Sacoglossa

Aquest grup d’opistobranquis comprèn prop d’unes 300 espècies caracteritzades, entre d’altres coses, per la seva alimentació estrictament herbívora i la presència d’una ràdula amb una sola filera de dents (uniseriada). Les dents radulars són del tipus punxegut i estan especialitzades a perforar cèl·lules vegetals de les algues de les quals es nodreixen aquests animals. Una vegada usats, aquestes dents no són eliminades a l’exterior com en d’altres opistobranquis, sinó que es mantenen en un sac ventral del bulb bucal, l’asca (d’aquí el nom usat per a aquest grup Sacoglosos o Ascoglosos, la qual cosa significa literalment borsa o sac en la llengua); dins d’aquest sac o asca les dents usades són reabsorbides. La faringe dels sacoglosos és del tipus suctor, podent succionar amb la seva musculatura els sucs cel·lulars de les cèl·lules de les algues perforades per les dents radulars.

Elysia timida per Enric Madrenas

A nivell morfològic, hi ha sacoglosos que disposen de conquilla externa o sacoglosos testacis com Oxynoe i els que manquen d’ella o sacoglosos nus com Bosellia. Els sacoglosos nus poden ser confosos amb els veritables llimacs de mar o nudibranquis. Els sacoglosos solen estar ben cefalitzats, destacant en el cap els rinòfors, que estan freqüentment enrotllats, tenen un peu reptant i el mantell pot tenir papil·les o cerata com en els gèneres Hermaea i Plaguda, i mancats d’expansions com en Limapontia o ben estar modificat en un parell de parapodis com en Elysia i Thuridilla.

Biologia
Moltes espècies de sacoglosos, especialment les que manquen de conquilla, tenen capacitat per retenir en els seus teixits els plastidis (cloroplasts, rodoplastos o altres) de les cèl·lules algals de les quals s’alimenten i les mantenen funcionals efectuant la fotosíntesi durant hores, dies, setmanes i fins i tot mesos. A aquesta capacitat es denomina cleptoplastia (literalment “robar plastidis”) i es considera un tipus peculiar de simbiosi entre el sacogloso i el plastidi de l’alga. No es coneix encara el mecanisme pel qual els plastidis algals ingerits pels sacoglosos no són digerits en el seu tub digestiu. Per explicar el funcionament dels plastidis (que necessiten l’expressió d’alguns gens nuclears de l’alga) en el cos dels sacoglosos, s’ha postulat que la llarga coevolució sacogloso-alga va originar una transferència horitzontal de gens de l’alga cap al sacoglos, de manera que en aquest els plastidis són “reconeguts” i mantinguts funcionals. Aquesta capacitat de retenció de plastidis en els teixits dels sacoglosos té dos efectes beneficiosos pel sacoglos. D’una banda, els teixits del sacoglos on s’acumulen els plastidis adquireixen el color del plastidi, verd si són cloroplasts, vermell si són rodoplastos, de manera que el sacoglos aconsegueix una homocromia i una cripsis gairebé perfectes sobre l’alga de la qual s’alimenta. D’altra banda, els plastidis simbiòntics, gràcies a l’aigua, CO2 i altres bioelements subministrats pel sacoglos, efectuen la fotosíntesi i subministren d’aquesta manera matèria orgànica a l’animal, la qual li serveix d’aliment. Moltes espècies de sacoglosos, davant l’escassetat d’aliment en el medi, són capaços de sobreviure només amb el subministrament de matèria orgànica fotosintetitzada pels seus plastidis simbionts. Per aquesta circumstància, els sacoglosos són denominats també bavoses de mar amb plaques solars o “solar-powered sea slugs” (Rudman, W.B., 1998 Solar-powered sea slugs. [In] Sea Slug Forum. Australian Museum, Sydney). Els mecanismes defensius dels sacoglosos van des de la homocromia sobre el substrat algal, la cripsi sobre ell a causa de les seves formes corporals, l’autotomia o despreniment de parts del cos, la presència d’una conquilla o bé la defensa química mitjançant metabòlits secundaris. En aquest últim cas hi ha sacoglosos que incorporen aquests metabòlits de l’alga, els acumulen en els seus teixits sense modificar i els alliberen a l’exterior quan són molestats; altres espècies també obtenen els metabòlits de l’alga però els transformen lleugerament abans d’alliberar-los. Finalment hi ha sacoglosos que són capaços de biosintetitzar les seves pròpies molècules defensives sense necessitat d’incorporar-les de la dieta. Els sacoglosos són hermafrodites, tenen fecundació interna mitjançant còpules recíproques i després efectuen postes en forma de cordó enrotllat, de cinta o d’una altra forma. Les larves velígeres que eclosionen poden, segons les espècies, alimentar-se de plàncton (larves planctotròfiques) o bé de les pròpies reserves de l’ou (larves lecitotròfiques).

