Plocamopherus tilesii

Plocamopherus tilesii  Bergh, 1877

Plocamopherus tilesii @ Cambodia 13-10-2016
Reef Dive Resort - Save Cambodian Marine Life
per Jeerapong Prathomsup
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Polyceroidea  Alder & Hancock, 1845
Familia: Polyceridae  Alder & Hancock, 1845
Subfamilia: Triophinae  Odhner in Franc, 1968
Gènere: Plocamopherus  Rüppell & Leuckart, 1828
Espècie: Plocamopherus tilesii  Bergh, 1877

Descripció
Aquesta espècie té una longitud màxima registrada de 12 cm. El cos té forma ovalada, amb l’extrem anterior arrodonit. Té un color de fons groguenc translúcid, i tot el cos està esquitxat de taques blanques i negres regulars, alguns dels quals són ocel·lades. Hi ha taques grogues de mida irregular distribuïdes per tot el cos, generalment associades a papil·les. També hi ha grans taques marrons difuses en menor quantitat. El vel oral és ample i aplanat, amb el marge de color groc o taronja, i amb 12-15 papil·les negres, curtes i una mica aplanades, on les més exteriors són les més grans, amb grans taques negres a la base de cadascuna, i que semblen ser exclusives d’aquesta espècie. Els rinòfors estan doblegats, són triangulars i lamel·lats, de color marró amb una quilla dorsal blanca i les puntes blanques. Les beines rinofòriques són curtes i tenen grans taques negres irregulars a la vora. La brànquia està formada per cinc fulles branquials tripinnades que es destaquen en el centre del dors, són de color marró internament i estan esquitxades de punts negres i grocs externament. Té tres parells d’apèndixs laterals curts, dels quals els últims parells, que flanquegen les brànquies, tenen una estructura globular prominent de color blanc. La part anterior del peu és de color marró, mentre que la resta és de color groguenc, amb petits punts negres al marge. La part posterior del peu és curta i aplanada, formant una quilla amb una petita cresta amb petites papil·les marginals. Entre la planta del peu i la paret del cos hi ha una sèrie de làmines transversals molt estretes, més evidents a la zona anterior que en la posterior, que semblen específiques d’aquesta espècie. La papil·la anal és prominent, amb la punta de color groc. L’obertura genital, que no és prominent i està situada al terç anterior del cos (prop del vel oral) està envoltada per tres punts negres.

Biologia
Els hàbits alimentaris de Plocamopherus tilesii mai han estat estudiats en profunditat, tot i que Rudman i Darvell (1990) van informar que aquesta espècie s’alimenta de briozous, i Behrens (2006 @ The Slug Site) suggereix que pot alimentar-se d’hidrozous ramificats. Un treball posterior per Nakano, R. (2016) arriba a la conclusió que (al Japó) aquesta espècie s’alimenta de briozous (Amastigia rudis, Caberea boryi, C. climacina o C. lata, i Bugula neritina) així com d’ofiüres (Ophiothrix exigua), la darrera predació observada en només en els exemplars més grans. També té la capacitat de enterrar-se en la sorra, el que pot significar que és habitual en fons tous, el vel oral ampliat probablement l’utilitza per detectar les seves preses. Té la capacitat de fugir nedant quan se’l molesta: pel que sembla controla l’altitud amb el seu cap ample i pla, inclinant el cap enrere uns 45 graus fins que arriba aproximadament 0,5 m per sobre del fons marí, i després el col·loca en una posició més plana mentre neda amb vigorosos moviments laterals de la seva gran cua plana (Holmes, 2002 @ Sea Slug Forum). Els apèndixs globosos de la part posterior del cos poden, almenys en les espècies Plocamopherus imperialis i Plocamopherus ceylonicus, emetre una llum brillant quan se’ls molesta. El mecanisme de producció de llum, ja sigui per bacteris emissors de llum o algun altre procés, és desconegut. Segons Vallès i Gosliner (2005), és important saber que aquesta luminescència pot no haver-se observat en la naturalesa ja que, si bé una estimulació provoca que l’animal nedi i emeti llum, quan l’animal està estressat o rep estimulacions contínues deixa d’emetre llum , el que suggereix que hi ha algun tipus de producte que s’emmagatzema, i que s’utilitza per a l’emissió de llum i que, per tant, té una disponibilitat limitada (Wilbur i Yonge, 1966). És possible que, atès que aquests animals emeten llum només quan se’ls molesta i només per un curt espai de temps, l’objectiu d’aquest mecanisme podria ser distreure temporalment l’atenció dels potencials depredadors (Wilbur i Yonge, 1966).

Etimologia

  • Plocamopherus. Del Grec “plokamos”, trena de cabell + “-pherus”, del Llatí “fero”, sufix que significa “que té”, “que produeix”, “que rendeix”, “que conté”, “que porta”.
  • Tilesii. En honor al metge, naturalista i artista alemany Dr. Wilhelm Gottlob Tilesius von Tilenau (1769-1857), que havia seguit von Krusenstern en la primera circumnavegació de Rússia (i va ser ennoblit a von Tilenau pel Tsar després d’això).

Distribució
Es distribueix per tot el Pacífic occidental, on se’l coneix de Japó, Xina, Filipines, Papua Nova Guinea, a l’est i oest d’Austràlia (Bergh, 1877; Rudman i Darvell, 1990; Wells i Bryce, 1993; Rudman, 1998; Kohler, 2002; Debelius i Kuiter, 2007) també al Mar d’Aràbia. També hi ha una cita al golf d’Iskenderun, Turquia (Yokeş et al., 2012), la primera per al Mar Mediterrani. L’absència d’aquesta espècie a la malacofauna de l’Oceà Índic occidental suggereix que la seva introducció a la Mediterrània oriental s’ha produït pel trànsit marítim, en els tancs de llast dels vaixells de càrrega (Yokeş et al., 2012).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Plocamopherus tilesii (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Plocamopherus tilesii
basada en els nostres propis registres.

Videos

Plocamopherus tilesii @ Cambodja, 13-10-2016
Reef Dive ResortSave Cambodian Marine Life
per Jeerapong Prathomsup
Plocamopherus tilesii @ Anilao, Batangas, Filipines, abril 2015
Macronesia per Shane Siers

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Plocamopherus tilesii" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/09/2014, Accessed: 01/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/a0oMR)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.