Taringa faba

Taringa faba Ballesteros, Llera & Ortea, 1985

Taringa faba per Manuel Ballesteros
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Discodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Taringa  Er. Marcus, 1955
Espècie: Taringa faba Ballesteros, Llera & Ortea, 1985

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar als 37 mm de longitud. El cos és bastant aplanat, de color marró amb diferents tonalitats segons els exemplars i amb taques fosques de disposició irregular, també amb algunes taques blanques disperses. Les diferents tonalitats dels exemplars es deuen a la diferent densitat de les puntuacions marrons que proporcionen el color del cos. El mantell és molt ampli i tota la seva superfície està cobert de tubercles cariofilideus disposats molt atapeïdament; aquests són més petits a les vores del mantell i de forma cilíndrica, alguns amb l’extrem en punta. Els tubercles cariofilideus grans es troben el centre del mantell i són una mica pedunculats a la base. Tots ells tenen una corona de nombroses espícules que sobresurten lleugerament del seu extrem superior. Els rinòfors són groguencs i tenen una fina pigmentació bruna tant a les laminetes com a la base sense làmines. L’àpex dels rinòfors té forma de maça. La beina rinofòrica és una mica elevada i la seva vora superior té de 8 a 10 lobulacions que també presenten tubercles cariofilideus. La brànquia està formada per 6 fulles tripinnades de color groguenc però amb fines puntuacions marrons i el raquis blanquinós. Les fulles branquials, quan estan esteses, es mantenen verticals i una mica estretes entre si; són completament retràctils. La papil·la anal, ubicada al centre de les fulles branquials, és del mateix color que aquestes, té forma cilíndrica i la seva vora superior és lobulada (amb 9-10 lòbuls arrodonits). La beina branquial té la seva vora superior amb 18-20 lòbuls proveïts també de tubercles carofilideus. El peu és relativament estret en comparació amb el mantell, és de color groguenc amb petites taques marrons i la seva vora anterior està solcat i enfonsat. La cara inferior del mantell (hiponotus) i els flancs del peu presenten taques marrons de major grandària i en l’hiponotus també s’observen nombroses espícules per transparència. La boca té un parell de palps curts de color groc i amb algunes taquetes marrons, que també es poden presentar al voltant de l’orifici bucal. Quan l’animal es desplaça, la part posterior del peu sobresurt lleugerament per darrere del mantell.

Nota anatòmica: Les espècies del gènere Taringa d’aigües europees (T. armata, T. faba, T. millegrana, T. pinoi i T. oleica) son molt semblants morfològicament i només l’estudi de la seva anatomia interna, inclosa la ràdula, permet diferenciarles.

Biologia
Es coneixen molt poques dades de la biologia d’aquesta espècie a causa de l’escassetat de dades de la seva presència. No es coneixen els seus hàbits alimentaris. S’ha localitzat vivint sota pedres amb esponges des de molt poca profunditat (Ballesteros et al. 1984). Els animals són de moviments molt lents i adquireixen una forma gairebé circular quan estan en repòs. S’han observat postes al mes de juny, en forma d’una cinta blanca enrotllada en espiral i una mica ondulosa, de dues voltes i mitja, uns 20 mm de diàmetre i de 4 mm d’amplada de la cinta. Els ous són blancs, estan col·locats molt atapeïdament en diverses capes i tenen un diàmetre d’unes 100 micres.

Etimologia

  • faba = fa referencia a la forma de faba (del Llatí faba-ae= faba) de la bossa copuladora de l’aparell genital.

Distribució
Aquesta espècie es coneix només a les costes catalanes, on ha estat citada a Sant Feliu de Guíxols, Llafranc, Cala Sant Francesc (Blanes), Sitges i Cubelles (localitat tipus de l’espècie).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Taringa faba (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Taringa faba
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Taringa faba" in OPK-Opistobranquis, Published: 29/08/2012, Accessed: 24/05/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/NeAPw)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.