Caloria quatrefagesi

Caloria quatrefagesi  (Vayssière, 1888)

Caloria quatrefagesi @ L'Escala, 31-3-2017 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Caloria  

 

Species

Caloria quatrefagesi  (Vayssière, 1888)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1511661).
Nota taxonòmica: Fins fa poc aquesta espècie havia estat tractada com un sinònim juvenil de l’espècie tipus del gènere Caloria, C. elegans (Picton, 1979). Més recentment es va establir que era una espècie diferent en base a la morfologia dels rinòfors (Furfaro et al., 2016). Recents anàlisis filogenètiques moleculars han recuperat aquesta espècie com un taxó germà de C. elegans (Furfaro et al., 2016; Schillo et al., 2019), i filogenèticament distant a l’espècie tipus del gènere Facelina. A més, C. quatrefagesi posseeix una glàndula negra a l’extrem dels cerata, que és una característica diagnòstica del gènere Caloria (Picton, 1979). La nova combinació s’ha proposat per aclarir l’afinitat filogenètica d’aquesta espècie (Ellis-Diamond et al., 2021).

Sinònims

  • Acanthopsole quatrefagesi Vayssière, 1888 (original)
  • Facelina quatrefagesi  Vayssière, 1888

Descripció
Els animals d’aquesta espècie tenen el cos molt estilitzat i de color blanquinós semitransparent. Els tentacles propodials són fins, translúcids i amb la vora anterior de color blanc-irisat. Els tentacles orals són relativament llargs i del mateix color que els propodials. Els rinòfors, més curts que els tentacles orals, tenen la vora anterior també blanc-irisat i amb lamel·les olfactives transversals perpendiculars en els dos terços superiors de la seva longitud, en la vora posterior. Els ulls són ben visibles a la base dels rinòfors. Els cerata es presenten en 7-8 grups gairebé sense separació entre ells, de manera que el dors apareix homogèniament cobert d’ells. La glàndula digestiva de l’interior dels cerata, que els proporciona color, sol ser de color ataronjat-vermellós, amb una taca negra a prop de l’extrem. L’àpex dels cerata és semitransparent, permet observar a la lupa binocular el conducte hepàtic i el cnidosac apical. Els cerata més llargs són els més interns de cada grup, són corbats i s’entrecreuen amb els cerata de l’altre costat. El peu és semitransparent i la cua és estreta i amb una línia blanquinosa mig-dorsal.

Biologia
Aquesta espècie és molt activa. Sol localitzar-se en parets rocalloses amb abundància d’algues i hidraris dels que pot alimentar-se. Se la troba de vegades sobre Halecium sp. Quan és molestat, estén els cerata per assemblar-se a una anèmona. Es coneix molt poc de la biologia d’aquesta espècie.

Etimologia

  • Caloria,  en honor del professor Luigi Calori (1807-1896), President de la Reial Acadèmia de les Ciències de Bolònia (Italia).
  • Quatrefagesi. Dedicat al Prof. Dr. Armand de Quatrefages de Bréau, (1810-1892), metge francès, més tard professor d’antropologia a París i zoòleg. Amic de H. Milne Edwards, també és molt conegut pel seu escepticisme vers el darwinisme, però que no es basa en motius religiosos.

Distribució
Aquesta espècie ha estat citada a l’Atlàntic: Galícia, Portugal, Madeira i Gran Canària, també a la Mediterrània occidental, on se la coneix de la badia de Villefranche-sur-Mer (França), on es va descriure, també a Itàlia, Grècia i inclús a Israel. A Espanya ha estat trobada des de Tarifa fins a Catalunya i a les Illes Balears.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Caloria quatrefagesi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Caloria quatrefagesi

Espècies semblants
Caloria elegans, de cos blanc translúcid, cerata amb glàndula digestiva transparents o groguenca, rinòfors llisos. Confoses històricament.

Abundància

    Mediterrània occidental:2 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Caloria quatrefagesi basada en els nostres propis registres.

