Dondice banyulensis

Dondice banyulensis (Portmann & Sandmeier, 1960)

Dondice banyulensis per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Myrrhinidae  

 

Genus

Dondice  

 

Species

Dondice banyulensis  Portmann & Sandmeier, 1960

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139938).
Sinònims

  • Dondice nicolae Vicente, 1967
  • Godiva banyulensis Portmann & Sandmeier, 1960

Descripció
És l’eolidaci de major talla del Mediterrani ja que pot arribar a aconseguir els 7 cm de longitud. Inconfusible per la seva grandària i per l’espectacular coloració ataronjada, una mica més fosca en el cap i més clara en el dors, on per transparència poden endevinar-se els òrgans interns. Tot el cos de l’animal està recorregut per una línia mitja dorsal de color blanc que passa entre la base dels rinòfors recorre tot el cap i es bifurca anteriorment per penetrar en la cara interna dels tentacles orals. A cada costat del cos hi ha una altra línia blanca que recorre tot el lateral del cos per sota de la inserció dels cerata. En ocasions també existeix una línia discontínua blanca entre les bases dels grups de cerata. Els tentacles orals són molt llargs, bastant amples en la base i de color taronja excepte en el seu extrem que és blanc. Els rinòfors són fins i curts en relació amb la grandària de l’animal; són anellats en gairebé tota la seva extensió i de color ataronjat excepte l’àpex que sol ser blanc. Els cerata solen estar reunits en 6 grups a cada costat del cos, cada grup amb diverses fileres de cerata. Els cerata són llargs, fins, són lleugerament corbats i de color taronja, com la resta del cos; la glàndula digestiva en el seu interior té forma d’un fi cordó de color marró. La zona anterior dels cerata pot estar irisada de blanc. El peu és molt ample i semitransparent, amb tot el seu marge tenyit amb una línia blanc irisada que el recorre totalment; en la cua, aquesta línia blanca marginal del peu es fusiona amb la mitjà dorsal. Els tentacles propodials són gruixuts i de color taronja, excepte el seu extrem que és blanc irisat.

Biologia
Durant anys Dondice banyulensis va ser citada com a membre del gènere Godiva, no obstant això, posteriorment va ser reinstaurada al seu gènere originari Dondice. Resulta incomprensible que la més espectacular i més gran espècie d’eolidaci del Mediterrani passés desapercebuda fins a 1960 any en què va ser descrita per Portmann i Sandmeier com a nova per a la ciència. És una espècie molt activa, com la majoria dels facelínids, que en ser molestada estén els cerata cap als costats en una actitud clarament defensiva. Es troba en gran varietat d’hàbitats i substrats com per exemple damunt de colònies de hidrozous del gènere Eudendrium, sobre gorgònies (Eunicella verrucosa), en el coral·ligen, passejant sobre fons sorrenc o en parets rocoses fotòfiles. Com a aliment d’aquesta espècie s’ha citat des dels pòlips d’Eudendrium, poliquets i fins i tot altres nudibranquis eolidacis (Flabellina pedata, F. affinis, Cratena pelegrina, Facelina rubrovittata). S’ha pogut observar que els animals quan entren en contacte per copular mouen els cerata enèrgicament. La posta és un cordó profusament fistonat amb ous blancs.

Etimologia

  • Dondice segons el BEMON, és el nom d’una empresa de Sâo Paulo. Sembla que alguns dels noms de taxons creats pel matrimoni Marcus no son evidents.
  • Banyulensis en referència a l’estació oceanogràfica de Banyuls-sur-mer (França).

Distribució
Fins a fa pocs anys es considerava que D. banyulensis era una espècie estrictament mediterrània, tenint la seva àrea de distribució en el Mediterrani occidental. No obstant s’ha citat recentment en les costes de Croàcia i de Turquia i també comença a ser una espècie observada a Portugal, la costa atlàntica andalusa i la zona de l’Estret de Gibraltar. Ha estat citada a Playa Chica, Lanzarote (José Manuel Miró Gombau, 2015), a Santander el 2006 (Íñigo Alonso) i 2015 (Andone Egaña), a Pasaia, Euskadi els anys 2012 i 2013 (Mikel Olaskoaga), i a la Ria de Aldán, Galicia, Spain (Carlos Fernández-Cid) el 2015. En la Península Ibèrica, a més, habita en totes les zones costaneres mediterrànies i balears. A Catalunya s’ha citat en nombroses localitats de la Costa Brava (Port de la Selva, Es Caials, Cadaqués, Cala Jòncols, Illes Medes, Illes Formigues, Tossa de Mar, Blanes) i a l’exterior del port de Tarragona.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Dondice banyulensis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Dondice banyulensis

