Runcina bahiensis

Runcina bahiensis (Cervera, García-Gómez & García, 1991)

Runcina bahiensis de la Costa Brava

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010
Clade:  Runcinacea  Burn, 1963
Superfamilia: Runcinoidea  H. Adams & A. Adams, 1854
Familia: Runcinidae  J.E. Gray, 1857
Gènere: Runcina  Forbes Hanley, 1851
Espècie: Runcina bahiensis (Cervera, García-Gómez & García, 1991)

Descripció
Aquesta espècie pot arribar a una mida d’uns 3 mm de longitud. La forma del cos és característica. El cap s’estreny cap endavant, amb les vores del peu sobresortint clarament als costats. Per darrere del cap, el cos manté la mateixa amplada fins arribar al final del notus, on aquest s’expandeix cap als costats de manera apreciable, acabant en una cua dorsal curta i ampla. El cos és d’un color beix o amb tons verdosos. Es troba recobert de puntuacions blanques excepte dues àrees als costats del cap on es localitzen els ulls i als marges del cos, on el patró de puntuacions blanques forma una mena de crestes o ondulacions. Al dors apareixen dues àrees de major concentració de punts blancs, una a la regió cefàlica des de la part més anterior fins al primer terç de la longitud de l’animal i una altra al final del notus, més estreta. Al peu les puntuacions blanques són molt menys abundants que al dors. A la cua la densitat de taques blanques també és menor encara que bastant més gran que al peu. Sobre un fons clar i mitjançant la translucidesa del cos, es poden apreciar una sèrie de puntuacions fosques en els marges del notus. El peu sobresurt per darrere del notus en forma d’una cua curta i arrodonida, semitransparent i amb puntuacions blanques. Per sota de la part posterior dreta del notus i entre aquest i el peu es troben 4 petites fulles branquials.

Biologia
D’aquesta espècie només se sap que viu entre algues i en rizomes de Posidonia oceanica.

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Bahiensis, de la bahia d’Algesires, on es van localitzar els dos exemplars tipus que van servir per descriure l’espècie.

Distribució
Runcina bahiensis és una espècie molt rara de la qual s’han recollit fins ara només els dos exemplars a la zona de l’Estret de Gibraltar (Cervera et al., 1991) que van servir per descriure a l’espècie, dos exemplars a la Costa Brava catalana, que són la segona cita de l’espècie a nivell mundial (Correa, 2014) i alguns exemplars més (fotos adjuntes) trobats per Enric Madrenas (2014, com.pers.) també a la Costa Brava.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina bahiensis (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Runcina bahiensis

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Runcina bahiensis
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Runcina bahiensis" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/08/2013, Accessed: 24/06/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/6nfjJ)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.