Cratena peregrina

Cratena peregrina (Gmelin, 1791)

Cratena peregrina per Pontes, Miquel

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Cratena  

 

Species

Cratena peregrina  (Gmelin, 1791)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 146862).
Sinònims

  • Cuthona peregrina (Gmelin, 1791)
  • Doris peregrina Gmelin, 1791 (original)
  • Hervia costai Haefelfinger, 1961 

Descripció
Els exemplars més grans d’aquesta espècie poden arribar als 50 mm de longitud. El color general del cos de l’animal és blanc homogeni destacant-se sols un altre color només en dues taques taronja en el dors del cap, just davant dels rinòfors. Els palps orals són llargs, aconseguint gairebé 1/3 de la longitud total de l’animal, són fins i estan irisats de blanc. Els rinòfors són llisos i estan pigmentats de taronja excepte la part basal que és blanca. Pot haver-hi fins a 9 grups de cerata ben separats a cada costat del cos, estant els cerata del primer grup inserits al cos en forma d’arc mentre que els dels altres grups formen simples fileres. Els cerata són fins, llargs i semitransparents, podent-se observar en el seu interior la glàndula digestiva el color de la qual pot variar des del taronja fins al marró clar o fosc. Sol existir també una irisació blavosa prop de l’àpex i en la cara anterior del cerata mentre que l’àpex és blanc intens a causa del cnidosac, perfectament visible. El peu és ampli i de color blanc i pel davant es diferencien un parell de tentacles propodials triangulars ben desenvolupats.

Biologia
Durant anys, sobre tot en la segona meitat del segle XX aquesta espècie va ser citada com Hervia costai (Haefelfinger, 1960), considerada posteriorment sinònima de l’espècie de Gmelin. C. peregrina és possiblement juntament amb Flabellina affinis una de les més abundants de tot el litoral mediterrani. És molt activa i es sol localitzar durant gairebé tot l’any a escassa profunditat sobre colònies de l’hidrari atecat del gènere Eudendrium en parets poc il·luminades entre 0 i 5 m de profunditat, compartint freqüentment substrat amb Flabellina affinis. A més profunditat també és possible observar-la passejant en parets poc il·luminades amb esponges, hidraris i algues esciòfiles com Peyssonnelia sp., Flabellia petiolata i Halimeda estudiantina, també en parets fotòfiles, en el coral·ligen i ocasionalment sota pedres. Els hidrozous (Eudendrium ramosum i E.racemosum) sobre els quals sol viure són el seu aliment i a més constitueixen el substrat on dipositen la posta. Aquesta té forma d’un cordó d’aspecte gelatinós d’1.25 mm d’ample i de contorn irregular amb ous blancs d’unes 90 micres de diàmetre.

Etimologia

  • Cratena, possiblement del Llatí “cratis”, cistell; també pot estar dedicat a Cratenas, un personatge del segle I a.C. il·lustrador de plantes.
  • Peregrina=rodamón en Llatí.

