Bursatella leachii

Bursatella leachii  (de Blainville, 1817)

Bursatella leachii @ Ebro Delta (2007) per Boris Weitzmann

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Tectipleura  

 

Order

Aplysiida  

 

Superfamily

Aplysioidea  

 

Family

Aplysiidae  

 

Genus

Bursatella  

 

Species

Bursatella leachii  Blainville, 1817

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 138759).
Sinònims

  • Aclesia africana Engel, 1926
  • Aclesia glauca Cheeseman, 1878
  • Aclesia rosea Engel, 1926
  • Aplysia bursatella Rang, 1834
  • Bursatella lacinulata Gould, 1852
  • Bursatella leachi [sic]
  • Notarchus (Bursatella) leachii (Blainville, 1817)
  • Notarchus intrapictus Cockerell, 1893
  • Notarchus laciniatus Rüppell & Leuckart, 1830

Encara que Bursatella és un gènere monofilètic que conté només l’espècie Bursatella leachii, una àmplia gamma de colors i variacions morfològiques ha portat a diferents autors a suggerir que la distribució global comprèn diverses subespècies diferents (Eales i Engel, 1935; Bebbington 1969):

  • Bursatella leachii Blainville, 1817
  • Bursatella leachii guineensis Bebbington, 1969
  • Bursatella leachii leachii Blainville, 1817
  • Bursatella leachii pleii (Rang, 1828)
  • Bursatella leachii savigniana Audouin, 1826
  • Bursatella leachii africana (Engel, 1926) (=Bursatella leachii Blainville, 1817)
  • Bursatella leachii lacinulata Gould, 1852 (=Bursatella leachii Blainville, 1817)
  • Bursatella leachii rosea (Engel, 1926) (=Bursatella leachii Blainville, 1817)

Descripció
Té una mida màxima de 25 cm (J.Prkić, com.pers.), encara que l’habitual és que tinguin una longitud de 8 a 10 cm. El color del cos és variable i presenta dos patrons diferents, un fosc de color marró verdós i un altre clar, de color verd grisenc o marró blanquinós, generalment esquitxats amb taques fosques de forma arrodonida i que solen tenir una taca, generalment de color blau brillant , al centre. La superfície del cos està coberta d’unes vellositats allargades i desiguals que li donen la seva aparença característica. El peu és ample amb la vora frontal separada en dos i la part posterior arrodonida. Els paràpodes no li permeten nedar com a altres llebres de mar ja que estan soldats entre si, deixant únicament una ranura oberta al centre del dors que dóna accés a la cavitat paleal. Els adults no tenen conquilla interna (Voss 1980, Kaplan 1988, Rupert i Fox 1988). En el cap té dos rinòfors (tentacles olfactius) llargs i retràctils, així com dos tentacles orals a banda i banda de la boca.

Biologia
Prefereix aigües poc profundes i de baix hidrodinamisme, per la qual cosa és molt comuna a llacunes i ports. A la Mediterrània es troba en fons tous amb algues com Caulerpa prolifera, Cymodocea nodosa i Zostera noltii, on s’alimenta d’algues cianofícies com Lyngbya majuscula que poden formar gruixudes capes en fons de fang o recobrint amb una mena de pel·lícula les esmentades macro-algues. També poden alimentar-se de diatomees i ocasionalment macròfits com Ectocarpus o Enteromorpha (Paige, 1988). La posta consisteix en un cordó de color variable, taronja, marró, groc o verd, format per càpsules que poden contenir entre 1 i 20 ous de 87 micres de diàmetre cadascun (Paige 1988). Després d’eclosionar, les larves passen a formar part del plàncton. Les larves probablement només es fixen al substrat en presència de les algues cianofícies de les que puguin alimentar-se. Els juvenils aconsegueixen la maduresa sexual als 2-3 mesos d’edat (Paige 1988). Almenys en algunes zones aquesta espècie té reclutament continu, sense una estació reproductiva clarament definida (Clarke, 2004). Paige (1988) va observar que el desenvolupament embrionari era normal a temperatures d’entre 20 i 30ºC, però que s’aturava a 15 ° C. L’aparició de Bursatella leachii en gran varietat d’hàbitats oceànics i estuarins suggereix que també té certa tolerància a les fluctuacions de salinitat. No és molt sensible a la qualitat de l’aigua, per la qual cosa és capaç de sobreviure en ambients molt contaminats. Els primers exemplars de Bursatella leachii al Mar Menor (Llevant, Espanya) es van detectar el 2008; el 2010 i 2011 es va produir una gran explosió poblacional. Han estat reportades densitats de fins a 660 individus per metre quadrat (Paige, 1988), que són probablement atribuïbles a situacions en què les condicions ambientals són òptimes: bon subministrament de larves, alimentació abundant, així com marees, corrents i condicions meteorològiques favorables (Rudman, Sea Slug Forum). També es coneixen episodis de mortalitat massiva on centenars de milers d’exemplars apareixen a la costa després de ser arrossegats per les onades, tempestes i marees després de períodes de temperatures extremes. En condicions normals es creu que aquesta espècie pot arribar a viure una mica més d’un any.
Es creu que és capaç de segrestar metabòlits secundaris de l’alga de la que s’alimenta p.e. lyngbyatoxina-a (Capper et al., 2005) amb propietats antimicrobianes o citotòxiques, que concentra en una sèrie de glàndules de la seva pell i que presumptament utilitza per a la seva pròpia protecció. Pot descarregar un núvol de tinta de color porpra si se la molesta (Paige 1988). Una proteïna anti-VIH, la bursatellanina-P, s’ha aïllat de la secreció de tinta porpra de l’espècie, tot i que encara queda per veure si hi ha alguna aplicació biomèdica viable relacionada amb aquest descobriment (Rajaganapathi et al., 2002; Àvila, 2006) .
De costums bàsicament diürnes, s’ha observat que els individus d’una zona solen concentrar-se a la nit, dispersant-se al matí per alimentar-se durant la resta del dia.

