Facelina auriculata

Facelina auriculata (Müller, 1776)

Facelina auriculata @ L'Escala, 4-1-2018 per Enric Madrenas

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Facelina  

 

Species

Facelina auriculata  (O. F. Müller, 1776)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 153375).
Sinònims

  • Doris auriculata Müller, 1776 (original)
  • Doris longicornis Montagu, 1808
  • Eolidia coronata Forbes & Goodsir, 1839
  • Eolidia plumosa Fleming, 1828
  • Facelina auriculata coronata (Forbes & Goodsir, 1839)
  • Facelina coronata (Forbes & Goodsir, 1839)
  • Facelina plumosa (Fleming, 1828)
  • Hervia modesta Bergh, 1871

Descripció
És un facelínid de gran talla que sol mesurar entre 20 i 30 mm de longitud, encara que s’han citat exemplars mediterranis de fins a 52 mm. El cos és en general d’aparença blanquinosa tot i que les vísceres internes li fan adquirir una tonalitat crema suau. La zona cefàlica i la part anterior del dors son irisades tènuement de blau però amb una coloració de fons rosat. Darrere dels rinòfors es pot observar per transparència l’esòfag en forma d’un cordó gruixut corbat cap a l’esquerra i de color rosa més fort o vermellós, segons els exemplars. Els tentacles orals són molt llargs, tenen la base blavosa i l’extrem irisat de blanc. Els rinòfors tenen 8-10 fines laminetes i són de color groguenc, estant irisats fortament de color crema en la seva cara anterior. Els ulls es poden veure per darrere i quelcom  a l’exterior de la base de cada rinòfor. Hi ha de 6 a 8 grups de cerata a cada costat del dors, dels quals els tres primers tenen 2-3 files de cerata i la resta només una filera. Entre el primer i segon grup de cerata es troba la regió cardíaca. Des del segon grup de cerata, la zona dorsal de l’animal queda coberta homogèniament per aquestes. Els cerata són allargats i estrets i en ells es pot observar per transparència la glàndula digestiva de color marró vermellós; la cara anterior dels cerata està irisada superficialment de color blau, la qual cosa identifica clarament a aquesta espècie. L’àpex dels cerata en transparent i molt prop d’ell es poden apreciar diverses taques blanques superficials. El peu és estret i transparent, diferenciant a la seva zona anterior dos curts palps propodials

Biologia
Aquesta espècie és molt activa i sol trobar-se passejant en parets rocoses escassament il·luminades amb abundància de hidraris i també pot localitzar-se sota pedres. Generalment s’alimenta de diferents espècies de hidraris com Podocoryne sp., Clava sp., Obelia geniculata, Tubularia indivisa, T. larynx, Dynamene pusilla, Cordylophora caspia i Laomedea flexuosa, encara que també s’ha comprovat pot depredar estauromeduses del gènere Lucernaria, altres nudibranquis i fins i tot poliquets. La posta és un cordó espiral que pot contenir varis milers d’ous de color blanc.

Etimologia

  • Facelina – en Llatí, cara ratllada
  • Auriculata – Del Llatí “auricula”, orella, lòbul de la orella; en referència als rinòfors de forma característica.

Distribució
F. auriculata ha estat citada fins fa poc sota el seu sinònim de F. coronata. Aquesta espècie europea s’ha registrat des de les costes de Noruega, les Illes Britàniques i Irlanda, les costes holandeses i belgues, el litoral atlàntic de França, tota la Península Ibèrica incloses les costes portugueses, les illes Canàries i el Mediterrani occidental. En les costes catalanes ha estat observada en localitats com Cadaqués, a les Illes Formigues, Tamariu, Llafranc, Tossa de Mar, Blanes i Cubelles, entre d’altres.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Facelina auriculata
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Facelina bostoniensis, dors color cremós, cerata sense espais entre grups i sense irisacions blaves, rinòfors amb 20-30 laminetes amples i estretes alternades, distribució Atlàntica. Facelina vicina, dors color cremós i cap rosat, rinòfors amb 11-15 laminetes amples i estretes alternades, distribució Mediterrània.

Abundància

    Mediterrània occidental: ★★☆☆☆
    Mediterrània oriental: ★☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★★☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Facelina auriculata basada en els nostres propis registres.

Videos

 

