Thecosomata

Els Tecosomats formen un ordre de opistobranquis pelàgics que juntament amb els Gimnosomats (GYMNOSOMATA) estan reunits sota el nom de Pterópodes (PTEROPODA= peu en forma d’ales) per posseir expansions del seu cos que funcionen com a aletes natatòries.

Pteròpodes, opistobranquis nedadors
per Christian & Noé Sardet
www.planktonchronicles.org

Els tecosomats són opistobranquis pelàgics, nedadors i holoplanctònics, és a dir passen tota la seva vida en fase planctònica. El seu nom fa referència al fet que tenen el seu cos protegit per una coberta o teca que pot estar calcificada o ser d’estructura semblant al cartílag. Com a adaptació a la vida pelàgica els tecosomats presenten expansions en el peu en forma d’aletes natatòries que utilitzen per nedar, detall per el qual cosa són denominats també papallones de mar.

En les espècies que tenen conquilla calcificada, aquesta pot ser espiralada com en Limacina o en forma de tub cònic o piramidal, com en les espècies dels gèneres Cavolinia i Clio, però sempre la conquilla és de consistència fràgil per disminuir el pes de l’animal i facilitar la seva suspensió en l’aigua. Les espècies amb conquilla calcària poden tenir tanmateix un opercle corni, generalment espinós, que serveix per tancar completament a l’animal dins de la conquilla. Altres espècies, com les del gènere Cymbulia, estan mancades de conquilla calcificada però disposen d’una estructura de consistència cartilaginosa, la pseudoconquilla, la qual és interna posat que està recoberta per un fi epiteli; aquesta pseudoconquilla és de forma encorbada i semitransparent i serveix per allotjar a la massa visceral de l’animal. Algunes espècies com les de la família Desmopteridae manquen de conquilla de qualsevol tipus.

Corolla spectabilis, un Thecosomata típic

El cap dels tecosomats té un parell de tentacles, els rinòfors, amb missió olfactòria. La cavitat paleal està ben desenvolupada en aquest grup però només escasses espècies, com les del gènere Peracle, disposen d’una brànquia. Les altres espècies poden respirar a través de l’epiteli paleal. La ràdula té 3 o 5 dents per filera i el tub digestiu té una espècie de molleja amb plaques mastegadores per triturar l’aliment ingerit.

Biologia
Els tecosomats són grans nedadors i s’ha calculat que poden nedar a una velocitat de fins a 45 cm per segon. Les migracions diàries o nictamerals són freqüents en la majoria de les espècies de tecosomats. Algunes espècies epipelàgiques com Clyo pyramidata efectuen migracions verticals diàries en la columna d’aigua de fins a 1.000 m; durant el dia viuen aproximadament a aquesta profunditat mentre que durant la nit ascendeixen a nivells més superficials per nodrir-se. En altres espècies s’ha observat que mentre els adults es troben en aigües profundes, els juvenils tendeixen a viure en aigües més superficials.

Els tecosomats són micròfags i es nodreixen de plàncton microscòpic (dinoflagel·lats, diatomees, radiolaris, foraminífers, entre d’altres) que després de ser capturat és dirigit a la boca. En els Eutecosomats el batut de les aletes natatòries i dels cilis del seu epiteli ciliat dirigeix a l’aigua cap a la cavitat paleal on és retingut el fitoplàncton mitjançant mucositat, formant-se un cordó que després passa a la boca. En els Pseudotecosomats la captació del plàncton és diferent: els epitelis de les aletes i del mantell secreten gran quantitat de mucus que formen una àmplia xarxa mucosa de fins a 2 m de llarg que sura al voltant de l’animal; en aquesta xarxa queden retingudes les partícules alimentàries i l’animal només ha de recollir i empassar periòdicament la xarxa mucosa, que més tard torna a ser produïda.

Els tecosomats són hermafrodites i quan dos individus s’uneixen tenen una còpula recíproca en la qual tots dos emeten esperma en el cos de l’altre. Després de la fecundació s’emeten els ous a l’aigua immersos en una massa gelatinosa o mucosa. L’eclosió de la càpsula ovígera pot ocórrer en forma de larva velígera amb conquilla o sense ella. La vida larvària pot durar d’un mes i mig a 3 mesos i l’animal adult viu d’1 a 2 anys.

La progressiva acidificació de les aigües marines com a conseqüència de l’augment del CO2 atmosfèric afecta molt negativament la supervivència dels tecosomats amb conquilla calcificada i s’ha postulat per aquest motiu que si continua aquesta tendència, els mars australs seran inhabitables per a aquestes espècies testàcies.

Distribució
Els tecosomats, com a moltes espècies del plàncton marí, solen tenir una àmplia distribució geogràfica que depèn en gran part dels corrents oceànics. Poden trobar-se des d’aigües polars fins a les zones tropicals però són freqüents les modificacions en talla i en morfologia de moltes espècies en raó de la seva localització geogràfica, la qual cosa ha donat motiu a considerar formes o subespècies.

