Tergipes tergipes

Tergipes tergipes (Forsskål in Niebuhr, 1775)

Tergipes tergipes por Bernard Picton
Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881
Clade: Nudipleura  Wägele & Willan, 2000
Ordre: Nudibranchia  Cuvier, 1817
Subordre: Dexiarchia  Schrödl, Wägele & Willan, 2001
Infraorden: Cladobranchia Willan & Morton, 1984
Parvorden: Aeolidida Odhner, 1934
Superfamilia: Fionoidea Gray, 1857
Familia: Tergipedidae Bergh, 1889
Gènere: Tergipes  Cuvier, 1805
Espècie: Tergipes tergipes (Forsskål in Niebuhr, 1775) [Limax]

Nota taxonómica: Los análisis filogenéticos realizados por Cella et al. (2016) revelaron que la familia Tergipedidae tradicional es polifilética y pertenece a un clado monofilético mayor que incluye miembros de las familias tradicionales Eubranchidae, Fionidae y Calmidae; este fue un resultado inesperado, ya que la validez de estos taxones y su distinción de los Tergipedidae nunca había sido cuestionada antes. Se propone unir las familias Tergipedidae, Eubranchidae, Calmidae y Fionidae bajo el nombre de Fionidae. Esta decisión ha sido reinterpretada y completada en el trabajo de Korshunova et al. (2017) porque obviaba aspectos morfológicos y moleculares evidentes.

Sinònims

  • Aeolis neglecta Lovén, 1846
  • Eolidia despecta Johnston, 1835
  • Limax tergipes Forsskål in Niebuhr, 1775 (original)
  • Psiloceros claviger Menke, 1844
  • Tergipes despectus (Johnston, 1835)
  • Tergipes lacinulatus de Blainville, 1824

Descripció
És una espècie de eolidàci molt petit que no sol sobrepassar els 5 mm de longitud i té un cos estret i allargat. La coloració general és blanc-groguenca però el tegument és transparent i això permet observar la majoria de les vísceres, de color crema, des del segon cerata dret fins a gairebé la cua, i també la glàndula digestiva de color verd fosc, en forma de cordó sinuós que recorre gairebé tot el cos i les ramificacions del qual s’introdueixen dins de cada cerata. Els palps orals són curts i translúcids mentre que els rinòfors són molt llargs i fins i estan pigmentats de color marró molt suau en la seva meitat basal. El dors i els costats del cap també té una fina pigmentació marró i són aparents a més dues taques marrons allargades que van en sentit oblic des de la base posterior dels rinòfors fins a la zona d’inserció dels primers cerata; en aquestes taques marrons es localitzen els ulls. La forma i disposició dels cerata és molt característica en aquesta espècie: només hi ha una sèrie de cerata a cada costat del cos, simètriques les dues primeres i alternades a un costat i a l’un altre les altres, estant les de la dreta una mica més avançades que les del costat esquerre. Els cerata són allargats i fins, més estrets a la base, dins d’ells s’aprecia la ramificació de la glàndula digestiva de color verd fosc. L’orifici genital s troba sota i alguna cosa per davant del primer cerata dret. El peu és semitransparent, no forma tentacles propodials a la seva zona anterior i la cua és llarga.

Biologia
Aquest petit eolidàci ha estat observat vivint damunt de diverses espècies de hidrozous tals com Aglaophenia ploma, Bougainvillia ssp., Campanularia sp., Clava multicornis, Gonothyraea loveni, Laomedea flexuosa, L. gelatinosa, L. loveni, Obelia dichotoma, O. longissima, Sertularia sp. i els pòlips de Sarsia eximia. Algunes d’aquestes espècies són epibionts de mol·luscs bivalves com el musclo Mytilus galloprovinialis i podrien constituir el seu aliment. Encara que és una espècie que no s’observa freqüentment, possiblement a causa de la seva petita grandària i al seu mimetisme amb les colònies de hidraris sobre les quals viu, en ocasions s’ha citat com gregària. La posta té forma d’una càpsula transparent d’aspecte reniforme i de 2 mm de longitud que conté uns 150 ous blancs de 80-100 micres de diàmetre.

Distribució
Es tracta d’una espècie que té una àmplia repartició geogràfica a banda i banda de l’Atlàntic i també en el Mediterrani. En l’Atlàntic occidental ha estat citada des de l’Àrtic, illa de Terranova i fins a les costes de New Jersei (USA) i les costes de Brasil. En l’Atlàntic oriental en les costes daneses, holandeses i belgues, a les Illes Britàniques i Irlanda. En la Península Ibèrica ha estat citada a la zona cantàbrica, en la costa portuguesa, en les costes andaluses i llevantines i a Catalunya (única cita a Sitges sobre el hidrari Obelia dichotoma epibiont de petxines de musclos). També ha estat citada en les costes ucraïneses del Mar Negre.

Citas georeferenciadas conocidas de la especie: Tergipes tergipes (z-200).
Fuentes:
: OBIS : OPK
: GROC 2010-2011 : VIMAR
: Enric Madrenas : Manuel Ballesteros.
: João Pedro Silva : M@re Nostrum
: Bernard Picton : Otras fuentes
: GBIF.ORG : Marine Regions

Abundancia

        Mediterráneo occidental:1 Stars
        Mediterráneo oriental:0 Stars
        Océano Atlántico:3 Stars
Esta gráfica muestra la probabilidad de observación de Tergipes tergipes
basada en nuestros propios registros.

Altres fotos

Bibliografía

Bibliografía basada en los trabajos de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 y Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, con actualizaciones posteriores procedentes de otras fuentes.

Más información

Citar este artículo como:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Tergipes tergipes" in OPK-Opistobranquis, Published: 30/11/2012, Accessed: 21/10/2017 at (http://opistobranquis.info/es/xqYC8)

Para poder copiar esta cita o fragmentos de texto es necesario que sea un usuario registrado.