Distribució
La majoria de les espècies de sacoglosos es distribueixen en aigües tropicals o subtropicals de l’Indopacífic, del Carib o de l’Atlàntic, tenint una estreta relació amb la distribució de les espècies algals que els serveixen d’aliment. En les aigües europees s’han catalogat unes 50 espècies de sacoglosos, la majoria d’elles presents també en les costes de la Península Ibèrica. En les costes catalanes s’han citat una vintena d’espècies

Classificació
L’ordre Sacoglossa conté dos subordres, el SO. Oxynoacea, on s’inclouen els sacoglosos amb conquilla, que s’alimenten gairebé exclusivament d’algues del grup de les caulerpals i no retenen cloroplasts de l’alga, i el SO. Plakobranchacea que integra les espècies de sacoglosos nus, que tenen una dieta alimentaria més variada i moltes de les espècies retenen plastidis de les algues.

La taxonomia dels Sacoglossa segons el WoRMS és la següent:

  • Ordre SACOGLOSSA von Ihering, 1876
    • Subordre Oxynoacea H. Adams & A. Adams, 1854
      • Familia Cylindrobullidae Thiele, 1931
        • Gènere Cylindrobulla P. Fischer, 1857
      • Familia Juliidae E. A. Smith, 1885
        • Gènere Berthelinia Crosse, 1875
        • Gènere Julia Gould, 1862
      • Familia Volvatellidae Pilsbry, 1895
        • Gènere Ascobulla Ev. Marcus, 1972
        • Gènere Volvatella Pease, 1860
      • Familia Oxynoidae H. Adams & A. Adams, 1854
        • Gènere Oxynöe Rafinesque, 1819
        • Gènere Lobiger Krohn, 1847
        • Gènere Lophopleurella Zilch, 1956
        • Gènere Roburnella Ev. Marcus, 1982
    • Subordre Plakobranchacea Rang, 1829
      • Familia Plakobranchidae Gray, 1840
        • Gènere Elysia Risso, 1818
        • Gènere Thuridilla Bergh, 1871
        • Gènere Elysiobranchus Pruvot-Fol, 1930
        • Gènere Pattyclaya Ev. Marcus, 1982
        • Gènere Plakobranchus van Hasselt, 1824
      • Familia Boseliidae Marcus, 1982
        • Gènere Bosellia Trinchese, 1890-91
      • Familia Platyhedylidae Salvini-Plawen, 1973
        • Gènere Gascoignella Jensen, 1985
        • Gènere Platyhedyle Salvini-Plawen, 1973
      • Familia Caliphyllidae Tiberi, 1881
        • Gènere Caliphylla A. Costa, 1867
        • Gènere Cyerce Bergh, 1870
        • Gènere Mourgona Er. Marcus & Ev. Marcus, 1970
        • Gènere Polybranchia Pease, 1860
        • Gènere Sohgenia Hamatani, 1991
      • Familia Hermaeidae H. Adams y A. Adams, 1854
        • Gènere Hermaea Lovén, 1844
        • Gènere Aplysiopsis Deshayes, 1853
      • Familia Limapontiidae Gray, 1847
        • Gènere Placida Trinchese, 1876
        • Gènere Alderella Odhner in Franc, 1968
        • Gènere Alderia Allman, 1845
        • Gènere Alderiopsis Baba, 1968
        • Gènere Calliopaea d’Orbigny, 1837
        • Gènere Costasiella Pruvot-Fol, 1951
        • Gènere Ercolania Trinchese, 1872
        • Gènere Limapontia Johnston, 1836
        • Gènere Olea Agersborg, 1923
        • Gènere Stiliger Ehrenberg, 1828

