Peltodoris atromaculata

Peltodoris atromaculata (Bergh, 1880)

Peltodoris atromaculata per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Discodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Peltodoris  Bergh, 1880
Espècie: Peltodoris atromaculata  Bergh, 1880

Sinònims

  • Discodoris atromaculata (Bergh, 1880)

Descripció
Aquesta espècie és de gran talla ja que pot mesurar fins a 12 cm de longitud. El cos és molt aplanat i de contorn arrodonit o ovalat quan l’animal està en repòs. És inconfusible pel disseny cromàtic del cos: color de fons del dors blanc amb taques arrodonides de diverses mides de color marró fosc, quasi negre. Aquestes taques tendeixen a ser més grans en el centre que en els marges i la seva densitat pot variar molt segons els exemplars. Les taques del dors romanen en els animals conservats. El dors és de consistència coriàcia a causa de les espícules presents en el mantell i té nombroses protuberàncies còniques de petita grandària. Els rinòfors són totalment blancs, tant la porció laminar (amb 20-25 lamel·les apretades) com la porció basal (sense lamel·les). La beina rinofórica és poc elevada també té tubercles cònics; seva vora superior té tubercles irregulars, alguns de color marró fosc. La brànquia està composada de fins a 8 fulles branquials de color blanc que tenen l’eix central de color marró clar. La beina branquial també és tuberculada. Les fulles branquials són completament retràctils. El peu i la cara inferior del mantell són de color blanc. El peu és ample i sobresurt lleugerament per sota del mantell a la zona posterior, formant una mena de cua arrodonida. Les vísceres internes poden tenyir de color rosat suau la porció central del peu. La boca està proveïda d’un parell de palps orals fins.

Biologia
Aquesta espècie de nudibranqui és comú en fons rocosos poc il·luminats, a l’entrada de coves i en fons coral·lígens, deambulant o sobre l’esponja Petrosia ficiformis, de la qual s’alimenta. També viu en fons d’arrossegament comercial, a uns 100 m de profunditat. Sobre l’esponja, el nudibranqui és molt sedentari, podent romandre-hi diversos dies i llavors s’aprecien a la superfície de l’esponja les zones raspades per la ràdula de l’animal. En ocasions poden observar-se sobre la mateixa esponja diversos individus de diferents mides, havent-se comptabilitzat fins a 27 exemplars sobre el cos d’una esponja de gran talla. El nudibranqui extreu aliment de l’esponja i acumula en la seva glàndula digestiva metabòlits secundaris anomenats “petroformines” (del grup dels acetil·lens) que s’han mostrat com a altament citotòxics en experiments de laboratori i que possiblement l’animal utilitzi com a mecanisme defensiu químic (Àvila, 1995). És freqüent que els animals mantinguts en aquari autotomitzin porcions marginals del mantell quan són molestats, presumiblement també com a mecanisme defensiu. La posta és una cinta d’uns 15 mm d’alçada, amb ous blancs i enrotllada en espiral de 3-4 voltes amb un diàmetre d’uns 4 cm. Els ous mesuren unes 180 micres (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • Doris, és una divinitat marina que dóna nom als nudibranquis doridacis. Era filla d’Oceà i Tetis i es va casar amb el també déu marí Nereu. Aquest van ser els pares de les 50 nimfes marines o nereides.
  • Atro- és la forma prefixada de la paraula llatina ater, que significa negre.
  • Maculata, del llatí maculatus = tacat
  • Pelto- del Llatí pellis= pell

Distribució
Es tracta d’una espècie europea meridional i un dels nudibranquis més abundants en aigües del Mediterrani i que també viu a les costes atlàntiques properes (Dayrat, 2010). Ha estat citada en nombroses zones costaneres de la Mediterrània, tant de la conca oriental com occidental. A l’Atlàntic ha estat observada en les costes d’Astúries, a Portugal, a Canàries, Açores, Madeira i zona de l’Estret de Gibraltar. A part de les localitzacions anteriors, a la Península Ibèrica ha estat citada a totes les zones costaneres mediterrànies i també a les Balears. A Catalunya apareix en pràcticament totes les localitats de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Peltodoris atromaculata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Peltodoris atromaculata

    Cantabria: Ros (1975). Portugal: Gavaia et al. (2004). Gibraltar: García-Gómez (1983), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1986), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Templado (1982b), Ballesteros (1985), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987), Ávila Escartín (1993), Valdés (2002a), Templado et al. (2002). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978b, 1985a,b), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1985), Pereira (1980, 1981), Altimira et al. (1981), Huelin & Ros (1984), Ávila (1993), Ávila (1996), Valdés (2002b), M@re Nostrum [Illa Mateua (L'Escala) 3/2002, Cala Rustella (Roses) 3/2002, Illa Pedrosa (L'Estartit) 7/1998, observada en numerosas localidades de la costa catalana]. Citada frecuentemente como Discodoris. Baleares: Ros (1975, 1978b, 1981b, 1985b), Ballesteros (1981a, 1985), Ros and Gili (1995), Ballesteros et al. (1986), Dekker (1996), Altaba (1993), Ávila Escartín (1993). Canarias: Pérez-Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1994, 1999), Malaquias et al. (2001). Azores: Wirtz and Martins (1993), Wirtz (1994, 1995a, 1998), Morton et al. (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Valdés (2002a).

    General: Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:83[P] as Discodoris atromaculata; Barletta, 1981:69[P]; Bergh, 1880b:45; Haefelfinger, 1961a:331; Misuri, 1917:63; Nordsieck, 1972:63; Perrone, 1980:121; 1992c:81; Pruvot-Fol, 1951:10; 1954b:243; Riedl, 1970:428; 1983:337; Schmekel, 1970:195; Schmekel & Portmann, 1982:86[P]; Vayssiere, 1913a:323; Vicente, 1963a:176; 1967:150; 1981:77; 1991a:[P]; Wagele & Schminke, 1987:3[P]

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:4 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Peltodoris atromaculata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Peltodoris atromaculata" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 22/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/tYoZr)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.