Elysia flava

Elysia flava (Verrill,1901)

Elysia flava per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Subclade: Plakobranchacea  Jensen, 1996
Superfamilia: Plakobranchoidea  J.E. Gray, 1840
Familia: Plakobranchidae  J.E. Gray, 1840
Gènere: Elysia  Risso, 1818
Espècie: Elysia flava  Verrill, 1901

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden assolir i superar lleugerament els 20 mm de longitud. El cap és petit i els rinòfors son curts i enrotllats. Rere la base dels rinòfors estan els ulls. Els parapodis son prou amplis, estan fistonats o ondulats i en l’extrem disposen de petits tubercles cònics que també es troben en menor quantitat en la cara interna i externa dels parapodis. El color general del cos és verd-groguenc més o menys homogeni, excepte l’extrem dels parapodis i els tubercles que son de colo blanc. A la lupa binocular s’aprecien en el cap i en la cara interna del parapodis petits punts vermellosos. HI ha granulacions de color blanquinós que formen una línia corba que va des de l’extrem anterior dels parapodis fins la prominència del cor, situada en la regió anterior del dors, on s’inicien els parapodis. Des de la zona cardíaca s’aprecien per transparència dues nerviacions gruixudes de color verdós, una a cada costat del cos, que pertanyen a la glàndula digestiva i que es van ramificant en direcció als extrems dels parapodis. El peu és al mateix temps de color verd-groguenc, apreciant-se una curta cua pel darrera de la part posterior dels parapodis.

Biologia
No es coneixen dades dels seus hàbitats preferents, algues de les que s’alimenta i reproducció.

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: l’elisi és una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que “Elysia” significa celestial.
  • Flava. Del Llatí flāvus, groc, daurat, ros, groguenc, color llí o color “cru”.

Distribució
Es tracta d’una espècie de distribució anfiatlàntica ja que es coneix a les Illes Bermudes, la seva àrea geogràfica original, Jamaica, Tenerife, Madeira, Tunísia i el Mar Egeu. En la Península Ibèrica se l’ha trobada en la costa d’Almeria i en Cabo de Palos (Múrcia). És una espècie molt poc coneguda en el litoral català ja que solament ha estat localitzada a Palamós segons les nostres informacions.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia flava (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Referències per l´espècie: Elysia flava

    Levante: Ballesteros et al. (1986). Catalunya: Ballesteros (datos no publicados) [Palamós]. Canarias: Ortea (1981), Ortea et al. (1998, 2001), Moro et al. (2003). Madeira: Ortea, Moro and Espinosa (1997), Malaquias et al. (2001).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Elysia flava
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Elysia flava" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 19/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/AnLgr)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.