Placida tardyi

Placida tardyi   (Trinchese, 1873)

Placida tardyi, original artwork by Salvatore Trinchese (1879: Lam. XV, Fig. 1) per Webmaster

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Panpulmonata  Jörger et al., 2010
Clade: Sacoglossa  von Ihering, 1876
Superfamilia: Limapontioidea  J.E. Gray, 1847
Familia: Limapontiidae  J.E. Gray, 1847
Gènere: Placida  Trinchese, 1877-79
Espècie: Placida tardyi   (Trinchese, 1873)

Sinònims

  • Laura tardy Trinchese, 1873

Descripció
Els exemplars d’aquesta espècie poden arribar a una grandària d’uns 15 mm. El cos és allargat i esvelt. El color del cos és groguenc o blanquinós però queda emmascarat per les nombroses ramificacions de la glàndula digestiva, de color verd oliva, que enfosqueixen el cos en visió dorsal. Aquestes ramificacions hepàtiques es ramifiquen també pels rinòfors, el peduncle anal, el cap i els laterals del cos. La zona cardíaca està visiblement acolorida de blanc en forma d’una taca allargada. També solen haver petites puntuacions marrons i taques blanques opaques una mica més grans en els flancs del cos. El cap és petit. Els rinòfors són llargs i fins, estan acanalats longitudinalment i tenen l’extrem punxegut i de color vermellós. Davant de la zona cardíaca es troba l’orifici anal, a l’extrem d’una papil·la prominent. L’orifici genital es localitza just darrere del rinòfor dret i posteriorment a ell hi ha una taca allargada de color vermellós. Hi ha nombrosos cerates al dors disposats de forma apretada; la seva forma és allargada i estreta i acaben en punta. Dins d’ells la glàndula digestiva, de color verd pàl·lid, forma un conducte no ramificat. Hi ha una taca de color porpra en l’àpex de cada cerata i una mica per sota granulacions blanques agrupades. El peu està una mica eixamplat per davant i la cua és fina i punxeguda. El peu és també groguenc però té fines puntuacions marrons o vermelloses que formen dues bandes del mateix color en tota la longitud (Trinchese, 1879: Lam. XV, Figs. 1 i 2). Aquesta espècie ha estat confosa en diverses ocasions amb Placida viridis. Cervera et al. (1988) reinstauran l’espècie P. tardyi i indiquen clarament les seves diferències amb P. viridis.

Biologia
Aquesta espècie, com altres sacoglosos, viu sobre algues verdes i fanerògames marines, on per la seva coloració passa desapercebuda. Gascoigne & Sordy (1980) indiquen la seva presència sobre la clorofícea Bryopsis sp. i Schmekel & Portmann (1982) en fons de praderies de Posidonia oceanica i de Zostera. En tots dos casos és citada com a Placida viridis. Els últims autors indiquen que s’alimenta de Bryopsis sp. i descriuen també la seva posta com un anell o espiral plana amb ous blancs de 40-60 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Placida. Del Llatí “placeō”, satisfer. També significa plàcida, suau, tranquil·la, quieta, pacífica.
  • Tardyi. Posiblement dedicada a l’Almirall Francès Louis Marie Françoise Tardy de Montravel, (1811-1864), que va circumnavegar el món amb en Dumont d’Urville el 1837. Més tard va estudiar les regions costaneres de Sudamèrica així com les costes del Japó i del Mar d’Okhotsk. El 1854 va prendre possessió de Nova Caledonia per a França.

Distribució
Es tracta d’una espècie que habita la Mediterrània occidental i àrees atlàntiques properes. A la Mediterrània ha estat citada a Gènova, la seva localitat tipus (Trinchese, 1873), al port de Livorno (Gascoigne & Sordi, 1980) i al golf de Nàpols (Schmekel & Portmann, 1982). Fora de la Mediterrània només ha estat observada a les costes de Cadis, Espanya (Cervera et al., 1988) i a Sagres, al sud de Portugal (Calado et al. 2003).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Placida tardyi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Placida tardyi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

    No tenim (més) fotos de Placida tardyi

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Placida tardyi" in OPK-Opistobranquis, Published: 20/10/2014, Accessed: 21/11/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/qW2Hb)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.