Platydoris argo

Platydoris argo (Linné, 1767)

Platydoris argo per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Discodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Platydoris  Bergh, 1877
Especie: Platydoris argo (Linnaeus, 1767) [Doris]

Sinònims

  • Doris argo Linnaeus, 1767 (original)
  • Doris canariensis d’Orbigny, 1839
  • Doris infravalvata Abraham, 1877
  • Doris subtumida Abraham, 1877 
  • Platydoris dura Pruvot-Fol, 1951
  • Platydoris philippi Bergh, 1877

Descripció
Els majors exemplars d’aquesta espècie poden arribar a uns 10 cm de longitud. El cos és molt pla (al que fa referència el nom del gènere) i de consistència coriàcia. El color del dors és marró-vermellós gairebé uniforme, podent haver algunes petites puntuacions blanques disseminades pel mantell formant taques més o menys definides i de vegades dibuixant dues o tres taques a cada costat del dors. Aquest és molt ampli i cobreix totalment el peu, del que la vora és una mica fistonada. A la lupa binocular es pot observar que tot el dors està proveït de petites protuberàncies còniques i que és espiculat. Els rinòfors són una mica més foscos que el dors, tenen unes 15-20 laminetes i es poden retreure completament dins del cos si l’animal és molestat; la beina rinofòrica està lleugerament elevada. La brànquia està formada per 6 fulles branquials de tipus tripinnat i son més fosques que el dors a causa de petites taques marrons, la punta de les fulles branquials sol ser de color blanc a causa de puntuacions d’aquest color. La brànquia es pot retreure completament dins del cos i llavors s’aprecia l’orifici branquial amb 6 lòbuls i en disposició transversal al cos. Ventralment el mantell és de color groguenc i presenta nombroses taques marrons, més petites les situades externament i més grans les que es troben prop del peu. Aquest és ataronjat i bastant estret, té la seva vora anterior solcada i enfonsada. Les parets laterals del peu també tenen taques marrons. La boca està flanquejada per un parell de palps orals digitiformes curts.

Biologia
Aquesta espècie de gran doridaci es pot localitzar sota pedres o en parets rocalloses amb abundància d’algues, esponges i briozous, des de pocs metres de profunditat. Alguns exemplars poden ser capturats a més profunditat en caladors d’arrossegament comercial i es troben entre el material de rebuig de les pesqueries. A causa de la seva coloració, molts exemplars, especialment els que viuen en parets rocalloses, són perfectament críptics amb el substrat i difícils de localitzar. Pot alimentar-se d’esponges com Crambe crambe, sobre o prop de la qual se’l pot veure en immersió, encara que també pot menjar, en fons coral·lígens, briozous del gènere Sertella. Altres citen indiquen erròniament que s’alimenta d’algues. La posta està formada per una cinta de color groc d’uns 10 mm d’alçada, fistonada i enrotllada en una espiral de diverses voltes, que pot tenir 3-4 cm de diàmetre.

Etimologia

  • Platýs. Paraula grega que significa “ample”.
  • Doris. Nimfa marina de la mitologia grega
  • Argo . Aquest nom específic fa referència a les taques blanques d’aquesta espècie, que son comparades amb ulls. Una de les llegendes mitològiques explica que Argos era un príncep d’Argos o de l’Argòlida. Tenia cent ulls dels quales sempre en tenia oberts cinquanta.

Distribució
Aquesta espècie es coneix des de fa gairebé tres segles ja que va ser descrita per Linné amb el gènere Doris el 1767. Des de llavors s’ha vist que té una distribució geogràfica força limitada, ja que fins al moment se la coneix només de la Mediterrània (conques oriental i occidental), Cap Verd, Canàries, Madeira, Açores i al voltant de la Península Ibèrica, on se l’ha citat sense interrupció des de les costes portugueses fins a les catalanes. També està present a les illes Balears. A Catalunya s’ha citat a Cala Sant Antoni i Es Caials (Cadaqués), l’Escala, a les illes Medes, Begur, Palamós, Tossa de Mar, Cala Sant Francesc (Blanes) i al port de Tarragona, entre altres localitats.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Platydoris argo (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Platydoris argo

    Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999). Andalucía (Atl.): Templado et al. (1993b). Gibraltar: Ros (1975), García-Gómez (1983), García, García-Gómez and Cervera (1988), García, García-Gómez and Medel-Soteras (1988), García and García-Gómez (1989, 1990b), García-Gómez et al. (1989), Megina (2000), Megina et al. (2002). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Ballesteros et al. (1986), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000), Valdés and Ortea (2001), Peñas et al. (in press). Levante: Templado (1982b), Ballesteros (1985), Ballesteros et al. (1986), Marín and Ros (1987), Dorgan, Valdés and Gosliner (2002), Templado et al. (2002). Catalunya: Ros (1975, 1978, 1985b), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Huelin & Ros (1984), Ávila (1993), Domènech et al. (2002), Ballesteros (datos no publicados) [numerosas localidades de la Costa Brava], M@re Nostrum [Illa Pedrosa (L'Estartit) 7/1999, Mar Menuda (Tossa de Mar) 11/1998]. Baleares: Ros (1981b, 1985b), Templado (1982a), Ros and Gili (1985). Canarias: D’Orbigny (1839, as Doris canariensis), Bergh (1877, 1892), Odhner (1931, as Argus argo), Nordsieck (1972), Altimira and Ros (1979, as P. cf. argo cf. canariensis), Ortea and Bacallado (1981), Ortea, Pérez Sánchez and Llera (1982), Pérez-Sánchez and Moreno (1990), Pérez Sánchez, Bacallado and Ortea (1991), Malaquias and Calado (1997), Ortea et al. (2001), Valdés and Gosliner (2001), Dorgan, Valdés and Gosliner (2002), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1994, 1999), Valdés and Gosliner (2001), Malaquias et al. (2001), Dorgan, Valdés and Gosliner (2002). Azores: Bergh (1899), Wirtz and Martins (1993), Wirtz (1994, 1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Barletta, 1981:73; Bergh, 1877b:497; 1884:678; 1899:15; 1905a:135; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi- Savelli, 1990:97[P]; Cesari, 1990:[P]; Fez Sanchez, 1974:112; Nobre, 1931:42; 1936:29; 1938-40:53; Nordsieck, 1972:63; Ortea, Perez, & Llera, 1981:22; Perrone, 1986a:28; Pruvot-Fol, 1954b:248; Risbec, 1956:6; 1956a:6; Schmekel & Portmann, 1982:90[P]; Vayssiere, 1913a:326; 1919:69

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Platydoris argo
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Platydoris argo" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 29/06/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/cVVM2)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.