del cap. Aquests apèndixs, entre 18-30 en total, són una mica més estrets i semitransparents a la base i es van eixamplant cap amunt, on acaben en un extrem arrodonit i de color groc o ataronjat. En els exemplars de menor grandària i nombre de tubercles, aquests tenen una mida més o menys regular, mentre que en els exemplars de major talla dels tubercles solen ser més desiguals en grandària. Els tubercles tenen la seva superfície finament tuberculada o espinosa i en l’interior es pot veure per transparència com una estructura tubular que el recorre. Al dors de l’animal hi tubercles arrodonits també pigmentats de groc o ataronjat i que, de vegades, estan alineats formant una cresta mig dorsal, podent haver-hi també altres tubercles a banda i banda d’aquests. A les parets laterals del cos també sol haver tubercles grocs o ataronjats alineats, una mica més petits que els dorsals. Els rinòfors tenen la base semitransparent i la part superior té 10-11 laminetes, blanques les 3-4 primeres i pigmentades de groc o ataronjat les més superiors. Els rinòfors són retràctils totalment i la seva base està envoltada per una beina blanquinosa de vora superior llisa. La brànquia està constituïda per 3 fulles bi o tripinnades, semitransparents a la base i el raquis mentre que les làmines més distals son grogues o ataronjades; en els exemplars petits, les fulles branquials poden ser completament blanques. El peu és blanc i arrodonit anteriorment, la boca no té palps orals i la cua està pigmentada amb una banda mig dorsal ampla de color groc o ataronjat.

Biologia
Limacia clavigera viu en parets rocoses poc il·luminades amb abundància d’invertebrats sèssils, sota pedres i també sobre fulles de Posidonia oceanica amb briozous. S’ha citat sobre nombroses espècies de briozous, alguns dels quals poden ser les espècies que s’alimenta, com Aetea truncata, Caberea boryi, Celleporina hassalli, Chorizopora brongniarti, Cryptosula pallasiana, Electra pilosa, Escharella immersa, Escharina vulgaris, Hippodiplosia spp., Pentapora foliacea, Membranipora membranacea, Microporella ciliata, Parasmittina raigii, Porella concinna, Savignella lafonti, Schismopora avicularis,, Schizomavella spp., Schizobrachiella sanguinea, Schizoporella unicornis, Smittina reticulata i Umbonula littoralis (McDonald & Nybakken, 1999). La posta està formada per un cordó enrotllat en una espiral plana de diverses voltes amb ous blancs (Gosliner, 1987).

Etimologia

  • LimaciaDel Llatí “limax”, babosa, viscós.
  • Clavigera. Del Llatí “clava”, que significa maça, i “gerere”, portar, “portar pals, maces o porres”.

Distribució
És una espècie que habita en totes les costes europees, des de les Illes Britàniques fins al Mediterrani. També s’ha citat a Cap Verd (Rolán, 2005), Sud-àfrica (Gosliner, 1987), en Açores, les Canàries i en totes les costes de la Península Ibèrica (Cervera et al. 2004). A Catalunya s’ha observat a Cala Sant Antoni (Cadaqués), Es Caials, L’Escala, L’Estartit, Illes Medes, Sa Tuna, Cala Aiguablava, Cala Aiguafreda i Tossa de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limacia clavigera (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Limacia clavigera
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Limacia clavigera" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 23/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/Exy8r)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.