Videos

Caloria quatrefagesi per Pascal Girard

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M. (1980). Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M., Ortea, J., Martínez, E., & Vallvé, D. (1993). Dos nuevas especies de Facelina Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) para la Península Ibérica. Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía 11: 123-129.
    Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2016). Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., Pontes, M., & Madrenas, E. (2019). Els nudibranquis del mar català. Brau Edicions.
    Ballesteros, M., Madrenas, E., & Pontes, M. (2021). OPK - Opistobranquis [Reference]. https://opistobranquis.info/
    Bedulli, D., Cattaneo-Vietti, R., Chemello, R., Ghisotti, F., & Giovine, F. (1995). Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Calderini.
    Betti, F., Bavestrello, G., & Cattaneo-Vietti, R. (2021). Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies, 87, eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040
    Canessa, M., Bavestrello, G., Cattaneo-Vietti, R., Furfaro, G., Doneddu, M., Navone, A., & Trainito, E. (2021). Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558., 261, 1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568
    Cattaneo-Vietti, R. (1986). Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana Di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti, R., Chemello, R., & Giannuzzi-Savelli, R. (1990). Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., Templado, J., García-Gómez, J. C., Ballesteros, M., Ortea, J., García, F. J., Ros, J., & Luque, A. A. (1988). Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, Supl. 1: 1-84.
    Cervera, J. L., Calado, G., Gavaia, C., Malaquías, M. A. E., Templado, J., Ballesteros, M., García-Gómez, J. C., & Megina, C. (2004). An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Ellis-Diamond, D. C., Picton, B. E., Tibiriçá, Y., & Sigwart, J. D. (2021). A new species of Sakuraeolis from Mozambique, described using 3D reconstruction of anatomy and phylogenetic analysis. Journal of Molluscan Studies, 87, eyab010. https://doi.org/10.1093/mollus/eyab010
    Ellis-Diamond, D. C., Picton, B. E., Tibiriçá, Y., & Sigwart, J. D. (2021). A new species of Sakuraeolis from Mozambique, described using 3D reconstruction of anatomy and phylogenetic analysis. Journal of Molluscan Studies, 87, eyab010. https://doi.org/10.1093/mollus/eyab010
    Flanders Marine Institute. (2018). Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. http://www.marineregions.org/
    Furfaro, G., Mariottini, P., Modica, M. V., Trainito, E., Doneddu, M., & Oliverio, M. (2016). Sympatric sibling species: the case of Caloria elegans and Facelina quatrefagesi (Gastropoda: Nudibranchia). Scientia Marina 80(4). https://doi.org/http://dx.doi.org/10.3989/scimar.04479.09A
    Furfaro, G., Salvi, D., Mancini, E., & Mariottini, P. (2017). A multilocus view on Mediterranean aeolid nudibranchs (Mollusca): Systematics and cryptic diversity of Flabellinidae and Piseinotecidae. Molecular Phylogenetics and Evolution 118: 13–22. https://doi.org/10.1016/j.ympev.2017.09.001
    Garcia, F. J., & Bertsch, H. (2009). Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina, 73(1), 153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153
    Long, S. J. (2006). Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. G. (1958). On western Atlantic opisthobranchiate gastropods. American Museum Novitates (1906):1-82. http://digitallibrary.amnh.org/dspace/bitstream/2246/5128/1/N1906.pdf
    Martínez-Chacón, M. (2018). Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2018/nudibranquios_tarifa/nudibranquios_tarifa_web.pdf
    McDonald, G. (2009). Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz
    Ortea, J. (1977a). Moluscos marinos gasterópodos y bivalvos del litoral asturiano entre Ribadesella y Ribadeo, con especial atención a la subclase de los opistobranquios. Tesis Doctoral. Universidad de Oviedo.
    Parera, A., Pontes, M., Salvador, X., & Ballesteros, M. (2020). Sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia): the other inhabitants of the city of Barcelona (Spain). Butlletí de La Institució Catalana d’Història Natural, 84: 75-100.
    Picton, B. E. (1979). Caloria elegans, (Alder & Hancock) comb. nov Gastropoda, Opisthobranchia, an interesting rediscovery from S W. England. J. Molluscan Stud. 45(1):125-130.
    Pruvot-Fol, A. (1954). Mollusques opisthobranches. Faune de France, 58. Paul Lechevalier, Paris.
    Pruvot-Fol, A. (1951). Etudes des nudibranches de la Méditerranée 2. Archives de Zoologie Expérimentale et Générale 88: 1-80.
    Sabelli, B., Gianuzzi-Savelli, R., & Bedulli, D. (1990). Catalogo annotato dei Molluschi marini del Mediterraneo. Libreria Naturalistica Bolognese. Bologna, Italy: 348 pp.
    Schmekel, L., & Portmann, A. (1982). Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli (Vol. 40). Springer-Verlag.
    Templado, J., & Villanueva, R. (2010). Checklist of Phylum Mollusca. pp. 148-198 In Coll, M., et al., 2010. The biodiversity of the Mediterranean Sea: estimates, patterns, and threats. PLoS ONE 5(8):36pp.
    Trainito, E., & Doneddu, M. (2014). Nudibranchi del Mediterraneo (2a). Il Castello.
    Vayssière, A. (1888). Recherches zoologiques et anatomiques sur les mollusques opisthobranches du Golfe de Marseille pt. 2. Nudibranches (Cirrobranches) et Ascoglosses. Annales Du Musée d’Histoire Naturelle de Marseille 3 (4): 1-160.
    WoRMS Editorial Board. (2021). World Register of Marine Species [Taxonomic Database]. WoRMS. http://www.marinespecies.org

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2021) "Caloria quatrefagesi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 14/10/2014. Accedit: 28/09/2021. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/L1kWM)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.