Les cites de tecosomats de les costes catalanes es deuen principalment a closques buides o pseudoclosques que arriben a les platges amb l’onatge o que són recol·lectades ocasionalment per arts d’arrossegament comercial.

Classificació
Es coneixen prop de 80 espècies de tecosomats en els mars del món, que es classifiquen principalment per la forma de les closques mentre que altres caràcters com la forma de les aletes natatòries, el mantell o apèndixs bucals són secundaris. Es reconeixen dos grups, els Euthecosomata, que posseeixen conquilla calcificada i els Pseudothecosomata que manquen d’ella i tenen el cos nu o són capaços de segregar una pseudoconquilla cartilaginosa. En aigües de la Península Ibèrica, Canàries i Balears s’han citat 37 espècies de tecosomats, de les quals 16 en les costes catalanes.

La taxonomia dels Thecosomata segons el WORMS és la següent:

  • Ordre Thecosomata Blainville, 1824
    • Subordre Euthecosomata Meisenheimer, 1905
      • Familia Cavoliniidae Gray, 1850 (1815)
        • Gènere Cavolinia Abildgaard, 1791
        • Gènere Diacavolinia van der Spoel, 1987
        • Gènere Diacria J.E. Gray, 1840
      • Familia Cliidae Jeffreys, 1869
        • Gènere Clio Linnaeus, 1767
      • Familia Cuvierinidae van der Spoel, 1967
        • Gènere Cuvierina Boas, 1886
      • Familia Creseidae Rampal, 1973
        • Gènere Creseis Rang, 1828
        • Gènere Hyalocylis Fol, 1875
        • Gènere Styliola Gray, 1847
      • Familia Limacinidae Gray, 1840
        • Gènere Heliconoides d’Orbigny, 1835
        • Gènere Limacina Bosc, 1817
    • Subordre Pseudothecosomata Meisenheimer, 1905
      • Familia Cymbuliidae Gray, 1840
        • Gènere Cymbulia Peron & Lesueur, 1810
        • Gènere Corolla Dall, 1871
        • Gènere Gleba Forskal, 1776
      • Familia Desmopteridae Chun, 1889
        • Gènere Desmopterus Chun, 1889
      • Familia Peraclidae Tesch, 1913
        • Gènere Peracle Forbes, 1844

Algunes espècies de tecosomats citades a la Mediterrània o a la Península Ibèrica:

Cavolinia gibbosa

Cavolinia gibbosa

Cavolinia-globulosa 5mm @Kaula Rock, Hawaii, Vanderbilt Pac.Equatorial Exp. 1951 by Cory Pittman - CAS collection (www.seaslugsofhawaii.com)

Cavolinia globulosa

Cavolinia inflexa by Christian Sardet (www.planktonchronicles.org)

Cavolinia inflexa

Cavolinia tridentata 12 mm (Pacific population) by Cory Pittman seaslugsofhawaii.com - source CAS collection

Cavolinia tridentata

Cavolina uncinata by Russell Hopcroft UAF-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Cavolinia uncinata

Clio cuspidata with hydroids by Cheryl Clarke UAF-CMarZ reproduced with permission (www.cmarz.org)

Clio cuspidata

Clio pyramidata 7 mm (Pacific population) by Cory Pittman seaslugsofhawaii.com

Clio pyramidata

Corolla spectabilis

Corolla spectabilis

Creseis clava (C.acicula) 3.9 mm (Pacific population) by Cory Pittman seaslugsofhawaii.com

Creseis clava

Creseis conica @ Desterro, Santa Catarina, Brasil by Joop Trausel and Frans Slieker (Natural Museum Rotterdam)

Creseis conica

Creseis virgula by Russell Hopcroft UAF-CoML reproduced with permission from www.cmarz.org

Creseis virgula

Cuvierina columnella (Rang, 1827) by Russell Hopcroft UAF-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Cuvierina columnella

Cymbulia peronii by Gilles Cavignaux

Cymbulia peronii

Diacavolinia limbata

Diacavolinia limbata

Diacavolinia longirostris 8 mm (Pacific population) by Pauline Fiene seaslugsofhawaii.com

Diacavolinia longirostris

Diacria trispinosa by Russell Hopcroft UAF-NOAA-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Diacria trispinosa

Heliconoides inflatus (Embolus inflatus-Limacina inflata) 0.9 mm (Pacific population) by Cory Pittman seaslugsofhawaii.com

Heliconoides inflatus

Limacina bulimoides by Russell Hopcroft UAF-NOAA-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Limacina bulimoides

Limacina helicina by Alexander Semenov

Limacina helicina

Limacina leseuri by Russell Hopcroft UAF-NOAA-CoML reproduced with permission (www.cmarz.org)

Limacina lesueurii

Limacina retroversa by Russell Hopcroft UAF-CoML

Limacina retroversa

Peracle reticulata

Peracle reticulata

Styliola subula 7 mm (Pacific population) by Pauline Fiene seaslugsofhawaii.com

Styliola subula

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Thecosomata" in OPK-Opistobranquis, Published: 20/11/2012, Accessed: 20/08/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/FvIID)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.