Rostanga rubra

Rostanga rubra (Risso, 1818)

Rostanga rubra per Miquel Pontes
Taxonomía
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817 
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970 
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931 
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815 
Familia: Discodorididae  Bergh, 1891 
Gènere: Rostanga  Bergh, 1879 
Espècie: Rostanga rubra (Risso, 1818) [Doris]

 Sinònims

  • Doris coccinea Forbes, 1848
  • Doris rubra Risso, 1818 (original)
  • Rostanga perspicillata Bergh, 1881 
  • Rostanga rufescens Iredale & O’Donoghue, 1923 
  • Rostanga temarana Pruvot-Fol, 1953 

Descripció
Els exemplars poden arribar a mesurar uns 20 mm, tot i que generalment tenen entre 10-15 mm. La coloració general del cos és vermellosa homogènia però els dors es troba esquitxat per petites taques brunes més abundants en ambdós costats del nòtum i algunes taques blanques irregulars, destacant una taca blanca més constant situada entre els dos rinòfors. Tot el dors esta adornat amb nombrosos i apretats tubercles del tipus cariofilideu que fins i tot poden observar-se a simple vista. Cadascun d’aquests tubercles té una base cilíndrica que s’amplia de forma acampanada en la part superior i que té de 5-7 espines divergents en el seu marge; en el centre de la campana del tubercle hi ha un botó central arrodonit. Els rinòfors son de color bru tot i que algunes laminetes tenen l’extrem blanquinós; La beina branquial també té tubercles cariofilideus en un nombre de 15-16. El peu és relativament estret i punxegut a la cua. Al davant disposa de dos curts palps orals.

Biologia
Aquesta colorida espècie de doridaci es sol trobar sota les pedres des de la zona intermareal o en parets amb algues i esponges fins a uns 60 m de fondària. Diferents autors han citat que s’alimenta de l’esponja vermellosa Clathria (=Microciona) atrasanguinea, una esponja silícia incrustant de color vermell de la que es suposa que el nudibranqui extreu el pigment que li dona color al cos. També se l’ha citat sobre les esponges Hymeniacidon sanguínea o Ophlitaspongia pennata, tanmateix incrustants i d’un color semblant a Clathria. En tots aquests casos el nudibranqui guarda un perfecte mimetisme cromàtic amb l’esponja i, per aquesta raó, no és fàcil observar-lo.

Etimologia

  • Rostanga. Posiblemente es refereixi a la població sueca de Röstånga.
  • Rubra. Del Llatí “rubrus”, vermell.

Distribució
Es distribueix per tot el Mediterrani i per les costes atlàntiques europees fins Noruega. També citada en Cap Verd, Canàries i Madeira. En la Península Ibérica ha estat trobada en totes les zones costaneres. En les costes catalanes s’ha localitzat esporàdicament en la Costa Brava (zona del Cap de Creus, L’Escala i Begur).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Rostanga rubra (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Rostanga rubra

    Cantabria: Hidalgo (1916). Galicia: Vayssière (1913), Ortea (1977c), Fernández-Ovies (1981), Urgorri and Besteiro (1983, 1984), Rolán (1983), Valdés and Gosliner (2001). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera (1988). Gibraltar: García-Gómez (1982, 1986b, 2002). Andalucía (Med.): Templado, Luque and Moreno (1988), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984). Catalunya: Ros (1975, 1978), Domènech et al. (2002), Ballesteros (datos no publicados) [Cala Fredosa, Tossa de Mar, Cala Sant Antoni]. Canarias: Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1999).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Rostanga rubra
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Rostanga rubra" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 20/07/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/4bG8A)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.