Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832)
Stylocheilus striatus @ El Hierro 17-10-2012 per Aketza Herrero
Taxonomia | Superdomain | Biota |
| Kingdom | Animalia |
| Phylum | Mollusca |
| Class | Gastropoda |
| Subclass | Heterobranchia |
| Infraclass | Euthyneura |
| Subterclass | Tectipleura |
| Order | Aplysiida |
| Superfamily | Aplysioidea |
| Family | Aplysiidae |
| Genus | Stylocheilus |
| Species | Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832) |
| |
| Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 224662). |
Nota taxonòmica: Hi ha hagut una llarga discussió sobre la identitat de
Stylocheilus longicauda (Quoy & Gaimard, 1825) i
Stylocheilus striatus (Quoy & Gaimard, 1832). Desafortunadament aquests autors van indicar que
S. striatus era probablement la mateixa espècie que
S. longicauda, iniciant així una confusió que ha persistit fins al present. Avui dia la majoria dels investigadors consideren que hi ha dues espècies de
Stylocheilus:
S.striatus, amb línies longitudinals fosques, un patró de color clapejat i papil·les compostes, i
S.longicauda amb un color uniforme groc o verd, papil·les simples, sense línies longitudinals i una cua extremadament llarga i prima. Tot i que aquestes espècies havien estat clarament diferenciades, Yonow (2012) va tornar-les a confondre ignorant les evidències presentades per Rudman (1999).
Sinònims
- Aplysia striata Quoy & Gaimard, 1832 (original)
- Notarchus polyomma Mörch, 1863
- Stylocheilus lineolatus Gould, 1852
Descripció
Stylocheilus striatus té una mida mitjana, que arriba fins a 65 mm, té un cos translúcid amb taques de verds, marrons i blancs, i, sovint amb molts papil·les ramificades. Aquesta espècie es distingeix per les fines línies longitudinals, de color marró fosc o negre, generalment interrompudes per uns “ocels” o “taques oculars” amb els centres de color blau brillant; té una cua llarga i una forma abultada a la meitat del cos, amb uns lòbuls parapodials que la protegeixen, junt amb una gran brànquia i el sifó anal. Els rinòfors i els tentacles orals són llargs i prims. Pot tenir algunes vellositats, de vegades nombroses, depenent de la població. Desprèn un tint porpra quan se la molesta.
Biologia
Pot ser localment comú en acumulacions d’algues en aigües poc profundes, especialment durant l’època de reproducció, però això no passa tots els anys.
Etimologia
- Stylocheilus. Del Llatí “stylus”, columna, pilar + del Grec χεῖλος, “cheilos”, llavi, vora.
- Striatus. Del Llatí “striatus”, estriat, arrugat.
Distribució
Circunglobal. Subtropical. Hi ha informes d’Austràlia, Galápagos, Brasil, el Carib, Filipines, Florida, Hawaii, Cap Verd, el Golf de Mèxic, SO Índia, Maldives, Zanzíbar, Maurici, Reunió, Mayotte, i Madagascar.
Abundància
Mediterrània occidental: | ☆☆☆☆☆ |
Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
MesAquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Stylocheilus striatus basada en els nostres propis registres.
Videos
Stylocheilus striatus @ Tulamben, Bali per Cix Cutez @ Nudibase (Facebook)
Bloom d’Stylocheilus striatus sobre camp d’Avrainvillea amadelpha
a 50 metres (7/01/2015) (YouTube)
Stylocheilus longicauda per Shane Siers (www.macronesia.net)
Altres fotos
Bibliografia
1246567
Stylocheilus striatus
items
1
entomological-society-of-america
author
asc
1
https://opistobranquis.info/wp-content/plugins/zotpress/
Bacallado, J. J., J. Ortea, L. Moro, F. J. Martín Barrios, T. Cruz Simó, and R. Mesa Hernández. 2008. Inventario de los moluscos de la marina de Arrecife, Lanzarote. Canarias Conservación. 1–32.
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes.
2023. OPK - Opistobranquis. (
https://opistobranquis.info/).
Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
Camacho-Garcia, Y., T. Gosliner, and A. Valdes. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. California Academy of Sciences, S.l.
Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
Frank, B. et al. 1998. Stylocheilus striatus accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (
http://www.jaxshells.org/astria.htm).
Goodheart, J. A., R. A. Ellingson, X. G. Vital, H. C. Galvão Filho, J. B. McCarthy, S. M. Medrano, V. J. Bhave, K. García-Méndez, L. M. Jiménez, G. López, C. A. Hoover, J. D. Awbrey, J. M. De Jesus, W. Gowacki, P. J. Krug, and Á. Valdés. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9: 56.
Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
Malaquias, M. A., and G. J. P. Calado. 1997. The malacological fauna of Salvage Islands - 1. Opisthobranch Molluscs. Bol. Mus. Mun. Funchal, 49(281): 149-170.
Malaquias, M., G. Calado, V. Padula, G. Villani, and J. L. Cervera. 2009. Molluscan diversity in the North Atlantic Ocean: new records of opisthobranch gastropods from the Archipelago of the Azores. Marine Biodiversity. 2: e38.
McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (
http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
Ortea, J., L. Moro, J. J. Bacallado, and J. J. Sanchez. 2008. Nuevas aportaciones a la fauna de opistobranquios (Mollusca: Gasteropoda) de las islas Canarias. Vieraea 36: 129-136. 36: 129–136.
Ortea, J., J. Espinosa, M. Caballer, and Y. Buske. 2012. Initial inventory of the seaslugs (Opisthobranchia and Sacoglossa) from the expedition Karubentos, held in May 2012 in Guadeloupe (Lesser Antilles, Caribbean Sea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 24: 153-182.
Quoy, J. R. C., and J. P. Gaimard. 1832. Voyage de découvertes de l’ “Astrolabe” exécuté par ordre du Roi, pendant les années 1826-1829, sous le commandement de M. J. Dumont d’Urville. Zoologie, Tome 2. J. Tatsu.
Rudman, W. B. 1999. Stylocheilus longicauda & Stylocheilus citrina Nomenclatural discussion. Sea Slug Forum. (
http://www.seaslugforum.net/stylnome.htm).
Rudman W.B. et al. 1998. Stylocheilus striatus accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (
http://seaslugforum.net/showall/stylstri).
Valdés, A., J. Hamann, D. W. Behrens, and A. DuPont. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.
Wirtz, P., and H. Debelius. 2003. Mediterranean and Atlantic invertebrate guide. ConchBooks, Hackenheim, Germany.
WoRMS Editorial Board.
2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (
http://www.marinespecies.org).
Yonow, N. 2012. Opisthobranchs from the western Indian Ocean, with descriptions of two new species and ten new records (Mollusca, Gastropoda). ZooKeys. 197: 1–129.
Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.
Més informació
Citeu aquest article com:
Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Stylocheilus striatus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 19/01/2015. Accedit: 30/03/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/BQQDO)
Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.