Elysia timida

Elysia timida (Risso, 1818)

Elysia timida per Enric Madrenas
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Subclade: Plakobranchacea  Jensen, 1996
Superfamilia: Plakobranchoidea  J.E. Gray, 1840
Familia: Plakobranchidae  J.E. Gray, 1840
Gènere: Elysia  Risso, 1818
Espècie: Elysia timida (Risso, 1818)

Sinònims

  • Elysia viridis var. lactea Bergh, 1880
  • Notarchus timidus Risso, 1818 (original)

Descripció
El cos pot arribar fins els 20 mm de longitud. El cap és allargat i presenta rinòfors enrotllats llargs i fins, en la base dels quals es troben els ulls, concretament en el costat extern. Els parapodis son triangulars. La zona cardíaca fa una lleugera prominència en el dors anterior, just en la zona on s’originen els parapodis. En el dors s’aprecien fines venes que convergeixen vers la zona posterior de l’àrea cardíaca. El peu és solcat i bilobulat anteriorment. El color de fons del cos és blanquinós amb abundants puntuacions de color vermell en el cap i en la cara externa dels parapodis. La cara interna dels parapodis és de color verd fosc i del mateix color és una franja que recorre cada costat del cos per sota de la inserció dels parapodis i el terç basal extern de cada rinòfor.

Biologia
Aquest ascoglos viu en fons rocosos soms amb abundància d’algues fotòfiles com Padina pavonica, Acetabularia acetabulum, Halopteris i Corallina. En aquestes comunitats els exemplars es solen observar molt actius i quan es desplacen ho fan de forma molt característica, movent rítmicament els rinòfors i els parapodis cap endavant i cap endarrere. S’alimenta de la clorofícia unicel·lular Acetabularia acetabulum (Acetabularia crenulata al Carib) de la que reté els seus cloroplasts de manera funcional, obtenint d’aquesta forma l’animal una important font de nutrients orgànics via fotosintètics. Malgrat tot i degut a la abundància d’exemplars que s’observen en les costes catalanes durant l’hivern (en ocasions més de 100 exemplars durant una immersió), període en que els tal·lus de A. acetabulum es troben reduïts a estirps de resistència, és possible que també s’alimenti d’alguna altre espècie d’alga. E.timida té un desenvolupament directe, mancat de fase larvària pelàgica. En el cos d’E. timida s’han trobat substàncies del grup dels polipropionats d’activitat ictiotòxica, que probablement sintetitza el propi animal (Gavagning et al. 1994).

Etimologia

  • Elysia és un nom que prové del llatí Elyseum: elisi, una “mena de paradís” on, segons les creències del paganisme, havien d’anar les ànimes dels qui, en morir, mereixien aquest premi”. Frieder Sauer comenta que Elysia significa celestial.
  • Timida. Del llatí “timidus” significa timid.

Distribució
Tradicionalment considerada una espècie endèmica del Mediterrani, on ha estat citada en la pràctica totalitat de les seves costes, des de les més orientals com Turquia, Israel o Grècia, fins les més occidentals com Itàlia i Espanya. Elysia timida està present a l’Atlàntic Occidental tropical (ha estat trobada a Cuba i Florida), per la qual cosa té distribució anfi-Atlàntica, però possiblement es degui a una introducció recent de caràcter antròpic (vegeu Carmona et al., 2011).  També s’ha trobat a São Tomé (Wirtz & Anker, 2009) i a Cap Verd (Rolán, 2005). En la Península ibèrica s’ha observat i recol·lectat en les costes de Granada, en la cosa del Llevant des d’Almeria fins a la Mar Menor i en el litoral català i balear. A les costes catalanes es troba molt estesa per totes les localitats on es trobi la seva espècie aliment, l’alga unicel·lular Acetabularia acetabulum.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia timida (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:4 Stars
        Mediterrània oriental:4 Stars
        Oceà Atlàntic:1 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Elysia timida
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Vídeo

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Elysia timida" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 26/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/bwUbf)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.