Altres fotos

Bibliografia

    Abric P. 1904. Sur quelques variations expérimentales de coloration chez les nudibranches. Comptes Rend. Hebdomadaires Seances Mem Soc. Biol. Filiales 57:5-7.
    Abric P. 1904. Sur les nématoblasts et les nématocystes des eolidiens. Comptes Rend. Hebdomadaires Seances Mem Soc. Biol. Filiales 57:7-9.
    Aguado Jiménez F, Marín A. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Anderson J. 1999 2014. Facelina auriculata accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/facelina-auriculata.html.
    Arias JL, Menendez A, Ramirez H, et al. 1982. Estudio estructural y ultraestructural de los rinoforos de Facelina coronata (Opisthobranchia: Aeolidacea). IV Congreso Nacional de Malacologia, Sociedad Espanol de Malacologia, Resumenes de las communicaciones. Gijon, 11-13 September, 1982, p 6.
    Arias JL, Menendez A, Alvarez Uria M, et al. 1984. Ultrastructural study of rhinophore epithelium in Facelina coronata (Mollusca: Opisthobranchia). Revista de Biologia de la Universidad de Oviedo 2:51-57.
    Audemard C, Barnaud A, Collins CM, et al. 2001. Claire ponds as an experimental model for Marteilia refringens life-cycle studies: new perspectives. Journal of Experimental Marine Biology & Ecology 257(1):87-108.
    Avila C, Durfort M. 1996. Histology of Epithelia and Mantle Glands of Selected Species of Doridacean Mollusks with Chemical Defensive Strategies. Veliger 39(2):148-163.
    Baba K. 1965. The anatomy of Facelinella quadrilineata (Baba) (Nudibranchia - Eolidoidea). Publications of the Seto Marine Biological Laboratory 12(5):409-414, pls. 26-27.
    Ballesteros M. 1984. Adiciones a la fauna de opistobranquios de Cubellas (Tarragona). Miscelánea Zoológica 8: 41-49.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Ortea J, Martínez E, et al. 1993. Dos nuevas especies de Facelina Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) para la Península Ibérica. Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía 11: 123-129.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2015. Opisthobranch from Medes Islands (Marine Protected Area, Costa Brava, Catalonia, NE Spain): 40 years of study. Available from https://www.facebook.com/people/5th-International-Workshop-on-Opisthobranchs/100072425991990/.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Barash A, Danin Z. 1992. Annotated list of Mediterranean molluscs of Israel and Sinai, viii. Fauna Palaestina, Mollusca I. Israel Academy of Sciences &  Humanities.
    Bebbington A, Thompson TE. 1968. Note sur les opisthobranches du Bassin d’Arcachon. Actes de la Societe Linneenne de Bordeaux, ser. A, 105(5):1-35.
    Bergh LSR. 1885. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.
    Bergh LSR. 1882. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 32:7-74, pls. 1-6.
    Bergh LSR. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Calado G, Urgorri V, Gaspar R, et al. 1999. Catálogo de los moluscos opistobranquios bentónicos de las costas de Setúbal-Espichel (Portugal). Nova Acta Científica Compostelana (Bioloxía) 9: 285-294.
    Calado G, Malaquias M, Gavaia C, et al. 2003. New data on opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from the southwestern coast of Portugal. Boletín Instituto Español de Oceanografía 19 (1-4): 199-204.
    Cattaneo-Vietti R. 1986. Alcune considerazioni sui molluschi opistobranchi del Mar Ligure. Lavori Societa Italiana di Malacologia 22:85-96.
    Cervera JL, García-Gómez JC. 1986. Moluscos opistobranquios del litoral occidental andaluz: nuevas aportaciones faunísticas. Iberus 6 (2): 201-207.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M. 1969. Unpalatable prey. Animals 11(12):556-557; 2 color photos.
    Eliot CNE. 1910. A monograph of the British nudibranchiate Mollusca: with figures of the species; Figures by the late Joshua Alder and the late Albany Hancock, and others. Ray Society, London.
    Evertsen J, Bakken T. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Evertsen J, Bakken T. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52. https://doi.org/10.5324/fn.v31i0.1576.
    García Gómez JC. 1983. Moluscos opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus.(3):41–46.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez JC. 1983. Moluscos Opistobranquios del Estrecho de Gibraltar y Bahía de Algeciras. Iberus 3: 41-46.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1989. Resultados de la Campaña Internacional de Biología Marina “Ceuta-86”: Moluscos Opistobranquios. Bollettino Malacologico. 25:223–232.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Løyning P. 1927. Nudibranchs from Bergen, collected in the neighborhood of the Biological Station at Herdla. Nyt Magazin for Naturvidenskaberne 65:243-264.
    MacNae W. 1954. On some eolidacean nudibranchiate molluscs from South Africa. Annals Natal Museum 13(1):1-50, pls. 1-2.
    Malaquias MAE, Morenito PM. 2000. The Opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) of the Coastal Lagoon “Ria Formosa” in Southern Portugal. Bollettino Malacologico 36 (5-8): 117-124.
    Marcus EG. 1958. On western Atlantic opisthobranchiate gastropods. American Museum Novitates (1906):1-82. Available from http://digitallibrary.amnh.org/dspace/bitstream/2246/5128/1/N1906.pdf.
    Marcus Er. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
    Martínez-Chacón M. 2018. Nudibranquios de la isla de Tarifa, pequeñas joyas del estrecho de Gibraltar. Junta de Andalucía. Consejería de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Available from http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal_web/servicios_generales/doc_tecnicos/2018/nudibranquios_tarifa/nudibranquios_tarifa_web.pdf.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    McMillan NF. 1968. British shells, xii + 196 pp. Frederick Warne & Co., Ltd.
    Menéndez JL, Oliveros J. 2004 2015. Facelina auriculata accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. Available from http://www.asturnatura.com/especie/facelina-auriculata.html.
    Moro L, Ortea J, Bacallado JJ, et al. 1995. Nuevos Aeolidáceos (Gastropoda, Nudibranchia) para la fauna de Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 7 (2, 3 and 4): 63-75.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Facelina auriculata" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=629)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.