Berthella stellata

Berthella stellata (Risso, 1826)

Berthella stellata per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Nudipleura Wägele & Willan, 2000
Subclade: Pleurobranchomorpha Schmekel, 1985 (antics NOTASPIDEA)
Superfamilia: Pleurobranchoidea J.E. Gray, 1827
Familia: Pleurobranchidae J.E. Gray, 1827
Gènere: Berthella de Blainville, 1824
Espècie: Berthella stellata (Risso, 1826) [Pleurobranchus]

Sinònims

  • Berthella albocrossata Heller & Thompson T., 1983 
  • Berthella postrema Burn, 1962
  • Berthella stellata albocrossata Heller & Thompson, 1983
  • Berthella tupala Er. Marcus, 1957
  • Pleurobranchus pellucidus Pease, 1860
  • Pleurobranchus stellatus Risso, 1826 (original)

Descripció
Es tracta d’una espècie que pot presentar uns 30 mm de longitud. En els exemplars grans el mantell és molt pla, de contorn arrodonit i cobreix totalment el peu. La característica principal de l’espècie és la possessió d’una taca blanquinosa en el dors i que generalment té forma de lletra Y amb certa irregularitat. La coloració d’aquesta espècie es molt variable però la més generalitzada del exemplars adults sols ser marronosa, de diferents tons amb petites taques irregularitats blanquinoses. Exemplars més petits poden ser blanquinosos, groguencs o de tons més vermellosos. Aquesta coloració es deguda a les nombroses puntuacions del color que es troba en el mantell. La taca en forma de Y pot no ser-hi en exemplars de talla gran. La conquilla interna no es veu per transparència a través del mantell. El vel cefàlic és de color marró clar com els rinòfors, la brànquia i el hipònot, mentre que la cara inferior del peu és blanquinosa. La brànquia és bipinnada i té 19 laminetes a cada costat del raquis.

Biologia
En les costes catalanes apareix freqüentment sota pedres a poca fondària (20-30 cm) on abunden els tunicats colonials que poden ser el seu aliment. En l’època de reproducció és freqüent observar grups de diversos exemplars (fina a 10-12 a Caials) copulant i efectuant la posta. Aquesta és un cordó circular gelatinós enrotllat en una espiral de 2 voltes amb nombrosos ous blancs. Aquesta espècie disposa també de glàndules en el peu que poden expulsar una secreció molt àcida (pH 0-1) de tipus defensiu.

Etimologia

  • Berthella. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
  • Stellata. Del Llatí stellatus que significa “estrellat”, “amb una estrella”.

Distribució
Aquesta espècie d’origen mediterrani sembla que pot tenir una distribució circumtropical.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthella stellata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Berthella stellata

    Cantabria: Ortea (1977c, as B. plumula), Ávila Escartín (1993). Galicia: Fernández-Ovies (1981, as B. plumula). Portugal: García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999, 2003). Andalucía (Atl.): Cervera and García-Gómez (1986), Cervera et al. (2000). Gibraltar: Cervera and García-Gómez (1986), García-Gómez (1987), García-Gómez et al. (1989), Cervera et al. (2000). Andalucía (Med.): García Raso et al. (1992), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a). Levante: Ballesteros et al. (1986), Templado (1982b), Marín and Ros (1987a), Templado et al. (2002). Catalunya: Domènech et al. (2002), Ballesteros (datos no publicados) [Es Caials, Cap Falcó de Roses], M@re Nostrum [La Foradada de Portbou 10/2001]. Baleares: Ros and Gili (1985, as B. cf. stellata), Ballesteros, Álvarez and Mateo (1986). Canarias: Malaquias and Calado (1997), Ortea et al. (2001), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Malaquias (unpubl. data). Azores: Wirtz and Debelius (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:2 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Berthella stellata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Berthella stellata" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 01/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/EnzSO)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.