Berthellina edwardsii

Berthellina edwardsii (Vayssière, 1896)

Berthellina edwardsii per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000 
Subclade: Pleurobranchomorpha  Schmekel, 1985  (antics NOTASPIDEA) 
Superfamilia:  Pleurobranchoidea  J.E. Gray, 1827 
Familia:  Pleurobranchidae  J.E. Gray, 1827 
Gènere:  Berthellina  Gardiner, 1936 
Espècie: Berthellina edwardsii (Vayssière, 1896) [Berthella]

Sinònims

  • Berthella edwardsii Vayssière, 1896

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una grandària de més de 50 mm de longitud, encara que generalment els exemplars que s’observen en el infralitoral superior solen mesurar entre 20 i 30 mm. El cos és molt bombat, detall que el caracteritza, i la seva coloració és molt cridanera: taronja o groc ataronjat homogeni. El mantell cobreix a tot l’animal excepte els rinòfors, el vel cefàlic i la part posterior del peu, que sobresurt lleugerament. El mantell, aparentment llis, quan s’observa a la lupa binocular pot observar-se que té diminutes protuberàncies arrodonides que van formant-se i desfent-se en l’animal viu i també nombroses estructures arrodonides molt atapeïdes que corresponen a la sortida dels conductes de les formacions glandulars àcides que caracteritzen a la gran majoria de les espècies dels Pleurobrancomorfes. A través del tegument del mantell no es pot apreciar per transparència la conquilla interna, com si passa en altres espècies del gènere Berthella; la conquilla és plana i auriculada i està coberta per un fi periòstrac membranós. El vel cefàlic és de forma troncocònica amb la zona més ampla en posició anterior; ventralment el vel cefàlic està solcat lateralment. Per sobre del vel cefàlic s’aprecien els rinòfors, que són auriculats, surten junts de la seva base i es dirigeixen quelcom  obliquament en forma de V. Els rinòfors són del mateix color que el cos, poden retreure’s sota la zona anterior del mantell i quan no estan completament estesos poden disposar d’uns tènues plecs transversals al llarg de la seva superfície. Els ulls es poden apreciar a la zona posterior externa de la base dels rinòfors. La brànquia es troba situada a la dreta del cos, entre el mantell i el peu, és bipinnada i té prop d’una vintena de laminetes a cada banda de l’eix central; a la lupa binocular s’aprecia que cada lamineta està tanmateix finament pinnulada. L’orifici anal es troba just per sobre de la brànquia. El peu és molt ampli i de contorn ovalat fins i tot en la cua que és arrodonida; el seu color és groc una mica més pàl·lid i en el centre es pot apreciar generalment una taca de color marró a causa de les vísceres. Al llarg de la vora del peu existeix un solc que ho envolta completament.

Biologia
Berthellina edwarsii ha estat fins fa poc repetidament confosa i citada com Berthella aurantiaca per la similitud de la coloració i morfologia d’ambdues espècies. Només estudiant l’anatomia interna i analitzant l’estructura mandibular i de les dents radulars, entre altres detalls, pot afirmar-se la pertinença a una o una altra espècie. La ràdula de B. edwarsii té nombroses dents denticulats (més de 150) en cada semifilera, les mandíbules allargades i amb les peces mandibulars llises mentre que les dents de la ràdula de B. aurantiaca són molt menys nombrosos (de 50 a 80 per semifilera) i les mandíbules més curtes i amb les peces mandibulars amb denticles als costats. Estudiant l’anatomia dels exemplars que es poden observar en el nord de la Costa Brava, sota pedres des de la zona mediolitoral fins a 15-20 m de profunditat, s’ha arribat a la conclusió que tots ells pertanyen a B. edwarsii. A causa de la confusió que hi ha hagut amb B. aurantiaca, escasses dades biològiques poden assegurar-se per a B. edwarsii. Podria alimentar-se d’esponges incrustants com Corticium sp., Tethya aurantium, Aaptos aaptos i Hemimycale sp., espècies que viuen en la cara inferior de les pedres on es troba l’opistobranqui.

Etimologia

  • Berthellina. Probablement dedicada a Sabin Berthelot (1794-1880), un naturalista francès que es va enrolar a la Marina i va participar en les guerres napoleòniques. Va viure part de la seva vida a les illes Canàries amb el càrrec de cónsul francès a Tenerife. L’abreviatura “Berth” es fa servir per indicar a Sabin Berthelot com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals. Va escriure la “Historia Natural de Canarias” i va dirigir el Jardí Botànic del Puerto de la Cruz.
  • Edwardsii. Dedicat a Henry Milne-Edwards (1800-1885), un zoòleg francès partidari d’estudiar als animals en el seu ambient natural i no a partir d’animals dissecats.

Distribució
A causa de la confusió amb B. aurantiaca, les cites de B. edwarsii haurien de ser confirmades. Cervera et al. (2004) conclouen, no obstant això, que aquesta espècie es localitza en tot el litoral ibèric, les Balears, Canàries, Madeira, Açores i Cap Verd. Citada com Berthella plúmula, B. engeli i B. citrina també en les costes de França, d’Itàlia i d’altres àrees mediterrànies. En les costes catalanes B. edwarsii és una espècie freqüent en tot el litoral de la costa nord de la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Berthellina edwardsii (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Berthellina edwardsii

    Cantabria: Gofas (unpubl. data). Portugal: Marqués et al. (1982, as B. citrina), García-Gómez et al. (1991), Calado et al. (1999), Muzavor and Morenito (1999). Andalucía (Atl.): Cervera and García (1986, as Berthellina sp.), Templado et al. (1993b, as Berthellina sp.), Cervera, García-Gómez and Megina (2000). Gibraltar: Cervera (unpubl. data). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986, as Berthella aurantiaca), Ocaña et al. (2000), Peñas et al. (in press). Levante: Ballesteros et al. (1986, as Berthella aurantica), Templado et al. (2002). Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Costa Brava]. Baleares: Lacaze-Duthiers (1859, as Pleurobranchus aurantiacus). Canarias: Pérez-Sánchez and Moreno (1990, as Berthellina quadridens), Malaquias (2000), Ortea et al. (2001), Moro et al. (2003), Wirtz and Debelius (2003). Madeira: Wirtz (1999), Malaquias et al. (2001), Wirtz and Debelius (2003). Azores: Vayssière (1896, 1898, 1902), Azevedo and Gofas (1990, as Berthellina sp.), Wirtz (1998), Ávila et al. (1998), Ávila (2000), Malaquias (2001), Wirtz and Debelius (2003).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:3 Stars
        Mediterrània oriental:0 Stars
        Oceà Atlàntic:0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Berthellina edwardsii
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Berthellina edwardsii" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 24/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/GXUXd)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.