Haminoea cyanomarginata

Haminoea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983

Haminoea cyanomarginata per Alessandro Pagano

Taxonomia
Classe: Gastropoda Cuvier, 1797
Subclasse: Heterobranchia J.E. Gray, 1840
Clade: Euthyneura Spengel, 1881
Clade: Euopisthobranchia Jörger et al., 2010
Clade: Cephalaspidea P. Fischer, 1883
Superfamilia: Haminoeoidea Pilsbry, 1895
Familia: Haminoeidae Pilsbry, 1895
Gènere: Haminoea Turton & Kingston in Carrington, 1830
Espècie: Haminoea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983

Sinònims

  • Haminea cyanomarginata Heller & Thompson, 1983

Descripció
Es tracta d’un petit cefalaspidi, habitualment mesura de 5 mm a 15 mm de longitud, amb una mida de conquilla de fins a 10 mm. El cos és de color blanc verdós, amb moltes taques de color blanc groguenc i algunes taques grogues repartides pel cos. Malgrat ser un animal amb conquilla, el cos és allargat, encara que massa gran com per retreure’s totalment en la conquilla. L’escut cefàlic està profundament bifurcat a l’extrem posterior, dividint-se en un parell de lòbuls ben desenvolupats. Els lòbuls parapodials són curts, reflectits sobre la meitat anterior de la conquilla i no es troben dorsalment. Un gran lòbul infrapalial posterior engloba l’extrem posterior de la conquilla i té una extensió posterior que aparenta ser l’extrem posterior del peu. Tots els marges del mantell i les vores dels parapodis, el lòbul palial posterior i la part del lòbul palial que engloba la conquilla són de color blau porpra, contrastant fortament amb el color pàl·lid de base de l’animal. La línia blau porpra es transforma en una sèrie de taques blavoses al marge anterior del cap. Algunes taques de color porpra són visibles sota de la closca. Un gran punt porpra separa els dos ulls, però la presència de taques grogues i porpres és variable entre els diferents espècimens (Rudman, 2003). La conquilla té forma de bombolla, és de color blanquinós o groguenc translúcid, fràgil, llisa, sense rastres d’ornamentació. Els marges de l’obertura allargada s’estenen més enllà de l’espira.

Biologia
Poc se sap sobre la seva biologia. A l’igual que les altres espècies d’aquest gènere, probablement s’alimenta de diatomees i d’algues filamentoses. La posta és una cinta translúcida amb càpsules blanquinoses col·locades en una espiral d’una volta i mitja sobre el substrat (foto a Crocetta & Vazzana, 2008). S’ha observat un curiós comportament de seguiment entre parelles d’individus, on l’individu davanter es mou lentament seguint un camí gairebé recte i el del darrere s’afanya a atrapar-lo, molt probablement seguint el seu rastre químic. Quan l’atrapa, tracta de posar-se sota l’individu davanter i elevar-lo. Llavors aquest gira ràpidament en una direcció diferent deixant enrere a l’exemplar perseguidor. Després d’uns segons, l’exemplar perseguidor torna a seguir el rastre de l’exemplar capdavanter (Yokeş en Sea Slug Forum, 2005). Aquest comportament s’ha observat tant en el medi marí com en aquaris i probablement correspon a un ritual d’aparellament. Mollo et al. (2008) van trobar compostos tòxics amb significativa activitat antidepredant en aquesta espècie. El característic marge blau-porpra de l’animal distingeix Haminoea cyanomarginata de totes les altres espècies mediterrànies d’aquest gènere.

Etimologia

  • Cyanomarginata, de “Cyan”, deriva del Llatí cyānus, del Grec κυανός (kýanos), ‘blau fosc’ (i aquest de l’arrel hitita kuwan–, ‘azurita’) + “Marginata”, del Llatí “margo”, marge o vora.

Distribució
Descrit per Heller & Thompson (1983) a partir d’un sol espècimen de 5,5 mm de llarg viu, trobat en Harvey Reef, davant de la costa sudanesa del Mar Roig entre Port Sudan i Suakin (localitat tipus), es va trobar posteriorment en el Mar Mediterrani on ha establert poblacions viables a Grècia (2001: Zenetos et al., 2009), Turquia (2002: Çinar et al., 2011), Malta (2006: Sciberras & Schembri, 2007) i Itàlia (2007: Crocetta, 2012) ja que aquesta espècie sembla ser força comú en aquestes àrees. Una observació de un centenar d’exemplars sobre roques amb algues entre 4 i 17 metres de fondària a Kašuni, Split, Croàcia el 26/12/2016 (J. Prkić comm. pers.) seria la primera cita per a tot el mar Adriàtic. Tot i l’absència de cites de l’extrem oriental de la Mediterrània, és probable que hagi arribat a la seva nova àrea de distribució a través del Canal de Suez (Katsanevakis et al., 2004), però com que hi ha molt poques cites al Mar Roig, és difícil saber si es va originar al Indo-Pacífic Occidental o a la Mediterrània (Rudman, 2003). Només coneixem una cita a l’Oceà Índic, en base a una foto d’Stewart Clarke feta a les illes Daymaniyat, Oman el 2013. Al Mar Roig aquesta espècie es troba entre les restes de coralls en aigües poc profundes, mentre que a la Mediterrània es sol veure a la nit, entre 5-30 m de fondària, en zones rocalloses cobertes d’algues.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Haminoea cyanomarginata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:
Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació de Haminoea cyanomarginata basada en els nostres propis registres.

Video

Incorrectament identificat pel seu autor, mostra dues Haminoea cyanomarginata
en un comportament de seguiment, probablement relacionat amb l’aparellament.

 

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas et al. (2012-2017) "Haminoea cyanomarginata" in OPK-Opistobranquis, Published: 03/09/2014, Accessed: 13/12/2017 at (https://opistobranquis.info/ca/mSGvp)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.