    Portugal: García-Gómez et al. (1991), Malaquias and Morenito (2000), Calado and Urgorri (1999), Calado et al. (1999, 2003), Muzavor and Morenito (1999), Wirtz and Debelius (2003). Gibraltar: García-Gómez (1982, 2002), García-Gómez and García (1984a, as Godiva), García and García-Gómez (1985, as Godiva), García-Gómez et al. (1989). Andalucía (Med.): Luque (1983, 1986), Templado, Luque and Moreno (1988), Schick (1998), Sánchez Tocino, Ocaña and García (2000a), Ocaña et al. (2000). Levante: Templado (1982b, 1983, 1984), Templado, Luque and Moreno (1988), Templado et al. (2002). Catalunya: Vicente (1964), Ros (1975, 1978, 1985b), Ballesteros (1980, 1985), Altimira et al. (1981), Pereira (1981), Huelin & Ros (1984), M@re Nostrum [Bau de la Punta del Molí (El Port de la Selva) 5/1999, Els Farallons del Gou (El Port de la Selva) 10/1998, Illa de La Meda (El Port de la Selva) 9/1998]. Algunas citas como Godiva. Baleares: Ballesteros (1985, as Godiva), Wirtz and Debelius (2003).

    General: Ballesteros, 1984a:[P]; Cattaneo-Vietti, Chemello, & Giannuzzi-Savelli, 1990:215[P]; Nordsieck, 1972:80; Sabelli, Giannuzzi-Savelli, & Bedulli, 1990:450; Vicente, 1963a:178; 1967:158; Willan, 1987:82 as Dondice banyulensis; Ballesteros, 1985:32; Garcia & Garcia, 1984:49; Marin & Ros, 1990:214; Schmekel & Portmann, 1982:217 as Godiva banyulensis

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:3 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:1 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:2 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Dondice banyulensis basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Dondice banyulensis @ Alto Adriatico per Piero Mescalchin

 

