Tayuva lilacina

Tayuva lilacina (Gould, 1852)

Tayuva lilacina per Manuel Ballesteros
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Euctenidiacea  Tardy, 1970
Infraordre: Doridacea  Thiele, 1931
Superfamilia: Doridoidea  Rafinesque, 1815
Familia: Discodorididae  Bergh, 1891
Gènere: Tayuva  Marcus & Marcus 1967
Espècie: Tayuva lilacina (Gould, 1852) [Doris]

Sinònims

  • Chromodoris lilacina (Gould, 1852)
  • Discodoris confusa Ballesteros, Llera & Ortea, 1985
  • Discodoris ketos (Ev. Marcus & Er. Marcus, 1967)
  • Discodoris lilacina (Gould, 1852)
  • Discodoris maculosa Bergh, 1884
  • Discodoris palma Allan, 1933
  • Doris lilacina Gould, 1852 (original)
  • Peltodoris crucis (Mörch, 1863) sensu Bergh, 1880
  • Tayuva ketos Marcus & Marcus, 1967
  • Tayuva ketos gila Marcus & Marcus, 1970
  • Tayuva ketos juva Marcus & Marcus, 1970
  • Tayuva ketos ketos Marcus & Marcus, 1967
Nota taxonòmica: Tayuva lilacina ha estat considerada fins fa molt poc com a pertanyent a l’espècie Discodoris maculosa (Bergh, 1884). La recent i profunda revisió dels Discodorídids efectuada per Dayrat (2010. A Monographic revisión of basal  discodoridid sea slugs. Proc. Cal. Acad. Sciences, (4), 61, supl. I:1-403) basada en caràcters morfològics i d’anatomia interna ha posat en evidència l’existència d’espècies sinònimes en diferents mars del món i ha reduït el nombre d’espècies vàlides dins de la família Discodorididae. Tal és el cas de Discodoris maculosa, una espècie mediterrània ben coneguda i que ha estat inclosa en l’espècie Tayuva lilacina, una espècie de molt ample distribució circumtropical i en mars temperats com el Mediterrani. L’espècie Discodoris maculosa és acceptada com a T. lilacina en el WoRMS (World Register of Marine Species) i en el CLEMAM (Check List of European Marine Mollusks), les dues organitzacions taxonòmiques online més serioses i actualitzades. No obstant podria donar-se la circumstància que davant de nous estudis de filogènia molecular es descobrís que Tayuva lilacina fos més aviat un complex d’espècies diferents emmascarades amb una morfologia molt similar.

Descripció
Es tracta d’un doridaci de grandària mitjana a gran els exemplars mediterranis de la qual poden arribar als 60 mm de longitud. El cos és molt aplanat i de textura coriàcia. La coloració general del dors és marró-grisenca amb abundants taques arrodonides marró-verdoses de diferents grandàries. Tot el dors està adornat amb nombrosos i petits tubercles cònics col·locats molt atapeïdament. En alguns exemplars pot veure’s una espècie de línia blanca discontínua medidorsal que va des de la zona branquial fins a la zona interrinofòrica, constituïda aquesta per l’alineació de tubercles blancs. Tot el dors de l’animal, inclosos els tubercles té una abundant especulació interna. Els rinòfors són lleugerament groguencs, les laminetes marrons i l’àpex és maçut (en forma de maça); la beina rinofòrica posseeix de 12 a 14 petits tubercles en el seu marge superior. Hi ha 6 fulles branquials tripinnades blanc- groguenques que envolten a la papil·la anal; la beina branquial és poc elevada i té la vora superior lobulat. La cara inferior del mantell i els flancs del cos tenen abundants taques *terrós-vermelloses de diferents grandàries. El peu és bastant ampli, de color blanquinós però amb nombroses taques i puntuacions marró-vermelloses. La boca disposa de dos curts palps orals de color blanc.

Biologia
Aquesta espècie se sol localitzar a escassa profunditat sota pedres, des de tolls de marea fins a diversos metres de profunditat. En aquest hàbitat, per la seva coloració i aspecte aplanat, els animals poden confondre’s i passar desapercebuts com a esponges incrustants, de les quals poden alimentar-se com succeeix amb altres discodorídids. La posta és una espiral blanquinosa d’uns 20 mm de diàmetre i amb ous d’unes 90 micres.

Etimologia

  • Lilacina és una referència al to violaci (lila) de la coloració corporal d’aquesta espècie.

Distribució
Tenint en compte la revisió de Dayrat (2010), es tractaria d’una espècie de molt àmplia distribució circumtropical i d’aigües temperades l’àrea de les quals abastaria des del Carib (citada com Peltodoris cruci, Tayuva ketos i Peltodoris hummelincki), Illes Canàries i arxipèlag de Cap Verd (citada com Discodoris confusa), Pacífic Est (citada com Tayuva ketos), illes Galápagos, Indo pacífic (citada com Doris lilacina, Discodoris lilacina, Discodoris concinna, Discodoris fragilis i Tayuva ketos), Mar Roig, Sud-àfrica, Austràlia i Hawaii, costes atlàntiques europees i Mediterrani. En la Península Ibèrica ha estat citada en la costa cantàbrica, a la zona de l’Estret de Gibraltar, en les costes mediterrànies andaluses, en la costa llevantina i a Catalunya. En les costes catalanes ha estat observada en el litoral nord de la Costa Brava com la Platja de Sant Antoni i Es Caials a Cadaqués i a la zona de Cap Falcó, entre d’altres llocs.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Tayuva lilacina (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Tayuva lilacina
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tayuva lilacina" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 20/07/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/jg6DK)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.