Etimologia

  • BursatellaDerivat del Latín “bursa”, bossa; per la forma globosa del cos.
  • Leachii. En honor del Dr. William Elford Leach, (1791-1836), un zoòleg i naturalista anglès caracteritzat pel seu “indomable entusiasme i extraordinàries consecucions”. 

Distribució
El seu rang de distribució és circuntropical, habitant en tots els mars tropicals i temperats (Lowe i Turner 1976) entre els paral·lels 40ºN i els 40ºS. La primera cita a la Mediterrània va ser a Israel (O’Donoghue & White, 1940) i des de llavors s’ha trobat a Turquia, Grècia, Itàlia i tan sols recentment a la costa mediterrània de França (Cagnes sur Mer, Niça, per B. Riondy, 2014 en DORIS) i Espanya, on ha estat citada a les Balears (Mallorca; Oliver & Terrasa, 2004), Llevant (Alacant i Àguiles) i Catalunya. La primera observació en aigües catalanes (Weitzmann et al., 2007) va tenir lloc al delta de l’Ebre, on està ben establerta en praderies someres de Cymodocea nodosa i Caulerpa prolifera, i sembla ser que ha ampliat la seva distribució cap al nord, havent-se detectat algun exemplar a Vilanova i la Geltrú el 2011 i a Barcelona el 2012 (Weitzmann, com. pers.) i 2018 (Parera et al. 2020; Pontes et al. 2021). Detectats per primera vegada a la Mediterrània oriental l’any 1940, es suposava que aquests exemplars eren lessepsians (originaris del Mar Roig), no obstant això, Bazzicalupo et al (2018) van demostrar que eren d’origen atlàntic després de realitzar estudis moleculars en exemplars mediterranis.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Bursatella leachii
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★★☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Bursatella leachii basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Appleton DR, Sewell MA, Berridge MV, et al. 2002. A new biologically-active malyngamide from a New Zealand collection of the sea hare Bursatella leachii. Journal of Natural Products 65:630-631.
    Avila C. 2006. Molluscan natural products as biological models: chemical ecology, histology, and  laboratory culture, pp. 1-23. In: Guido Cimino & Margherita Gavagnin, (Eds.). Molluscs: from  chemo-ecological study to biotechnological application. [Progress in Molecular & Subcellular Biology  (Subseries: Marine Molecular Biotechnology) 43.]. Springer-Verlag, Berlin, Heidelberg & New York,  i-xix, 1-387 pp.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Álvarez G, et al. 2023. The hidden life of coastal cities. The case of marine biodiversity in Barcelona (Spain). Available from https://doi.org/10.13140/RG.2.2.16154.52165.
    Ballesteros M, Pontes M, Álvarez G, et al. 2023. La vida oculta de las ciudades costeras: El caso de la biodiversidad marina en Barcelona (España). VIMAR Vida Marina. Available from https://vidamarina.info/?p=5451.
    Bazzicalupo E, Crocetta F, Estores-Pacheco K, et al. 2018. Population genetics of Bursatella leachii (De Blainville, 1817) and implications for the origin of the Mediterranean population. Helgoland Marine Research. 72(19):1–8. https://doi.org/10.1186/s10152-018-0521-7.
    Bazzicalupo E, Crocetta F, Gosliner TM, et al. 2020. Molecular and morphological systematics of Bursatella leachii de Blainville, 1817 and Stylocheilus striatus Quoy & Gaimard, 1832 reveal cryptic diversity in pantropically distributed taxa (Mollusca : Gastropoda : Heterobranchia). Invert. Systematics. 34(5):535–538. https://doi.org/10.1071/IS19056.
    Bebbington A. 1969. Bursatella leachi guineensis subsp. nov. (Gastropoda, Opisthobranchia) from Ghana. Proceedings of the Malacological Society of London 38: 323-341.