Altres fotos

Bibliografia

    Aguado, F., and S. López González. 2015. Moluscos Nudibranquios de la Costa Tropical. Asociación Buxus & Ayuntamiento de Motril.
    Aguado Jiménez, F., and A. Marín. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Altimira, C., M. F. Huelin, and J. Ros. 1981. Mol·luscs bentònics de les illes Medes (Girona). I. Sistemàtica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (Sec. Zool.), 47: 69-75.
    Ballesteros, M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona.
    Ballesteros, M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2: 163–188.
    Ballesteros, M. 1984. Nudibranquios: miscelanea de formas y coloraciones. Immersio 3(4):20-24.
    Ballesteros, M. 1991. Els Opistobranquis. pp. 416-427. In: Historia Natural dels Països Catalans,  Invertebrats no artròpodes. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2019. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study.
    Barletta, G., and G. Melone. 1976. Nudibranchi del Promontorio di Portofino (Genova) (Gastropoda Nudibranchia). Natura, Societa Italiana di Scienze Naturali, Milano 67(3-4):203-236.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado, G., and V. Urgorri. 1998. Additions and new data on Portuguese Opisthobranchs. Bollettino Malacologico 35 (5- 8): 97-102.
    Calado, G., M. Malaquias, C. Gavaia, J. L. Cervera, C. Megina, B. Dayrat, Y. Camacho, M. Pola, and C. Grance. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Calado, G., V. Urgorri, R. Gaspar, and F. J. Cristobo. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calvín Calvo, J. C. 1995. El ecosistema marino mediterráneo, guía de su fauna y su flora.
    Capdevila, M., and J. Folch. 2009. Fauna malacològica del Parc Subaquàtic de Tarragona (el Tarragonès, Catalunya, Espanya). SPIRA Vol. 3 Núms. 1-2 Pàg. 33-51.
    Cattaneo-Vietti, R., R. Chemello, and R. Giannuzzi-Savelli. 1990. Atlante dei nudibranchi del Mediterraneo. La Conchiglia, Rome 264 pp, 14 pls. (104 clr. ill), line drawings.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Cervera, J. L., J. Templado, J. C. García-Gómez, M. Ballesteros, J. Ortea, F. J. García, J. Ros, and A. A. Luque. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Dacosta, J. M., M. Pontes, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 2009. Seguiment de mol·luscs opistobranquis a la platja des Caials (Cadaqués, Alt Empordà). Contribució al catàleg del Parc Natural de Cap de Creus. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. 40: 107–130.
    De Fez, S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. CSIC. Valencia, Spain: 325 pp.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Edmunds, M. 1964. Eolid Mollusca from Jamaica, with the description of two new genera and three new species. Bulletin of Marine Science of the Gulf and Caribbean 14 (1): 1-32.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García, F. J., and J. C. García-Gómez. 1985. Anatomía funcional de la musculatura del aparato bucal de Godiva banyulensis (Gastropoda: Opisthobranchia: Aeolidacea). Journal of Molluscan Studies 51: 157-168.
    García-Gómez, J. C. 1982. Contribución al conocimiento de los opistobranquios del litoral andaluz. Actas II Simposio Ibérico de Estudios del Bentos Marino III: 235-241.
    García-Gómez, J. C. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez, J. C., and F. J. García. 1984. Estudio anatómico y algunas reseñas ecológicas de Godiva banyulensis (Portmann y Sandmeier) (Gastropoda: Nudibranchiata). Cahiers de Biologie Marine 25: 49-65.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, and C. M. López de la Cuadra. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico 25: 223-232.
    García-Gómez, J. C., J. L. Cervera, F. J. García, J. A. Ortea, S. F. García-Martin, A. Medina, and L. P. Burnay. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Huelin, M. F., and J. Ros. 1984. Els mol·lucs marins de les illes Medes In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. Arxius de la Secció de Ciéncies, J Ros et al (eds) 73: 457-500. IEC. Barcelona, Spain.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Malaquias, M. A. E., and P. M. Morenito. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Martínez-Chacón, M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Medina, A., J. C. García, F. J. Moreno, and J. L. López Campos. 1986. Comparative studies on the histology of the ovotestis in Hypselodoris tricolor and Godiva banyulensis (Gastropoda, Opisthobranchia), with special reference to yolk formation. Journal of Morphology 188(1):105-118.
    Menéndez, J. L., and J. Oliveros. 2004. Dondice banyulensis accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. (http://www.asturnatura.com/especie/dondice-banyulensis.html).
    Moro, L., J. Ortea, and J. J. Bacallado. 2016. Nuevas citas y nuevos datos anatómicos de las babosas marinas (Mollusca: Heterobranchia) de las islas Canarias y su entorno. Revista de la Academia Canaria de las Ciencias., 48: 9-52.
    Naya Garmendia, L. M. 2016. Nudibranquios de la Costa Vasca: el pequeño Cantábrico multicolor. Aquarium de Donostia-San Sebastián.
    Nordsieck, F. 1972. Die europäischen Meeresschnecken : (Opisthobranchia mit Pyramidellidae, Rissoacea) : vom Eismeer bis Kapverdem, Mittelmeer und Schawarzes Meer. Gustav Fischer, Stuttgart.
    Ocaña Martín, A., L. Sánchez Tocino, S. López González, and F. Viciana Martín. 2000. Guía submarina de invertebrados no artrópodos. Comares, Granada.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Pereira, F. 1981. Gasterópodos del litoral mediterranáo español. III. Isla de Faradell, Gerona. Investigación Pesquera 45 (1): 175-179.
    Poddubetskaia, M. 2002. NEMBRO. (http://www.nembro.info).
    Pontes, M., J. M. Dacosta, A. Ollé i Callau, and L. Aguilar. 1996. M@re Nostrum. (http://marenostrum.org/).
    Portmann, A., and E. Sandmeier. 1960. Dondice banyulensis sp. nov. un Eolidien nouveau de la Méditerranée. Revue Suisse de Zoologie 67: 158-168.
    Prkić, J., A. Petani, Ð. Iglić, and L. Lanča. 2018. Stražnjoškržnjaci Jadranskoga Mora: Slikovni Atlas i Popis Hrvatskih Vrsta / Opisthobranchs of the Adriatic Sea: Photographic Atlas and List of Croatian Species. Ronilaćki Klub Sveti Roko, Bibinje.
    Ros, J. 1974. Competencia i evolució en espècies veïnes de gasteròpodes marins. Colloquis de la Societat Catalana de Biología (Evolució) 7: 101-121.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2019) "Dondice banyulensis" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 15/10/2019 at (https://opistobranquis.info/ca/fXVMr)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.