Phyllidia flava

Phyllidia flava Aradas, 1847

Phyllidia flava per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Phyllidioidea  Rafinesque, 1814
Familia: Phyllidiidae  Rafinesque, 1814
Gènere: Phyllidia  Cuvier, 1797
Espècie: Phyllidia flava  Aradas, 1847

Sinònims

  • Phyllidia aurata Pruvot-Fol, 1952
  • Phyllidia depressa Aradas, 1847
  • Phyllidia papillosa Aradas, 1847
  • Phyllidia pulitzeri Pruvot-Fol, 1962
  • Phyllidia rolandiae Pruvot-Fol, 1951

Descripció
Els exemplars d’aquesta interessant espècie mesuren al voltant de 20-30 mm de longitud. Es tracta d’una espècie inconfusible per la seva coloració groc llimona i pels tubercles del dors que són de dos tipus: uns més grans, blancs i arrodonits i altres més petits, cònics i de color com el cos i més abundants a la zona posterior del dors. Es coneixen també exemplars albins. Els rinòfors són completament retràctils, petits, de color marró ataronjat i tenen unes 10-13 laminetes. La beina rinofòrica disposa de dos petits tubercles. No hi ha fulles branquials al voltant de la papil·la anal, que està en posició posterior en el mantell i està envoltada de 4 petits tubercles cònics. Les fulles branquials es troben a la cara inferior del mantell, entre aquest i les parets laterals del peu, a banda i banda del cos. Les fulles branquials són nombroses, petites i triangulars, alternant-se una mica més petita amb una altra una mica més gran. Són de color groc com el cos. Per sota del mantell es poden apreciar de 10-15 glàndules MDF’s de color blanc. El peu és de color ataronjat suau, estret, amb la part anterior arrodonida i la posterior afilada. La boca disposa d’un parell de palps labials triangulars, amples i de color groc.

Biologia
Es tracta d’una espècie poc freqüent a la Mediterrània occidental, on sol trobar-se en fons coral·lígens sobre esponges com Axinella cannabina, A. polypoides i Acanthella acuta. S’ha comprovat que s’alimenta d’aquesta última. Els exemplars de P. flava fan una olor molt característica i, quan són molestats, segreguen una substància blanquinosa de missió antidepredant i d’estructura sesquiterpenoïde (Wägele et al. 2006). La posta és un cordó relativament ample enrotllat en espiral i amb ous de color ataronjat (Trainito & Doneddu, 2014).

Etimologia

  • Phyllidia. Del Grec “Phyllon”, fulla + “eîdos”, amb aspecte de, amb forma de.
  • Flava. Del Llatí “flavus”, groc, daurat.

Distribució
Sembla ser una espècie endèmica de la Mediterrània encara que hi ha cites d’ella també a les Canàries (Ortea et al. 2001). A la Península Ibèrica ha estat citada només en les costes catalanes (a Es Caials, Cadaqués, a les illes Medes i al calador d’arrossegament “Els Capets” entre Pineda de Mar i Blanes), també a les Balears (Cervera et al. 2004).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Phyllidia flava (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Phyllidia flava
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Phyllidia flava" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 24/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/y28in)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.