Aplysia parvula

Aplysia parvula (Guilding in Morch, 1863)

Aplysia parvula per Miquel Pontes

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Aplysia  

 

Species

Aplysia parvula  Mörch, 1863

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138757).
Sinònims

  • Aplysia allochroa Bergh, 1908
  • Aplysia anguilla Sowerby G.B. II, 1869
  • Aplysia atromarginata Bergh, 1905
  • Aplysia australiana Clessin, 1899
  • Aplysia concava G.B. Sowerby I, 1833
  • Aplysia intermedia Farran, 1905
  • Aplysia japonica Sowerby G.B. II, 1869
  • Aplysia lobata Bergh, 1908
  • Aplysia norfolkensis G. B. Sowerby II, 1869
  • Aplysiopsis juanina Bergh, 1898
  • Syphonota elongata Pease, 1860

Nota taxonòmica: Segons el recent article publicat per Golestani et al (2019), totes les llebres de la mar mediterrànies classificades com Aplysia parvula són, en realitat, Aplysia punctata. No obstant això, considerant que hi ha molts “morfotipus” de Aplysia parvula i Aplysia punctata amb diferències morfològiques més que evidents (hem observat diversos tipus d’Aplysia de mida petita a les nostres immersions), mantindrem la denominació anterior fins que es publiquin nous estudis sobre aquest grup.

Descripció
Els exemplars mediterranis d’aquesta espècie solen tenir una mida d’uns 20 mm, encara que en la bibliografia es cita una longitud màxima de 60 mm. El to general de cos és vermellós o marró-verdós a causa d’un gruix reticulat marró que delimita unes zones més o menys poligonals de color rosat o verdós que presenten en el seu interior una taca blanca irregular. També solen existir algunes taques blanquinoses formades per acumulacions de puntuacions d’aquest color disseminades pel cap, coll, part posterior de la base dels rinòfors, costats del cos i paràpodes. El cap, com en totes les espècies del gènere està molt ben desenvolupat, amb un llarg coll que la uneix a la resta del cos; els tentacles cefàlics estan enrotllats en sentit longitudinal i el seu extrem sol ser negre, els rinòfors són auricul·lats, curts i prims i acaben en punta que és també negra. Davant i una mica al costat extern de la base dels rinòfors s’observen els ulls situats en una àrea circular una mica prominent i de color blanquinós. A la dreta del cos s’observa el solc espermàtic que va des de la cavitat paleal fins a prop de la base del rinòfor. Els paràpodes són curts i estan fusionats posteriorment; la vora dels paràpodes està ribetejada per una ampla banda negra de vegades interrompuda per taques blanques. El mantell que recobreix dorsalment les vísceres és molt fi i té un ampli foramen oval, a través del qual s’observa la conquilla. Sota la vora dreta de la conquilla s’aprecien uns grànuls negres gruixuts que podrien correspondre a la glàndula de la porpra. La brànquia és d’un to rosat semitransparent i està soldada a la zona anterior de la cavitat del mantell. La conquilla està recoberta parcialment pel mantell i és de color groguenc, només està espiralitzada a l’àpex i la resta és aplanada; està calcificada només en la seva zona central, essent flexible i semitransparent a la perifèria. Quan està evaginat, el penis s’observa de color rosat i té forma de cullera amb una beina basal aplanada. El peu és de color rosat a excepció dels extrems anterior i posterior que són negres, podent trobar-se granulacions blanques als marges laterals. La cua final és estreta i punxeguda.

Biologia
Aplysia parvula és una espècie que està àmpliament repartida per tot el pis infralitoral superior i en ocasions ha estat citada en fons circalitorals. Se la troba generalment associada a diferents algues rodofícies com Sphaerococcus coronopifolius, Laurencia obtusa i Delisea pulchra, de les que s’alimenta i adquireix la seva tonalitat. En absència de rodofícies també pot menjar algues verdes, essent en aquest cas els exemplars de tons verdosos. Encara que és possible que acumuli els metabòlits secundaris de les rodofícies que menja, del tipus de les furanones, s’ha comprovat que al Pacífic pot ser depredada per espècies de picnogònids i nemertins. Com en els altres opistobranquis, A. parvula és hermafrodita i com passa també en altres espècies del gènere, a l’hora de la reproducció es poden reunir diversos exemplars (4-5) per copular en cadena, muntant cadascú sobre del de davant. En aquestes cadenes, l’individu que està davant rep esperma del següent, actuant per tant de femella, els exemplars intermedis de la cadena donen esperma al situat davant i reben esperma del de darrere, fent alhora de mascle i femella, i l’últim de la cadena dóna esperma al de davant, sent l’únic que només fa de mascle. Poc després de la còpula, els exemplars fecundats fan postes en forma d’un cordó d’uns 0,6 mm de diàmetre, molt replegat sobre si mateix, amb nombrosos ous de color rosat o vermellós d’unes 80-100 micres de diàmetre. Per la seva mida petita es pot confondre amb juvenils d’Aplysia punctata o Aplysia fasciata ja que els parapòdia d’aquestes espècies no tenen la vora negra. En cas d’espècimens molt foscos d’A.parvula on la vora negra dels parapòdia no és visible, es pot distingir perquè els juvenils de les altres Aplysia solen tenir el cos de color vermell o marró clar.

