Camachoaglaja africana

Camachoaglaja africana  (Pruvot-Fol, 1953)

Camachoaglaja africana per Enric Madrenas

Taxonomia
Classe: Gastropoda  Cuvier, 1797 
Subclasse: Heterobranchia  J.E. Gray, 1840 
Clade: Euthyneura  Spengel, 1881 
Clade: Euopisthobranchia  Jörger et al., 2010 
Clade: Cephalaspidea  P. Fischer, 1883 
Superfamilia: Philinoidea  J.E. Gray, 1850 
Familia: Aglajidae  Pilsbry, 1895 (1847) 
Gènere: Camachoaglaja Zamora-Silva & Malaquias, 2017
Espècie: Camachoaglaja africana  (Pruvot-Fol, 1953)

Nota taxonómica: Tradicionalment classificada en el gènere Chelidonura  A. Adams, 1850 en base a les seves característiques morfològiques, el treball de Zamora-Silva & Malaquias (2017) la situen ara en el nou gènere Camachoaglaja, en base a anàlisis filogenètiques.

Sinònims

  • Chelidonura italica Sordi, 1980
  • Chelidonura leopoldoi Ortea, Moro & Espinosa, 1997
  • Chelidonura africana Pruvot-Fol, 1953

Descripció
Aquesta espècie de cefalaspidi pot arribar a uns 25 mm de longitud en extensió (Gofas et al. 2001), encara que, en la majoria de les observacions al camp, els animals mesuren entre 10 i 15 mm. Com en altres membres de la família, el cos diferència l’escut cefàlic anterior, el mantell, els paràpodes que recobreixen lateralment a les dues zones anteriors i el peu. El color de fons del cos és marró fosc homogeni encara que s’aprecien puntuacions blanques molt fines que tendeixen a concentrar-se més a la zona posterior de l’escut cefàlic formant una banda ampla. També pot haver acumulacions de puntuacions blanques a la zona del mantell. Alguns exemplars poden tenir tantes puntuacions blanques que semblen exemplars albins. L’escut cefàlic ocupa una mica més de la meitat de la longitud total del cos i, en la seva vora frontal, diferència 4 feixos de sedes sensorials. Els ulls s’aprecien al dors anterior de l’escut cefàlic. La part posterior del mantell diferència dos lòbuls caudals, essent l’esquerre més llarg que el dret i acaba en una punta afilada, el que dona nom al gènere. Els paràpodes estan ben desenvolupats, són del mateix color que el cos i la seva vora superior és taronja o groguenca. A les parets laterals dels paràpodes hi ha taques blau turquesa de contorn arrodonit que també poden apreciar-se en els lòbuls posteriors del mantell i en la cua. Les zones anteriors de l’escut cefàlic solen estar despigmentades i són semitransparents.

Biologia
C.africana viu a poca profunditat en substrats rocosos rics en algues i invertebrats, entre els que passa fàcilment desapercebuda. També s’ha citat en praderies de Posidonia oceanica (Marín, 1988). Com altres espècies de la família, es tracta d’un voraç depredador que s’ha comprovat que s’alimenta de petits turbel·laris marins. Aquesta espècie ha estat citada freqüentment sota el nom de Chelidonura italica Sordi, 1980, que és considerada actualment sinònim de C.africana.

Etimologia

  • Camachoaglaja, en honor de la Dra. Yolanda Camacho-García pels seus estudis sobre la filogènia dels gastròpodes de la familia Aglajidae i per ser la primera en revelar l’existència d’aquest clade d’espècies exclusivament atlàntiques.
  • Africana. Relacionat amb Àfrica, on es devien recol·lectar els primers exemplars.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a la Mediterrània occidental, a les costes atlàntiques del nord d’Àfrica, a les Açores, Canàries i a Madeira. A la Península Ibèrica s’ha observat a les costes de Portugal, la zona de l’Estret de Gibraltar, en les costes mediterrànies d’Andalusia, a la zona llevantina i a Catalunya, on ha estat observada a Cadaqués, L’Escala i Cala Margarida (Palamós).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Camachoaglaja africana
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Camachoaglaja africana

    Portugal: Gavaia et al. (2004). Gibraltar: García-Gómez and García (1984b). Andalucía (Med.): Ballesteros et al. (1986, as C. italica). Levante: Templado, Talavera and Murillo (1983), Templado et al. (2002), Marín and Ros (1987), Martínez et al. (1993, as C. italica), García Raso et al. (1992, as C. italica). Catalunya: Martínez et al. (1993, citada como Ch. italica). Canarias: Ortea, Moro and Espinosa (1996), Ortea et al. (2001), Martínez, Malaquias and Cervera (2002), Moro et al. (2003). Madeira: Malaquias et al. (2001), Malaquias, Martínez and Abreu (2002), Martínez, Malaquias and Cervera (2002).

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Camachoaglaja africana basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes et al. (2012-2017) "Camachoaglaja africana" in OPK-Opistobranquis, Published: 14/05/2012, Accessed: 11/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/K2XeS)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.