Anatomia dels opistobranquis

L’organització anatòmica dels mol·luscs opistobranquis es centra en el procés de detorsió. Aquest procés consisteix en un canvi radical en l’organització del cos durant el procés de desenvolupament.

Anatomia d'un opistobranqui: Aspecte extern d'un umbraculaci

Anatomia d'un opistobranqui: Aspecte extern d'un nudibranqui doridaci

Anatomia d'un opistobranqui: Aspecte extern d'un nudibranqui eolidaci

El sistema digestiu dels opistobranquis es caracteritza per la presència d’una massa bucal muscular que conté la ràdula i l’armadura labial. La ràdula és una cinta de dents quitinosos que s’empra per a l’alimentació en diferents formes. La forma de la ràdula varia enormement entre els opistobranquis i és generalment un bon caràcter distintiu entre espècies.

La massa bucal normalment està connectada a un parell de glàndules salivals i a l’esòfag. L’esòfag de molts grups d’opistobranquis té un pap amb nombroses plaques quitinosas. L’esòfag es connecta a l’intestí a través de l’estómac, que és una àrea més o menys dilatada a la qual s’uneix la glàndula digestiva. En alguns grups hi ha un cec digestiu que connecta l’esòfag i l’estómac.

El sistema circulatori dels mol·luscs opistobranquis és obert, com a la resta dels mol·luscs, i la circulació de la sang és parcialment produïda per un cor de dos càmeres i el moviment del cos.

El sistema nerviós dels opistobranquis està compost d’un anell de ganglis localitzats al voltant de la regió anterior de l’esòfag unit per comissures i teixit connectiu.

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Anatomia dels opistobranquis" in OPK-Opistobranquis, Published: 25/12/2012, Accessed: 19/10/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/BgXgw)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.