Etimologia

  • Aplysia. Nom procedent del grec que significa “bruticia”
  • Parvula. Paraula llatina que significa “molt petit”

Distribució
Aquesta espècie va ser descrita en 1863 a l’illa de Sant Tomàs, a les Antilles i, des de llavors, les cites han demostrat que es tracta d’una espècie de distribució circuntropical entre 40ºN i 40ºS. A l’Atlàntic ha estat localitzada en l’intermareal de Brasil, al golf de Mèxic, a Curaçao, Puerto Rico, costes de Florida, a les illes Britàniques, en totes les àrees de la Península Ibèrica tant atlàntiques com mediterrànies, a les Balears, a Canàries, Madeira, Açores i les costes de Sud-àfrica. Al Pacífic ha estat localitzada al Golf de Califòrnia, Japó, Korea, illes Hawaii, illes Marshall, Indonèsia, Austràlia, Nova Zelanda i el Mar Roig. A la Mediterrània s’ha trobat tant a la conca oriental (Turquia, Grècia, Israel) com a l’occidental (Malta, Nàpols, Golf de Taranto, mar de Ligúria, Tànger). S’ha postulat que la colonització mediterrània d’aquesta espècie pot haver estat una migració lessepsiana, a través del Canal de Suez, fet que encara no s’ha demostrat. A les costes catalanes s’observa de forma relativament freqüent vivint en diferents algues rodofícies de tal·lus tou; ha estat citada a Cala Sant Antoni i Es Caials (Cadaqués), Roses, l’Escala, Illes Medes, Cala Aiguafreda i Cala Aiguablava (Begur), a Tossa de Mar i a Blanes.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Aplysia parvula
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Aplysia parvula basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Avila, C., J. M. N. Azevedo, J. M. Gonçalves, J. Fontes, and F. Cardigos. 1998. Checklist of the shallow-water marine molluscs of the Azores: 1 – Pico, Faial, Flores and Corvo. Açoreana 8 (4): 487-523.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M., and J. Templado. 1987. Aplysia parvula en las costas de la península ibérica. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 13: 55-62.
    Ballesteros, M., C. Álvarez, and B. Mateo. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Bebbington, A. 1975. On a collection of Aplysia species from Naples with a note on the distribution of Aplysia parvula (Gastropoda, Opisthobranchia) in the Mediterranean. Pubbl. Staz. Zool Napoli 39: 121-8.
    Bebbington, A. 1977. Aplysiid species from eastern Australia with notes on the Pacific Ocean Aplysiomorpha. Trans. Zool. Soc. Lond. 34 1: 87-147.
    Bebbington, A., and G. H. Brown. 1975. Aplysia parvula Guilding in Morch, an opisthobranch new to the British fauna. J Conch 28: 329-333.
    Bergh, L. S. R. 1905. Die Opisthobranchiata der Siboga-Expedition. Monographie 50, pp. 1-248, pls. 1-20.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Branch, G. M. 2002. Two Oceans. 5th impression. David Philip, Cate Town & Johannesburg.
    Burn, R. 2006. A checklist and bibliography of the Opisthobranchia (Mollusca: Gastropoda) of Victoria and the Bass Strait area, south-eastern Australia. Museum Victoria Science Reports 10:1–42.
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Camacho-Garcia, Y., T. Gosliner, and A. Valdes. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. California Academy of Sciences, S.l.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Çevik, C., and S. Gündoğdu. 2016. Marine mollusca of Mediterranean coast of Turkey. Turkish Marine Research Foundation 43: 184-197.
    Çinar, M. E., M. Bilecenoglu, B. Öztürk, T. Katağan, and M. B. Yokeş. 2011. An updated review of alien species on the coasts of Turkey. Mediterranean Marine Science, 12(2): 257-315.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    De la Cruz-Francisco, V., D. Ortigosa, and M. González González. 2017. Primeros registros de babosas marinas (Gastropoda: Heterobranchia) del Sistema Arrecifal Tuxpan, México, con ampliaciones de ámbito de distribución. Biodiversity and Natural History (2017) Vol. 3, No. 1, 15-23.
