Polycera elegans

Polycera elegans (Bergh, 1984)

Polycera elegans Skomer Island, Wales. July 1975 per Bernard Picton
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Polyceroidea  Alder & Hancock, 1845
Familia: Polyceridae  Alder & Hancock, 1845
Subfamilia: Polycerinae  Alder & Hancock, 1845
Gènere: Polycera  Cuvier, 1817
Espècie: Polycera elegans (Bergh, 1984) [Greilada]

Sinònims

  • Greilada elegans Bergh, 1894 (original)
  • Palio espagnoli Tejedo, 1994
  • Polycera atlantica Pruvot-Fol, 1956
  • Polycera messinensis Odhner, 1941

Descripció
És una espècie de dòrid fanerobranqui amb un color molt viu i distintiu, que varia des del groc fins el taronja brillant amb taques molt conspícues de color blau brillant, amb la vora més fosca, escampades pel dors i els laterals del cos, que és llis. Ocasionalment apareixen petites taques vermelles en els punts blaus. En alguns exemplars pot haver taques arrodonides de color blau fosc, gairebé negre, a la part baixa dels costats del cos. El vel frontal té petites digitacions, fins a un màxim de 22. Els rinòfors són també del mateix color i disposen de 12 a 15 laminetes. El mantell està separat de les parets laterals del cos per una cresta de color blanc o blavós amb petites taques de color blau, que s’uneix amb la cresta de l’altre costat del cos sobre la línia mitjana dorsal, just darrere de les brànquies. Des d’allí una sola línia corre per la línia mitjana posterior fins a la punta posterior del peu; a tot el llarg de la cresta pot haver-hi petits tubercles cònics o una mica allargats. La brànquia està formada per 5-7 fulles tripinnades del mateix color que el cos però amb els eixos de les ramificacions de color blanc blavós; Thompson i Brown (1984) citen la presència, en ocasions, d’un parell de petites protuberàncies laterals a la brànquia.

Biologia
Aquesta espècie és d’hàbits nocturns i, a l’igual que una altra espècie propera Thecacera pennigera, s’alimenta de briozous com Crisularia (=Bugula) plumosa, Bugulina (=Bugula) flabellata i B. turbinata (McDonald, 1997). S’ha arribat a registrar un individu de 48 mm de llarg a les Illes Britàniques, a les Illes Canàries els individus de major grandària arriben als 33 mm, però a la Mediterrània rares vegades superen els 20 mm de llargada.

Etimologia

  • Polycera. Del Grec “polys”, molts + “keras”, banyes.
  • Elegans. “Elegant” en Llatí.

Distribució
Aquesta espècie es distribueix a l’Oceà Atlàntic, des de les costes d’Anglaterra i Irlanda, França, Açores, fins a les Illes Canàries, passant per la Mediterrània occidental i arribant fins a l’est d’Itàlia. A la Península Ibèrica ha estat observada en gairebé totes les seves zones costaneres, també a les Balears (Cervera et al. 2004). A les costes catalanes ha estat citada a Roses i a Es Caials.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Polycera elegans (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Polycera elegans
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Herrero, Aketza, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Polycera elegans" in OPK-Opistobranquis, Published: 20/09/2012, Accessed: 23/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/LwcGK)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.