Algarvia alba García-Gómez & Cervera, 1989
El cos allargat d’aquest animal mesura entre 5 i 13 mm, és de color blanc hialí amb un pigment blanc opac que cobreix tot el cos excepte el peu, les puntes dels cerata i els tentacles del cap. Els rinòfors són apuntats i lamel·lats, amb 5 laminetes obliqües arquejades a la part posterior. Les dues laminetes distals estan incompletes a la part del darrere, mentre que les tres basals estan incompletes tant a la part davantera com al darrere. Els rinòfors tenen un eixamplament notable sobre la lamineta superior. Davant dels rinòfors el cap s’eixampla considerablement, donant origen a dos tentacles orals allargats. La major part de la superfície dorsal dels tentacles orals, una gran part de la superfície dels eixamplaments cefàlics, la part superior dels rinòfors (incloses les dues laminetes distals, però no les puntes) i la part anterior dels rinòfors estan tenyits de color vermell ataronjat brillant. Els cerata estan disposats en files obliqües individuals, la primera fila amb 5 cerata a cada costat, mentre que el nombre de cerata disminueix en files successives de cerata cap a la cua. Els cerata més llargs (més llargs que els rinòfors i els tentacles orals) són els més dorsals. El peu és una mica més ample que el cos, té una petita osca a la part anterior mentre que per la part posterior acaba en una cua apuntada. Els cantons del peu són tentaculars, amb una longitud aproximada de dos terços de la longitud dels tentacles orals. L’anus està ubicat per sota dels cerata inferiors entre la 3a i la 4a files de cerata al costat dret del cos. La genitalia també es troba al costat dret del cos, al nivell del pericardi.
Biologia
S’han trobat exemplars en fons rocosos amb sorra o llim, a profunditats de 13-15 metres. A causa de la seva petita mida i escassetat, encara es desconeixen la seva font d’aliment i els detalls reproductius.
Etimologia
- Algarvia, dedicada a la regió de l’Algarve (Sud de Portugal), on es va descobrir aquesta espècie.
- Alba, del llatí “albus“, blanc, en referència al seu cos de color blanc.
Distribució
Aquesta és una espècie molt escassa i esquiva. Fins ara només s’ha trobat en tres localitzacions: Sagres (Portugal) el maig de 1988 on es va descobrir per primera vegada, Getaria (Gipuzkoa, Espanya) el juliol de 2013 i a l’Escala (Girona) el febrer de 2023.
| Fonts: | |
 : OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG |  : OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions |
Abundància
| Mediterrània occidental: | ★☆☆☆☆ |
| Mediterrània oriental: | ☆☆☆☆☆ |
| Oceà Atlàntic: | ★☆☆☆☆ |
Altres fotos
Bibliografia
Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
Calado, G., and V. Urgorri. 1998. Additions and new data on Portuguese Opisthobranchs. Bollettino Malacologico 35 (5- 8): 97-102.
Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
García-Gómez, J. C., and J. L. Cervera. 1989. A new species and genus of aeolid nudibranch (Mollusca, Gastropoda) from the Iberian coasts. Bulletin du Muséum National d’Histoire Naturelle (section A Zoologie) (4) 11 (4): 733-741.
García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
Silva, J. P., M. Pola, J. L. Cervera, and G. Calado. 2015. First record of Algarvia alba García-Gómez and Cervera, 1989 (Gastropoda: Heterobranchia) outside the type locality. Marine Biodiversity. 1–2.
Valdés, A., and V. Heros. 1998. The types of Recent and certain fossil opisthobranch molluscs in the Museum national d’Histoire naturelle, Paris. Zoosystema 20(4):695-742.
WoRMS Editorial Board. 2023. World Register of Marine Species. WoRMS. (http://www.marinespecies.org).
Més informació
Citeu aquest article com:
Pontes, Miquel (2023) "Algarvia alba" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 26/02/2023. Accedit: 01/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/iXHbZ)