    De Nys, R., P. D. Steinberg, C. N. Rogers, T. S. Charlton, and M. W. Duncan. 1996. Quantitative variation of secondary metabolites in the sea hare Aplysia parvula and its host plant, Delisea pulchra. Marine Ecology Progress Series 130(1-3):135-146.
    Domènech, A., C. Avila, and M. Ballesteros. 2002. Spatial and Temporal variability of the Opisthobranch molluscs of Port Lligat Bay (Catalonia, NE Spain). Journ. Moll. Stud., 68:29-37.
    Eales, N. B. 1957. Revision of the species of Aplysia of the Muséum National d’Historie Naturelle (Malacologie), Paris. Bulletin du Museum National d’Histoire Naturelle (Paris) 2e série, 29 (3): 246-255.
    Eales, N. B. 1957. Aplysiids from West Africa, with description of a new species, Aplysia winneba. Proceedings of the Malacological Society of London 32(4): 179-183.
    Eales, N. B. 1960. Revision of the world species of Aplysia. Bulletin of the British Museum, Natural History (Zoology) 5: 269-404.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Frank, B. et al. 1998. Aplysia parvula accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (http://www.jaxshells.org/opis24.htm).
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Golestani, H., F. Crocetta, V. Padula, Y. Camacho García, J. Langeneck, D. Poursanidis, M. Pola, M. B. Yokeş, J. L. Cervera, D. Jung, T. M. Gosliner, J. F. Araya, Y. Hooker, M. Schrödl, and Á. Valdés. 2019. The little Aplysia coming of age: from one species to a complex of species complexes in Aplysia parvula (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia). Zoological Journal of the Linnean Society, XX: 1-52.
    ICZN. 1959. Opinion 560. Protection under the Plenary Powers of the specific name. Zoological Nomenclature, 20(27): 293-302.
    Imamoto, J. 2001. Aplysia parvula accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Aplysia&gakumei2=parvula&location_code=0000#).
    Lance, J. R. 1971. Observations on the sea hare Aplysia parvula (Gastropoda: Opisthobranchia) from the Gulf of California. Veliger 14 (1):60-63.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E. 2001. Updated and annotated checklist of the opisthobranch molluscs (excluding Thecosomata and Gymnosomata), from the Azores archipelago (North Atlantic Ocean, Portugal). Iberus 19 (1): 37-48.
    Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
    Malaquias, M. A. E., J. L. Cervera, and P. J. López-González. 2001. The Opisthobranch Molluscs from Porto Santo Island (Madeira Archipelago, Northeastern Atlantic Ocean). Iberus 19 (1): 75-82.
    Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
    Malaquias, M. A. E., G. Calado, J. F. Da Cruz, and K. Jensen. 2014. Opisthobranch molluscs of the Azores, results of the IV Internationa Workshop of Malacology and Marine Biology (4-13 July 2011) (Mosteiros, São Miguel, Azores). Açoreana, 2014, Supplement 10: 139-147.
    Martín, D., L. Dantart, and M. Ballesteros. 1990. Moluscos de la concreciones de algas calcáreas del litoral catalán (NE España). Lavori S.I.M. Napoli, 23: 445-456.
    Martínez Cueto-Felgueroso, E. 1995. El orden Anaspidea (Mollusca: Opisthobranchia) en el Atlántico y Mediterráneo próximo; Revisión taxonómica y estudio de los metabolitos secundarios. Tesis doctoral. Universidad de Oviedo. 381 pp.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Aplysia parvula accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/aplysia-parvula.html).
    Miyamoto, T., Y. Ebisawa, and R. Higuchi. 1995. Aplyparvunin, a bioactive acetogenin from the Sea Hare Aplysia parvula. Tetrahedron Letters 36(34):6073-6074.
    Mörch, O. A. L. 1863. Contributions la faune malacologique des Antilles danoises. Journal de Conchyliologie, 11: 21-43.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Aplysia parvula" in OPK-Opistobranquis, Published: 15/05/2012, Accessed: 20/10/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/fImKM)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.