Espècies de sacoglossos citades a la Mediterrània o a la Península Ibèrica:

Aplysiopsis-elegans @ Qajjenza, Malta on beached red algae 15-09-1993 by Carmel Sammut

Aplysiopsis elegans

Aplysiopsis formosa 15mm @ Blairgowrie Pier, Australia 3.5m 14-04-2016 by PT Hirschfield

Aplysiopsis formosa

Ascobulla fragilis @ Malta by Constantino Mifsud

Ascobulla fragilis

Bosellia mimetica

Bosellia mimetica

Caliphylla mediterranea 8-9mm @ Qajjenza, Malta 1m depth 06-02-1995 by Carmel Sammut

Caliphylla mediterranea

Calliopaea bellula

Calliopaea bellula

Cyerce cristallina by Gilles Cavignaux

Cyerce cristallina

Cyerce graeca @ Punta del Romaní, L'Escala, Spain 6-02-2016 by Enric Madrenas

Cyerce graeca

Elysia fezi according to the Vilella´s description

Elysia fezi

Elysia flava by Enric Madrenas

Elysia flava

Elysia gordanae by Fabio Vitale

Elysia gordanae

Elysia hetta

Elysia hetta

Elysia manriquei @ Taliarte, Gran Canaria 27-05-2014 in 6m by Pablo Samper Méndez

Elysia manriquei

Elysia ornata by Sonja Ooms

Elysia ornata

Elysia papillosa @ Key Largo, Florida (USA) by Manuel Malaquías

Elysia papillosa

Elysia subornata @ Key Largo, Florida (USA) by Manuel Malaquías

Elysia subornata

Elysia timida

Elysia timida

Elysia tomentosa by Baki Yokes @ 20080925 Fethiye, Turquia 24m, on Caulerpa racemosa var. lamourouxii, size 38mm

Elysia tomentosa

Elysia translucens by Enric Madrenas

Elysia translucens

Elysia viridis @ Laguna Fusaro, Bacoli, Napoli by Guido Villani

Elysia viridis

Ercolania caerulea @ Porto Cesareo (Lecce), Northern Ionian Sea by Fabio Vitale

Ercolania coerulea

Ercolania viridis by Fabio Vitale

Ercolania viridis

Hermaea bifida @ Es Caials 20/02/2010 by Miquel Pontes

Hermaea bifida

Hermaea cantabra @ Isla de la Torre, Santander, Cantabria, Spain 22-01-2004 by Manuel Caballer

Hermaea cantabra

Hermaea paucicirra

Hermaea paucicirra

Hermaea variopicta @ Banyuls (France) 01-07-1992 by Géry Parent

Hermaea variopicta

Jenseneria borgninii 12mm @ Qalet Marku, Malta 1m depth 31-03-1994 by Carmel Sammut

Jenseneria borgninii

Limapontia capitata 3mm @ Menai Strait (Wales) April 2011 by Ian Smith

Limapontia capitata

Limapontia senestra 3,7mm by Ian Smith

Limapontia senestra

Lobiger serradifalci by Enrico Ricchitelli

Lobiger serradifalci

Oxynoe olivacea

Oxynoe olivacea

Oxynoe viridis by Murat Draman - www.thedivingguidekas.com @ 20090900 Kas, Antalya, Turquia, 25m on Caulerpa racemosa var. lamourouxii

Oxynoe viridis

Placida brevicornis by José Carlos García Gómez

Placida brevicornis

Placida cremoniana

Placida cremoniana

Placida dendritica

Placida dendritica

Placida tardyi, original artwork by Salvatore Trinchese (1879: Lam. XV, Fig. 1)

Placida tardyi

Placida verticillata by Enric Madrenas

Placida verticilata

Placida viridis 6mm @ Qajjenza, Malta 1m depth 6-02-1995 by Carmel Sammut

Placida viridis

Polybranchia viridis @ La Restinga (El Hierro, Islas Canarias) 19-08-2013 by Peter Wirtz

Polybranchia viridis

Thuridilla hopei

Thuridilla hopei

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Sacoglossa" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 19/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/fIVqo)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.