Taxonomia

La classificació dels Mol·luscs Gasteròpodes en les tres tradicionals subclasses dels Prosobranquis (cargols marins), Opistobranquis (bavoses i llebres de mar, entre d’altres) i Pulmonats (cargols i llimacs de terra) ha regit des del primer terç del segle XX fins a fa molt pocs anys i es manté encara, no obstant això, en la majoria de llibres de textos de Zoologia.

Les modernes tècniques d’avaluació filogenètica basades en caràcters morfològics, embriològics, moleculars i combinats han permès demostrar que les filogènies d’aquests grups no són tan senzilles i s’ha produït un canvi molt significatiu en diferents grups a l’hora de considerar línies evolutives (monofilètiques) independents.

Alguns taxons com la subclasse dels Prosobranquis ha quedat obsoleta perquè se’ls considera parafilètics i a uns altres com els Opistobranquis i els Pulmonats se’ls ha canviat la seva categoria taxonòmica linneana.

Així els tradicionals Prosobranquis estarien constituïts per les subclasses dels Patellogastropoda, els Vetigastropoda, els Cocculiniformia, els Neritimorpha, els Caenogastropoda i el petit grup dels Neomphalina, mentre que Opistobranquis i Pulmonats (també units en ocasions sota el terme Eutineures sobre la base de l’estructura del seu sistema nerviós) serien infraclasses de la subclasse dels Heterobranchia, taxó creat per Haszprunar en 1985.

Les bases d’aquesta nova classificació estan en la ingent obra taxonòmica de Bouchet & Rocroi (2005) i és la que segueix amb alguns matisos el World Register of Marine Species (WORMS) i el Check List of European Marine Mollusca (CLEMAM).

A la nostra pàgina web de OPK Opistobranquis, la sinopsi taxonòmica de les fitxes descriptives de cada espècie està d’acord amb aquestes idees.

L’esquema taxonòmic actual dels gasteròpodes quedaria tal com segueix:

  • Classe Gastropoda Cuvier, 1795
    • Subclasse Caenogastropoda Cox, 1960
    • Subclasse Cocculiniformia Haszprunar, 1987
    • Subclasse Vetigastropoda Salvini-Plawen, 1980
    • Subclasse Patellogastropoda Lindberg, 1986
    • Subclasse Neritimorpha Golikov & Starobogatov, 1975
    • Subclasse Neomphalina McLean, 1981

Les anteriors subclasses corresponen a grups de “antics Prosobranquis” , cargols preferentment marins, de sexes  separats, amb cavitat paleal i brànquies típiques.

  • Subclasse Heterobranchia Haszprunar, 1985: gasteròpodes que tenen una brànquia d’origen diferent de la dels demès gasteròpodes (antics prosobranquis), inclouen espècies de caragols i bavoses marines, terrestres i d’aigua dolça.
    • Infraclasse ”lower Heterobranchia” o “Heterobranquis basals” (=Architectibranchia ; =Heterostropha en part): inclou espècies amb conquilla de cargols marins i d’aigua dolça, de relacions encara incertes que havien estat considerades tradicionals prosobranquis o opistobranquis.
      • Superfamília Acteonoidea d’Orbigny, 1843, considerats fins fa poc dins dels Cefalaspídeus sensu lato o com Architectibranchia
        • Família Acteonidae d’Orbigny, 1843
        • Família Aplustridae Gray, 1847
        • Família Bullinidae Gray, 1850
      • Superfamília Pyramidelloidea Gray, 1840, considerats antigament dins dels Opistobranquis o dels Prosobranquis
      • Superfamília Ringiculoidea Philippi, 1853, considerats fins fa poc dins dels Cefalaspídeus sensu lato o com Architectibranchia
      • més altres superfamílies de “antics prosobranquis”
    • Infraclasse Opisthobranchia Milne-Edwards, 1848:inclou espècies marines, hermafrodites, amb conquilla externa, interna o sense conquilla en estat adult en les que la massa visceral ha sofert una detorsió parcial cap a la dreta. En l’apartat referent a cadascun dels diferents ordres es donarà una classificació taxonòmica més detallada.
      • Ordre Acochlidiacea (=Acochlidia) Odhner, 1937
      • Ordre Anaspidea Fischer, 1883
      • Ordre Cephalaspidea  P. Fischer, 1883
      • Ordre Runcinacea Burn, 1963
      • Ordre Gymnosomata    Blainville, 1824 (Pteròpodes)
      • Ordre Thecosomata Blainville, 1824 (Pteròpodes)
      • Ordre Nudibranchia Cuvier, 1817
      • Ordre Pleurobranchomorpha Férussac, 1822 (exNotaspideus)
      • Ordre Umbraculida Dall, 1899 (exNotaspideus)
      • Ordre Sacoglossa Ihering, 1876
    • Infraclasse Pulmonata Cuvier en Blainville, 1814: inclou espècies de caragols i llimacs preferentment terrestres o d’aigua dolça, hermafrodites i la cavitat paleal la qual s’ha convertit en un pulmó sense brànquies, l’epiteli del qual intercanvia gasos amb l’exterior.

Recentment Jörger et al. (2010)  han efectuat una anàlisi filogenètica del petit grup dels Acochlidia per entreveure el seu origen i les seves relacions amb els altres grups dels Heterobranchia.

També Schrödl et al. (2011) han analitzat la filogènia dels Eutineures sobre la base d’anàlisis moleculars i han obtingut uns resultats que modifiquen substancialment els esquemes taxonòmics i filogenètics més recents. L’esquema que segueix és el resultat d’aquests estudis.

Esquema filogenètic dels Eutineures segons Jörger et al. (2010)

D’ells es poden extreure les següents conclusions:

  • Els Opistobranquis no són un grup monofilètic.
  • Els Acteonoideus juntament amb altres Heterobranchia basals són el grup germà dels Eutineures.
  • Els Nudibranchia juntament amb els Pleurobranchomorpha formen el grup monofilètic dels Nudipleura (veritables llimacs de mar), que és basal a tots els altres Eutineures.
  • En els Eutineures hi ha, a més, altres dos grans grups o clades, un que inclouria a la majoria dels tradicionals opistobranquis (Umbraculoidea, Runcinacea, Anaspidea, Pteropoda i Cephalaspidea sensu stricto) i al que denominen Euopisthobranchia i un altre al que anomenen Panpulmonata i que albergaria a més dels veritables Pulmonats (Eupulmonata) a altres grups entre els quals es troben els Pyramidelloidea i els tradicionals grups d’opistobranquis dels Sacoglossa i Acochlidia.
  • El concepte tradicional del taxó Opisthobranchia hauria de ser abandonat.

El recent d’aquests estudis i els dubtes que encara existeixen en alguns punts del cladograma filogenètic fan que siguin necessaris més anàlisis moleculars per confirmar o no les anteriors afirmacions, en particular les referents a la composició dels dos clades dels Euopisthobranchia i els Panpulmonata.

La classificació taxonòmica “clàssica” considerada vàlida fins la darrera revisió dels opistobranquis ibèrics (Cervera et al., 2004) és així:

Bibliografia

Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Taxonomia" in OPK-Opistobranquis, Published: 19/04/2012, Accessed: 25/03/2017 at (http://opistobranquis.info/ca/R8Vmn)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.