Okenia miramarae

Okenia miramarae  Ortea & Espinosa, 2001

Okenia miramarae @ Taliarte, Gran Canaria 23/03/2016 per José Juan Calderín Peñate
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Superordre: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Onchidoridoidea  J.E. Gray, 1827
Familia: Goniodorididae  H. Adams & A. Adams, 1854
Gènere: Okenia  Menke, 1830
Espècie: Okenia miramarae  Ortea & Espinosa, 2001

Descripció
Espècie amb el cos de color blanc opac, translúcid a la perifèria. Tots els processos corporals, els rinòfors i les brànquies tenen els extrems de color groc o taronja intens. A la part anterior del cos hi ha un vel cefàlic amb quatre apèndixs, dos situats a la part frontal, i dos flanquejant els rinòfors per la part exterior. Als costats del cos hi ha dos o tres apèndixs, els davanters semblants als del cap, i els dos que flanquegen la brànquia molt llargs. Davant de la brànquia hi ha un apèndix de longitud similar als davanters, disposat verticalment sobre el cos. Els rinòfors són relativament llargs i tenen unes vuit lamel·les al costat posterior, més obertes a la part basal, es van reduint cap a l’àpex on semblen mers engruiximents de la tija. La brànquia està formada per quatre fulles unipinnades que surten de tres peduncles, ja que les dues fulles interiors estan soldades a la base i el comparteixen. Cada full branquial disposa de 5-6 petites làmines espaiades, que no arriben fins a l’àpex. Darrere de la brànquia s’observa una taca de color rosa-violaci.

Biologia
Encara que es desconeix la seva alimentació, es pot suposar que aquesta espècie s’alimenta de petits briozous, a l’igual que les altres espècies de Okenia. La posta consisteix en una massa de petits ous blancs, disposats sobre el substrat. Els llargs apèndixs que flanquegen la brànquia són molt característics d’aquesta espècie, i quan l’animal està en moviment s’estiren i superen l’extrem de la cua. En general tot el cos de l’animal i els apèndixs s’estilitzen quan es desplaça, i es contrauen quan està en repòs.

Etimologia

  • Okenia. Dedicat al Prof. Dr. Ludwig Gilbert Lorenz Oken, (1779-1851), filòsof natural alemany, editor de la revista “Isis” i publicador del llibre “Lehrbuch der Naturgeschichte”.
  • Miramarae, per la localitat tipus de l’espècie, el barri de Miramar en La Habana, Cuba.

Distribució
Després de la seva descripció original en aigües de Cuba, només es coneixen tres cites més, totes elles a Taliarte, Gran Canària (Illes Canàries), on sembla que aquesta espècie està ben assentada.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Okenia miramarae (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Okenia miramarae
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Okenia miramarae" in OPK-Opistobranquis, Published: 19/11/2016, Accessed: 30/04/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/IZk2r)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.