Berthella aurantiaca

Berthella aurantiaca (Risso, 1818)

Berthella aurantiaca per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Subclade: Pleurobranchomorpha Schmekel, 1985 (formerly NOTASPIDEA)
Superfamilia: Pleurobranchoidea J.E. Gray, 1827
Familia: Pleurobranchidae J.E. Gray, 1827
Gènere: Berthella de Blainville, 1824
Espècie: Berthella aurantiaca (Risso, 1818) [Pleurobranchus]

Sinònims

  • Pleurobranchus aurantiacus Risso, 1818 (original)
  • Pleurobranchus elongatus Cantraine, 1835

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie solen mesurar entre 20 i 30 mm de longitud. El color del cos és ataronjat o vermellós. El cos és bombat i el mantell dorsal és relativament petit i no cobreix el peu. En l’animal viu el tegument dorsal és hialí i en el seu interior hi ha espícules calcàries estrellades, amb 3-5 prolongacions, que tenen missió de suport del teixit. El vel bucal està molt desenvolupat quan l’animal està en moviment i té contorn trapezoïdal. Els rinòfors són tubulars i oberts a la seva zona externa, en la seva zona interior hi ha plecs transversals que corresponen a les àrees olfactives del rinòfor. La brànquia està situada sota la vora dreta del mantell, és bipinnada i posseeix entre 15 i 18 làmines a banda i banda del seu eix central. El color de la brànquia és una mica més clar que la resta del cos. La conquilla és interna i auriculiforme i està bastant desenvolupada, ocupant aproximadament una mica més de la meitat de la longitud total de l’animal; la superfície dorsal de la conquilla té estries de creixement més o menys marcades. El peu és molt ample, sobresortint de les vores del mantell per davant, pels costats i per la part posterior de l’animal. Lacaze-Duthiers (1859) descriu l’anatomia i fisiologia d’aquesta espècie.

Biologia
Berthella aurantiaca s’ha citat vivint sota pedres a escassa profunditat (Vayssière, 1898), en praderia de Posidonia oceanica (Cattaneo-Vietti, 1986) o en fons de sorra o fang on pesquen vaixells comercials d’arrossegament (Ros, 1975). Fins fa poc, ha estat confosa i citada repetidament com a Berthellina edwarsi per la semblant coloració i morfologia de les dues espècies. Un resum de la discussió sobre la identificació de B. aurantiaca / B. edwarsi es pot llegir a Sea Slug Forum. Únicament estudiant l’anatomia interna i analitzant l’estructura mandibular i de les dents radulars, entre d’altres detalls, es pot afirmar la pertinença a una o altra espècie. La ràdula de B. edwarsi té nombroses dents (més de 150) en forma de pinta en cada semi-filera, té les mandíbules allargades i amb elements mandibulars llisos, mentre que la ràdula de B. aurantiaca té menys dents en cada semi-filera (de 50 a 80), aquestes tenen forma de ganxo i les mandíbules són més curtes i els elements mandibulars tenen denticles a banda i banda. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwarsi que es poden observar al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat i, fins el moment, tots els exemplars pertanyen a B. edwarsi.

Etimologia

  • Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
  • Aurantiaca. Del Llatí “aurantiacus” que significa “de color d’or”.

Distribució
A causa de la similitud morfològica i de coloració de Berthella aurantiaca amb B. edwarsi, les cites d’ambdues espècies haurien de ser confirmades mitjançant estudis anatòmics. Moltes de les cites europees referides a B. aurantiaca es refereixen realment a B. edwarsi (Cervera et al. 2004); aquests autors indiquen, però, que B. aurantiaca es troba en gairebé tot el litoral ibèric (Cantàbric, zona del estret de Gibraltar i tot el litoral mediterrani), les Balears i les Açores. El grup VIMAR ha estudiat l’anatomia d’exemplars de morfologia aurantiaca / edwarsi que viuen al nord de la Costa Brava, sota pedres, des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, i fins al moment tots ells pertanyen a B. edwarsi. A les costes catalanes B. aurantiaca ha estat citada amb seguretat a Es Caials (Cadaqués), al litoral de les Illes Medes i a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella aurantiaca (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:1 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Berthella aurantiaca
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Berthella aurantiaca" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 22/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/KqRSQ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.