Distribució
És una espècie eminentment mediterrània havent estat recol·lectada tant en la conca occidental (costes italianes, franceses i espanyoles) com en l’oriental (Grècia i costes turques). Fora del Mediterrani només ha estat observada en la costa portuguesa, en la costa atlàntica andalusa, a la zona de l’Estret de Gibraltar i a Canàries. En el Mediterrani Ibèric és present en totes les seves zones costaneres i també a Balears. En les costes de Catalunya ha estat citada o observada en nombroses localitats, entre les quals es poden citar Cadaqués, L’Escala, L’Estartit, Begur, Tamariu, Palamós, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Mataró, Badalona, Cubelles, Salou i Tarragona.
L’eolidaci Cratena peregrina ha estat informalment trobat en aigües de Senegal, Sudafrica, India i a l’Atlàntic occidental. En un treball recent (Padula et al. 2014), els autors investiguen la presència potencial de C. peregrina en les costes de Brasil. Comparen els especímens brasilenys i mediterranis des de diferents enfocaments, incloent-hi l’anàlisi filogenètica. Com a resultat conclouen que les diferències morfològiques i de color observades entre els exemplars mediterranis i brasilenys no es deuen a una variació intraespecífica sinó que els exemplars brasilenys constitueixen una nova espècie, Cratena minor n. sp., la qual és descrita en el treball.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Cratena peregrina
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Paraflabellina gabinierei, amb cerata marrons, sense taques taronja a la cara. Calmella cavolini, molt més petita, amb cerata vermells, amb taques violeta a la cara.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★★★☆
    Mediterrània oriental: ★★★☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Cratena peregrina basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Affeld S, Wägele H, Avila C, et al. Distribution of homarine in some Opisthobranchia (Gastropoda : Mollusca). Bonner Zoologische  Beiträge 55(3-4):181-190.
    Aguado F, López González S. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Aguado Jiménez F, Marín A. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Altimira C, Huelin MF, Ros J. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Avila C. 1992. A preliminary catalogue of natural substances of opisthobranch molluscs from western Mediterranean and near Atlantic. Scientia Marina 56(4):373-382.
    Ayer SW, Andersen RJ. 1982. Steroidal antifeedants from the dorid nudibranch Aldisa sanguinea cooperi. Tetrahedron Letters 23(10):1039-1042.
    Ballesteros M. 1978. Contribución al conocimiento de la fauna bentónica de Cubellas. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 3: 11-23.
    Ballesteros M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros M. 1982. Nota preliminar sobre la fauna de nudibranquios de la isla de Ibiza. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino 3: 229-234.
    Ballesteros M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Barrajón A, Luque A, et al. 1986. Contribución al conocimiento de los Moluscos Gasterópodos marinos de Almería. Iberus, 6: 39-57.
    Ballesteros M, Álvarez C, Mateo B. 1986. Aproximación a la fauna de opistobranquios de la isla de Menorca. Publicaciones del Departamento de Zoología (Barcelona) 12: 93-106.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barletta G, Mariani M, Perego C. 1990. Considerazioni preliminari sugli opistobranchi viventi nella baia di Paraggi (Ge). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 23:247-260.
    Bavestrello G, Cerrano C, Cattaneo-Vietti R, et al. 1996. Relations between Eudendrium glomeratum (Cnidaria, Hydromedusae) and its associated vagile fauna. Sci.-Mar.-Barc. 60(1):137-143.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergbauer M. 1998. Bizarre Schonheiten, Teil 1: marine Nachtschnecken der Ordnung  Nudibranchia. Aquarium (Bornheim) 351:33-40.
    Betti F, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R. 2021. Preliminary evidence of fluorescence in Mediterranean heterobranchs. Journal of Molluscan Studies. 87:eyaa040. https://doi.org/10.1093/mollus/eyaa040.
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calvín Calvo JC. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Canessa M, Bavestrello G, Cattaneo-Vietti R, et al. 2021. Rocky substrate affects benthic heterobranch assemblages and prey/predator relationships. Estuarine, Coastal and Shelf Science 38: 539-558. 261:1–13. https://doi.org/10.1016/j.ecss.2021.107568.
    Capdevila M, Folch J. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2015. Protaeolidiella atra Baba, 1955 versus Pleurolidia juliae Burn, 1966: One or two species? Helgol Mar Res 69:137-145.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cattaneo-Vietti R. 1990. Colore e mimetismo negli opistobranchi. Lavori della Societa di Malacologia 23:217-228.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Boero F. 1988. Relationships between eolid (Mollusca, Nudibranchia) radular morphology and their cnidarian prey. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 24(9-12):215-22.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1991. The opisthobranch fauna of a Mediterranean lagoon (Stagnone di Marsala, western Sicily). Malacologia 32(2):291-299.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R. 1987. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi della Sicilia. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 23(5-8):207-222.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Chemello R. 1986. Studio della malacofauna costiera dell’Isola di Ustica (Gastropoda). Lavori della Societa Italiana di Malacologia 22:51-76.
    Crocetta F, Bitar G, Zibrowius H, et al. 2020. Increase in knowledge of the marine gastropod fauna of Lebanon since the 19th century. Bulletin of Marine Science. 96(1):1–22. https://doi.org/10.5343/bms.2019.0012.
    Dacosta JM, Pontes M, Ollé i Callau A, et al. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40:107–130. https://doi.org/10.2436/20.8010.01.8.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Edmunds M. 1970. Opisthobranchiate Mollusca from Tanzania. II. Eolidacea (Cuthonidae, Piseinotecidae and Facelinidae). Proceedings of the Malacological Society of London 39(1):15-57; tbls. 1-3; figs. 1-24.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Cratena peregrina" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=609)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.