Elysia ornata

Elysia ornata (Swainson, 1840)

Elysia ornata per Sonja Ooms
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Subclade: Plakobranchacea  Jensen, 1996
Superfamilia: Plakobranchoidea  J.E. Gray, 1840
Familia: Plakobranchidae  J.E. Gray, 1840
Gènere: Elysia  Risso, 1818
Espècie: Elysia ornata (Swainson, 1840) [Thallepus]

Nota taxonòmica. El treball de Jensen, K. (2015) indica la sinonímia d’Elysia grandifolia amb aquesta espècie en base a característiques anatòmiques: “The finely denticulate teeth may indicate that E. grandifolia (Kelaart, 1858) should also be included in the synonymy”.

Sinònims

  • Elysia marginata (Pease, 1871)
  • Pterogasteron marginatus Pease, 1871
  • Pterogasteron ornatum Pease, 1860
  • Thallepus ornatus Swainson, 1840 (original)
  • Elysia grandifolia Kelaart, 1858

Descripció
Aquest sacoglós té una mida mitjana de 20 a 50 mm (la mida màxima reportada és de 70 mm) i té un cos allargat. El color del cos és bàsicament verd (hi ​​ha exemplars amb diferents tons de verd o fins i tot marró), amb nombroses taques negres de diferents mides disperses al llarg de tota la superfície del cos. També hi ha punts blancs combinats amb els negres, aparentment més freqüents en els juvenils que en els exemplars madurs. S’han observat alguns espècimens al Carib amb taques marrons. El peu s’eixampla en dos lòbuls laterals grans (anomenats parapodis) que cobreixen la superfície dorsal i tenen l’aparença de fulles amb les vores ondulades. Els parapodis tenen una banda submarginal taronja o groga amb una línia negra al llarg de les vores. El cap és petit i diferenciat respecte de la resta del cos. Hi ha dos rinòfors auriculats llisos amb les puntes dels mateixos colors que els parapodis. Dos ulls rudimentaris estan situats just darrere dels rinòfors. El pericardi forma una mena de gep curt i estret amb la part posterior de color en blanc i amb algunes taques negres. Un parell de vasos ramificats s’inserten al pericardi per la part posterior i un o dos més ho fan al llarg de cada costat d’aquest, únicament visible si l’animal té els parapodis oberts. Hi ha una ranura en el costat dret del cos, a la unió del parapodi d’aquest costat al coll de l’animal, que conté les obertures anal i genital. Aquesta ranura continua a través de la planta del peu cap al parapodi esquerra. La part posterior de la planta del peu no està clarament delimitada i la cua és arrodonida.

Biologia
Elysia ornata viu en aigües poc profundes, en fons rocallosos coberts de les algues verds de les que s’alimenta (Caulerpa, Halimeda, Codium i Bryopsis)i en fons sorrencs amb praderies marines. Es pot observar fins als 15 m de profunditat. La posta consisteix en un cordó llarg, enrotllat de forma irregular, que conté moltes càpsules amb diversos ovòcits, generalment amb material extracapsular blanc a la superfície externa. Les espècies atlàntiques s’assemblen molt als espècimens de Singapur (Jensen, 2009; Jensen, 2015) i les seves masses d’ous tenen taques blanques de material extra-capsular, per la qual cosa s’han identificat com la mateixa espècie, pel que se suposa que té una distribució circumtropical (Jensen, 1992). Ara bé, hi ha un complex d’espècies críptiques amb una franja ataronjada marginal en l’Indo-Pacífic, indicada per estudis moleculars (Krug et al., 2013) però el seu aspecte extern és diferent a l’espècie atlàntica. Les grans dimensions corporals sembla ser comuns en espècimens que es troben sols i no han tingut l’oportunitat de reproduir-se. La fresa repetida sol provocar una contracció de la mida corporal, tot i que l’alimentació continua durant el període de fresa, de manera que la variació en la mida corporal en els exemplars madurs pot ser causada per diferències en el seu estat reproductiu.

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
  • Ornata. Del Llatí “ornatus”, significa distingit, honrat, ben equipat / dotat, ricament adornat, adornat.

Distribució
Espècie exòtica a la Mediterrània, on ha estat citada a Turquia, Israel i al Líban. Present a totes dues bandes de l’Atlàntic, on ha estat citada a Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Golf de Mèxic, Jamaica, Antilles, Brasil i també en Açores, Madeira i a les Illes Canàries. Totes les espècies Indo-Pacífiques denominades “ornata” probablement formen un complex d’espècies críptiques del grup “Elysia marginata” (vegeu Krug et al., 2013), però hi ha exemplars de Singapur que s’assemblen als exemplars atlàntics (Jensen, 2015) i per tant se’ls considera E.ornata.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia ornata (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:1 Stars
        Oceà Atlàntic:2 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Elysia ornata
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Elysia ornata" in OPK-Opistobranquis, Published: 25/10/2014, Accessed: 22/09/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/045iz)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.