    Bebbington A. 1972. Aplysiid species from Malta with notes on the Mediterranean Aplysiomorpha (Gastropoda, Opisthobranchia). Pubbl. Staz. Zool. Napoli 38(1):25-46.
    Bello G. 1989. Galleggiamento in acquario degli opistobranchi Bursatella leachi Blainville e Peltodoris atromaculata Bergh. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(9-12):363- 366.
    Bello G. 1982. Su alcuni ritrovamenti di Bursatella leachii savignyana (Audouin) (Opisthobranchia, Aplysiidae) presso le coste italiane. Bollettino Malacologico, 18 (7-8):175-176.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Capper A, Tibbetts IR, O’Neil JM, et al. 2005. The fate of Lyngbya majuscula toxins in three potential consumers. Journal of Chemical Ecology 31:1595-1606.
    Carlini DB, Regan JD. 1995. Photolyase Activities of Elysia tuca, Bursatella leachii, and Haminaea antillarum (Mollusca: Opisthobranchia). J. Exper. Mar. Biol. & Ecol. 189(1-2):219-232.
    Catalano E, Parrinello N, De Leo G. 1978. Nuovi dati sulla penetrazione nel mar Mediterraneo di Bursatella leachii savignyana Audouin, 1826 (Gastropoda Opisthobranchia). Ritrovamento nel Golfo di Palermo. Mem. Biol. Mar. Oceanogr.,8 (5):123-128.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cesari P, Mizzan L, Motta E. 1986. Rinvenimento di Bursatella leachi leachi Blainville, 1817 in Laguna di Venezia. Prima segnalazione adriatica (Gastropoda Opistobranchia). Lavori Soc. Ven. Sc. Nat., 11: 5-16.
    Çevik C, Gündoğdu S. 2016. Marine mollusca of Mediterranean coast of Turkey. Turkish Marine Research Foundation 43: 184-197.
    Chapman DL DJ Fox. 1969. Bile pigment metabolism in the sea-hare, Aplysia. J Exp Mar Biol Ecol 4:71-78.
    Çinar ME, Bilencenoglu M, Ozturk B, et al. 2005. Alien species on the coasts of Turkey. Medit. Mar. Sci, 6/2, 2005, 119-146. Available from http://www.medit-mar-sc.net/index.php/marine/article/viewFile/187/187.pdf.
    Çinar ME, Bilecenoglu M, Öztürk B, et al. 2011. An updated review of alien species on the coasts of Turkey. Mediterranean Marine Science, 12(2): 257-315.
    Clarke CL. 2004. The Ecological Role of Sea hares (Opisthobranchia: Anaspidea) Within Tropical Intertidal Habitats. James Cook University School of marine Biology and Aquaculture. 142 p.
    Coleman N. 2001. 1001 Nudibranchs: Catalogue of Indo-Pacific Sea Slugs. Neville Coleman’s Underwater Geographic Pty Ltd, Australia. 144 p.
    Córdoba D, Enguídanos, Valdés Á, et al. 2023. Where do I come from? Phylogenetic analysis of Bursatella leachii Blainville, 1817 (Mollusca: Gastropoda: Heterobranchia) from the Catalonian coast (NE Spain). Cahiers de Biologie Marine. 64:325–336. https://doi.org/10.21411/CBM.A.72CAEE19.
    Crocetta F. 2011. Marine alien mollusca in Italy, a review. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 2012, 92(6), 1357–1365. https://doi.org/10.1017/S002531541100186X.
    Crocetta F, Pontes M. 2017. Bursatella leachii in Cyprus [in] Lipej et al. (2017) New Mediterranean Biodiversity records (March 2017). Medit. Mar. Sci., 18/1, 2017, 198.
    Crocetta F, Zibrowius H, Bitar G, et al. 2013. Biogeographical homogeneity in the eastern Mediterranean Sea - I: the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Lebanon. Mediterranean Marine Science, Vol 14, no.2.
    Crocetta F, Renda W, Vazzana A. 2009. Alien mollusca along Calabrian shores of the Messina Strait area and a review of their distribution in the Italian seas. Boll. Malacol., 45: 15-30.
