Runcina avellana

Runcina avellana  Schmekel & Cappellato, 2001

Runcina avellana per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010 
Clade:  Runcinacea  Burn, 1963 
Superfamilia: Runcinoidea  H. Adams & A. Adams, 1854 
Familia: Runcinidae  J.E. Gray, 1857 
Gènere: Runcina Miller & Rudman, 1968
Espècie: Runcina avellana  Schmekel & Cappellato, 2001

Nota taxonòmica: en la descripció de l’espècie (Schmekel & Capellato, 2001) es fa esment al fet que en l’únic exemplar estudiat anatòmicament, de 1,2 mm de longitud en viu, la ràdula tenia una fórmula de 3 x 1.0.1, la qual cosa és considerat pels autors com la ràdula rudimentària d’un juvenil. Tampoc troben conquilla interna ni recuperen plaques gàstriques després del tractament de l’exemplar amb NaOH. Aquestes característiques indueixen a Ortea (2013. Descripción de un nuevo runcináceo de las costas de Ghana, África occidental. Revista de la Academia Canaria de Ciencias, 25: 9-14) a proposar la inclusió provisional d’aquesta espècie en el gènere Pseudoilbia, dins de la família Ilbidae, que inclou espècies dels gèneres Ilbia Burn, 1963 i Pseudoilbia Miller & Rudman, 1968 sense plaques gàstriques dins de les seves vies digestives i el segon gènere sense dent raquidi. El WoRMS segueix l’opinió de Ortea i anomena l’espècie com Pseudoilbia avellana (Schmekel & Capellato, 2001). No obstant això i pel fet que només s’ha estudiat un exemplar, pel que sembla juvenil, a OPK som de l’opinió de mantenir l’espècie R.avellana dins del gènere Runcina fins que l’estudi d’altres exemplars que puguin aparèixer en el futur possibilitin la confirmació de la seva inclusió en un o altre gènere.

 

Sinònims

  • Pseudoilbia avellana Schmekel & Cappellato, 2001

Descripció
Aquesta espècie mesura al voltant de 2 mm de longitud i té el cos clarament allargat. El notum anterior és una mica més estret que el peu i no diferencia lòbuls cefàlics mentre que l’extrem posterior és de contorn ovalat. El peu és de la mateixa amplada que el notum excepte pel davant, on sobresurt lleugerament pels costats de la regió cefàlica, i per darrere, on forma una cua curta i arrodonida. La coloració és marró xocolata uniforme excepte les regions anterior i lateral del cap, algunes zones de la vora del notum, el peu i la cua, que són més clars i semitransparents. Els ulls són clarament visibles i estan situats a prop de la vora lateral de la regió cefàlica, a la zona més clara. La vora del peu té petites taques marrons en tota la seva longitud i la cua presenta una taca més gran del mateix color, en forma d'”Y” invertida. Schmekel & Capellato (2001) citen que els seus exemplars tenien un sol full branquial de forma arrodonida.

Biologia
D’aquesta espècie tan poc coneguda se sap que viu en els rizomes de Posidonia oceanica, com altres espècies del mateix gènere, i que també ha aparegut entre masses d’algues com Codium vermilara (E. Madrenas, comunicació personal).

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta. 
  • Avellana. Està relacionat amb la ciutat d’Avellino (Campania, Itàlia) que durant la dominació romana s’anomenava “Abella” i que era coneguda pels seus camps d’avellaners, el fruit dels quals era conegut en Llatí com “avellana nux”, nou d’Abella. El fruit de l’avellaner era també conegut en castellà antic com “avellina”. Fa referència al color marró xocolata del cos d’aquest opistobranqui, similar al de l’avellana.

Distribució
Fins ara, R. avellana només era coneguda de la localitat de Banyuls-sur-Mer, a les costes franceses de la Mediterrània occidental, gràcies a la recol·lecció de 3 exemplars vius de 1, 1,2 i 1,5 mm de longitud. L’aparició d’un exemplar entre algues a les Illes Medes (Costa Brava de Catalunya) significa la segona cita de l’espècie a nivell global.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina avellana (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Runcina avellana

    No tenim encara referències publicades per aigües ibèriques de: Runcina avellana.

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Runcina avellana
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Runcina avellana" in OPK-Opistobranquis, Published: 19/09/2012, Accessed: 19/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/Z1NAY)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.