Limacia iberica

Limacia iberica  Caballer, Almón & Pérez-Dieste, 2016

Limacia iberica @ Ria de Arousa (A Coruña, Galicia, Spain) per Jacinto Pérez Dieste
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Polyceroidea  Alder & Hancock, 1845
Familia: Polyceridae  Alder & Hancock, 1845
Subfamilia: Polycerinae  Alder & Hancock, 1845
Gènere: Limacia  O.F. Müller, 1781
Espècie: Limacia iberica  Caballer, Almón & Pérez-Dieste, 2016

Descripció
Cos de color blanc amb taques de color vermell-ataronjat al dors i els costats del peu, amb el teixit ple de espícules llargues (de fins a 650 micres) que, en arribar a la superfície i travessar la pell, li donen un aspecte rígid. Té una cua curta i robusta. El dors és llis excepte per la presència de vuit petits tubercles amb els extrems de color taronja, situats en la línia mitjana, entre els rinòfors i la brànquia, així com 24 papil·les llargues i robustes, en forma de maça, amb l’extrem groc i un petit cos esfèric de color blanc a la punta, disposades al llarg de cada vora lateral. Els rinòfors són llargs, amb l’extrem taronja i tenen entre 17 i 19 làmines sensorials, amb beines rinofòriques baixes i de vora llisa a la base. La brànquia es compon de 3 fulles bipinnades de color blanc amb els extrems de color groc.

Limacia iberica és molt semblant morfològicament a Limacia clavigera, amb la qual va ser probablement confosa causa de la pobre descripció de Müller (la va descriure el 1776 amb 6 paraules, literalment, encara que el propi autor va ampliar posteriorment la informació amb més dades i il·lustracions en 1788 i 1806). Es diferencien per la forma i la mida de les espícules del mantell, que en Limacia iberica són tan llargues i abundants que “trenquen” la pell i es veuen a simple vista. Aquesta espècie és més gran que Limacia clavigera, que també té moltes menys papil·les laterals, que a més són molt més curtes. La cua de Limacia clavigera és més llarga i estilitzada i amb taques grogues, els rinòfors són més curts i tenen menys làmines, però té més tubercles al dors, que és molt menys espiculat.

Biologia
Els exemplars estudiats es van trobar en una paret de roca a 32 m de profunditat, en una zona sense algues. Limacia ibèrica es troba en aigües profundes i fredes, en zones de roques gairebé sense algues, on apareixen briozous com Schizoporella, dels que podria alimentar-se (Caballer et al., 2015 ).

Etimologia

  • LimaciaDel Llatí “limax”, babosa, viscós.
  • Iberica. Del Llatí “Iber”, habitant d’Ibèria. De la península Ibèrica.

Distribució
Els únics exemplars identificats fins el moment com a Limacia iberica han estat trobats a Galicia (plataforma “O Sobreiro”, 42º30.7970’N-8º58.6880’W, 5/09/2010).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limacia iberica (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Limacia iberica
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Limacia iberica

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Limacia iberica" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/01/2016, Accessed: 30/04/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/Rw7TJ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.