Runcina brenkoae

Runcina brenkoae (Thompson, 1980)

Runcina brenkoae per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010
Clade:  Runcinacea  Burn, 1963
Superfamilia: Runcinoidea  H. Adams & A. Adams, 1854
Familia: Runcinidae  J.E. Gray, 1857
Gènere: Runcina  Forbes & Hanley, 1851
Espècie: Runcina brenkoae (Thompson, 1980)

Descripció
La forma del cos és allargada, lleugerament més estreta a la part anterior que en la posterior, encara que pot variar depenent de si l’animal està quiet o en moviment. Els exemplars poden arribar fins a 3,5 mm de longitud. El cos és de color marró-fosc amb algun to vermellós i tot el dors està cobert per línies i taques irregulars de color negre que s’anastomosen. També es presenten una sèrie de puntuacions blanquinoses petites que s’agrupen en la part anterior de l’animal, als costats i en l’extrem posterior del dors, a l’igual que a la base de la cua. A banda i banda de la regió cefàlica l’animal presenta una zona sense pigmentació en la qual es poden observar fàcilment els ulls. A sota de la vora posterior dreta del dors sobresurten dues o tres petites fulles branquials, semitransparents però amb algunes fines taques negres. El peu presenta la mateixa coloració que el dors encara que no té línies negres i les taques no s’anastomosen. La cua presenta una àrea de color molt fosc en el centre, ben delimitada i amb els costats d’un to blanquinós i translúcid amb algunes taques fosques a la vora.

Biologia
No es coneixen dades de la biologia d’aquesta espècie. Les escasses cites de què es disposen indiquen que han aparegut en recol·lectar masses de diverses algues. Un exemplar recol·lectat a Cadaqués es desplaçava amb uns característics moviments d’elongació suau seguits d’una contracció forta del cos. A més, en moviment, la porció més posterior del dors (cresta paleal) es manté una mica elevada.

Etimologia

  • Runcina. Del Llatí “runcina”, ribot de fuster, útil que es fa servir per allisar la superficie de la fusta.
  • Brenkoae. En honor de Mirjana Hrs-Brenko (1935-) que va estar empleada a l’estació oceanogràfica de Rovinj (Croàcia) des del 1960, treballant en la taxonomia, ecologia i cultiu de bivalves.

Distribució
Aquesta espècie, descrita originàriament per Thompson el 1980 a l’Adriàtic, a les aigües de l’actual Croàcia, només s’ha recollit posteriorment a Banyuls-sur Mer (Costa Brava francesa) i a Catalunya (Cadaqués i Tossa de Mar).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Runcina brenkoae (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Runcina brenkoae

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Runcina brenkoae
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos


Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Runcina brenkoae" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/08/2013, Accessed: 24/04/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/U1eyX)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.