    Daskos A, Zenetos A. 2007. Additions to the knowledge of alien Opisthobranchia of Greece. Aquatic Invasions 2(3): 258-260.
    de Blainville HM. 1817. [In] Cuvier F. (ed.), 1804-1845. Dictionnaire des Sciences Naturelles dans lequel on traite méthodiquement des différens êtres de la nature. Levrault, Strasbourg & Le Normant, Paris.
    De la Cruz-Francisco V, Ortigosa D, González González M. 2017. Primeros registros de babosas marinas (Gastropoda: Heterobranchia) del Sistema Arrecifal Tuxpan, México, con ampliaciones de ámbito de distribución. Biodiversity and Natural History (2017) Vol. 3, No. 1, 15-23.
    Debelius H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Deliceirmak Ç, Fuller WJ. 2017. First record of the Bursatella leachii de blainville, 1817 from Cyprus. International Journal of Current Research, 9, (08), 55497-55498.
    Doneddu M. 2010. Primi rinvenimenti di Bursatella leachii de Blainville, 1817 e Fulvia fragilis (Forskål, 1775) nel Golfo di Olbia (Sardegna nord-orientale) Bollettino Malacologico 46 (2): 104-109, Napoli.
    Eales NB, Engel H. 1935. The genus Bursatella De Blainville. Proceedings of the Malacological Society of London 21: 279-303, plate 31.
    Fasulo G, Perna E, Toscano F. 1984. Prima segnalazione di Bursatella leachii savignyana Audouin, 1826 per il Golfo di Napoli. Boll. Malacologico 20(5-8): 161-163.
    Frank, B. et al. 1998 2014. Bursatella leachii accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. Available from http://www.jaxshells.org/pete6018a.htm.
    Furfaro G, Vitale F, Licchelli C, et al. 2020. Two Seas for One Great Diversity: Checklist of the Marine Heterobranchia (Mollusca; Gastropoda) from the Salento Peninsula (South-East Italy). Diversity. 12(12):171.
    Gerovasileiou V, El Sayed HKhA, Akyol O, et al. 2017. New Mediterranean Biodiversity Records (July 2017). Mediterranean Marine Science 18(2):355-384. https://doi.org/10.12681/mms.13771.
    Goodheart JA, Ellingson RA, Vital XG, et al. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9(1):56. https://doi.org/10.1186/s41200-016-0048-z.
    Henry LM. 1952. Observations on the sea hare Bursatella leachii plei Rang. Fla State Univ. Stud. 7: 8-14.
    Humann P, DeLoach N. 2010. Reef creature identification : tropical Pacific. Jacksonville, Fla.: New World Publications.
    Ibáñez-Yuste AJ, Garrido-Díaz A, Espinosa-Torre F, et al. 2012. Primera cita del molusco exótico Bursatella leachii de Blainville, 1817 (Mollusca: opistobranchia) en el litoral mediterráneo andaluz. Chronica naturae, 2, 25-31.
    Imamoto J. 2001 2014. Bursatella leachii accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. Available from http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Bursatella&gakumei2=leachii&location_code=0000#.
    Jaklin A, Vio E. 1989. Bursatella leachii Gastropoda Opisthobranchia in the Adriatic Sea. J. Molluscan Stud. 55(3):419-420. Journal of Molluscan Studies. 55:419–420. https://doi.org/10.1093/mollus/55.3.419.
    Kamiya H, Sakai R, Jimbo M. 2006. Bioactive molecules from sea hares. Progress in Molecular and Subcellular Biology 43:215-239.
    Kaplan EH. 1988. A Field Guide to Southeastern and Caribbean Seashores: Cape Hattaras to the Gulf Coast, Florida, and the Caribbean. Houghton Mifflin Company, NY (Peterson Field Guide Series). 425 p.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Bursatella leachii" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=369)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.