Elysia viridis

Elysia viridis (Montagu, 1804)

Elysia viridis @ Laguna Fusaro, Bacoli, Napoli per Guido Villani
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Subclade: Plakobranchacea  Jensen, 1996
Superfamilia: Plakobranchoidea  J.E. Gray, 1840
Familia: Plakobranchidae  J.E. Gray, 1840
Gènere: Elysia  Risso, 1818
Espècie: Elysia viridis (Montagu, 1804) [Laplysia]

Sinònims

  • Actaeon elegans de Quatrefages, 1844
  • Aplysiopterus neapolitanus Delle Chiaje, 1830
  • Elysia fusca Philippi, 1844
  • Elysia marmorata Cantraine, 1835
  • Elysia minuta Sars M., 1835
  • Elysia pagenstecheri Marcus Ev., 1982
  • Elysia viridis var. olivacea Jeffreys, 1869
  • Laplysia viridis Montagu, 1804 (original)

 

Descripció
Els exemplars mediterranis d’aquesta espècie solen mesurar entre 10 i 15 mm de longitud però s’han observat exemplars amb talles de fins a 55 mm en les costes atlàntiques europees (Thompson & Brown, 1984). Aquesta espècie té la morfologia típica de la família, amb el cos poc estilitzat, els rinòfors curts i els paràpodes triangulars. La coloració general del cos és verd fosca però pot variar segons la dieta de l’animal, i pot adquirir els exemplars diferents tonalitats verdes, marrons, vermelloses o fins i tot exemplars gairebé negres. Per tot el cos apareixen puntuacions vermelles, rosades, blaves, groguenques o verdes. Al dors de l’animal hi ha venes marcades que s’ajunten a la part posterior de la regió pericàrdica, bastant inflada i situada entre la base anterior dels paràpodes. Els rinòfors són auriculats pel seu costat extern, són de color verd fosc i poden presentar prop de l’àpex una major concentració de granulacions acolorides que li fan adquirir una lleugera irisació blau-violàcia. La vora dels paràpodes sol disposar de puntuacions blanquinoses, que també poden agrupar-se en els flancs del cos i en els rinòfors. Estant l’animal encongit, la vora dels paràpodes pot presentar-se lobulat. Els ulls, grans i una mica protuberants, estan situats a la base dels rinòfors en una àrea circular una mica despigmentada. Les ramificacions de la glàndula digestiva es poden veure a través del tegument a la cara interna dels paràpodes, el cap i dins dels rinòfors. L’anus es troba a l’extrem d’una papil·la anal situada antero-lateralment, sota el rinòfor dret. El peu és estret i posseeix uns curts tentacles propodials en el seu extrem anterior.

Biologia
Aquesta espècie és molt freqüent i viu en una àmplia varietat d’algues de les que s’alimenta, com les clorifícies Cladophora rupestris, Codium sp., Enteromorpha clathrata, Ulva lactuca i Briopsis sp., rodofícies com Chondrus sp, feofícies com Cystoseira sp. i també s’ha citat sobre la fanerògama marina Zostera sp. (Thompson, 1976; Bouchet, 1984; Schmekel, 1968), encara que se sospita que possiblement el seu espectre alimentari sigui més estricte. A les costes ibèriques de la Mediterrània, gairebé sempre es troba sobre Codium fragile, de la qual s’alimenta i on efectua la posta. Com altres sacoglosos, aquesta espècie “segresta” cloroplasts de les algues de les que s’alimenta (fenomen anomenat cleptoplastia) i els incorpora als seus teixits, on romanen actius realitzant la fotosínteis durant diversos dies. L’abundància d’aquests cloroplasts en els teixits del sacogloso és el que determina la tonalitat verdosa dels exemplars. Aquests, mantinguts en aquaris sense alimentar van perdent progressivament la coloració verda, que es va aclarint fins a adquirir una tonalitat groguenca. E. viridis és capaç de segregar una mucositat de caràcter defensiu que té com a principal component un polipropionat anomenat “elisiona”, que els animals sintetitzen de novo, és a dir que no provenen de la ingesta de l’alga que és la seva dieta (Marín & Ros, 2004 ). Les postes d’aquesta espècie, que es dipositen sobre les algues de les que s’alimenten els animals, tenen forma d’una espiral plana amb ous blancs d’unes 70 micres de diàmetre (Schmekel & Portmann, 1982).

Etimologia

  • viridis = fa referència a la tonalitat verda que presenten la majoria dels exemplars d’aquesta espècie, causada pels cloroplasts de les algues que ingereixen i que s’acumulen en els seus teixits.

Distribució
Elysia viridis té una àmplia distibución geogràfica i s’ha citat en totes les costes europees tant atlàntiques com mediterrànies, a la costa atlàntica del Marroc, Canàries, Madeira, Açores i fins i tot al mar Bàltic. A la Península Ibèrica ha estat recol·lectada en la totalitat de les àrees costaneres, mentre que a Catalunya ha estat citada en nombroses localitats de la Costa Brava, el Maresme i a Cubelles. Segons opina Bouchet (1984), és possible que algunes de les cites d’aquesta espècie es refereixin a l’espècie E. translucens, molt semblant morfològicament a E. viridis.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Elysia viridis (z-200).
Fonts:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Altres fonts
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundància

        Mediterrània occidental:0 Stars
        Mediterrània oriental:0.0 Stars
        Oceà Atlàntic:0.0 Stars
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Elysia viridis
basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Elysia viridis" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 24/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/gUvZF)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.