Facelina bostoniensis

Facelina bostoniensis (Couthouy, 1838)

Facelina bostoniensis per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Facelina  

 

Species

Facelina bostoniensis  (Couthouy, 1838)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139908).
Sinònims

  • Aeolis gigas Costa A., 1866
  • Eolidia jani Vérany, 1846 
  • Eolidia panizzai Vérany, 1846 
  • Eolis bostoniensis Couthouy, 1838 (original)
  • Eolis curta Alder & Hancock, 1843 
  • Eolis drummondi Thompson W., 1844
  • Eolis tenuibranchialis Alder & Hancock, 1845

Descripció
Aquesta espècie pot aconseguir una gran grandària (fins a 55 mm de longitud) però en general els exemplars mediterranis mesuren de 25 a 30 mm de longitud. El cos és semitransparent, amb el dors pigmentat de color crema i rosat el cap. En ell s’aprecien petites taques blanques que entre els rinòfors formen una línia discontínua i segueix un curt recorregut darrere d’ells. Com en altres espècies del gènere, l’esòfag es pot veure per transparència darrere dels rinòfors com un cordó vermellós corbat cap a l’esquerra. Els tentacles orals són molt llargs i de color crema, color que es va suavitzant conforme més lluny s’està de la base; també poden existir diminutes puntuacions blavoses o blanquinoses  a la zona dorsal dels tentacles orals. Els rinòfors són translúcids però amb puntuacions rosades, l’extrem apical és blanquinós. Els rinòfors posseeixen de 20 a 30 laminetes, alternativament més amples i més estretes i al llarg d’ell es pot apreciar el recorregut del nervi rinofòric. Els ulls es troben a la base posterior dels rinòfors. Els cerata es presenten en 6-7 grups a cada costat del cos i a diferència de les altres espècies de Facelina apareixen bastant junts, sense espais apreciables entre els grups. Els cerata són llargs, estrets i semitransparents i dins d’ells la glàndula digestiva apareix com un cordó estret de color marró que acaba apicalment en un cnidosac allargat de color blanc. En la cara anterior dels cerata pot veure’s fines puntuacions blanquinoses i una taca difusa subapical del mateix color. El peu és molt ample i semitransparent i pel davant es diferencien un parell de tentacles propodials amples i triangulars.

Biologia
També és una espècie molt activa que s’alimenta d’una àmplia gamma de hidrozous com Tubularia larynx, T. indivisa, Clava multicornis, Clytia johnstoni, Coryne eximia, Dynamena pumila, Obelia geniculata, Eudendrium ramosum. També s’ha comprovat que pot menjar pòlips de la medusa Aurelia aurita, estauromeduses (Lucernaria) i fins i tot altres nudibranquis. Habita des de la zona intermareal sota pedres fins a 30-40 de profunditat en parets rocoses amb abundància d’invertebrats sèssils. La posta és una espiral plana de diverses voltes amb varis milers d’ous blancs.

Etimologia

  • Bostoniensis. Significa “De Boston”. Boston va ser la major ciutat de l’estat de Massachusetts, als Estats Units d’Amèrica, fins a la fundació de Filadèlfia. Boston rebre el nom per Boston, Lincolnshire, Anglaterra, origen de diversos dels colons que la van fundar.
  • Facelina – en Llatí significa “cara ratllada”.

Distribució
Aquesta espècie s’ha citat fins a fa pocs anys sota el nom de F. drummondi. Es tracta d’una espècie anfiatlàntica que va ser descrita inicialment en aigües de les costes de Massachusetts (Atlàntic nord-americà). Després s’ha citat en les costes de Maine (USA), en les costes atlàntiques europees des de Noruega a la Península Ibèrica, Cap Verd i el Mediterrani occidental. En la Península Ibèrica ha estat trobada en la costa Cantàbrica, a Portugal, en les costes llevantines i a Catalunya (Illa Faradell, Badalona, Cadaqués, Cubelles).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Facelina bostoniensis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Facelina bostoniensis

    Cantabria: Ortea (1977c, as F. drummondi). Portugal: De Oliveira (1895), Hidalgo (1916), Nobre (1932) (all records as F. drummondi), García-Gómez et al. (1991). Levante: Templado (1982b, as F. drummondi). Catalunya: Ros (1975, 1978, 1985a), Ros & Altimira (1977), Ballesteros (1980, 1984, 1985), Pereira (1981), M@re Nostrum [Badalona 6/2001]. En todos los casos excepto M@re Nostrum citada como F. drummondi.

    General: Abric, 1904a:6; Ballesteros, 1984b:48; 1985:30; Beaumont, 1900:841; Bergh, 1860:321; 1868:210; 1874:400; 1876b:756; 1882:25; Colgan, 1914:187; Eliot, 1906d:157; Hoffmann, 1926:21; Jutting & Engel, 1936:69; Pruvot-Fol, 1953b:57[P]; Riedl, 1970:433; Schmekel, 1970:151; Trinchese, 1881:41; 1881a:41; Vicente, 1963a:177; 1967:157; 1981:79; Walton, 1908:236 as Facelina drummondi; Bergh, 1885:44; Brown, 1981:335; Brown & Picton, 1979:21; Dekker, 1989:103; Hayward, Wigham, & Yonow, 1990:722; Just & Edmunds, 1985:130[P]; Meyer, 1970:143; Picton & Morrow, 1994:124[P]; Sabelli, Giannuzzi-Savelli, & Bedulli, 1990:449; Thompson, 1988:316[P]; Thompson & Brown, 1984:148[P]; Verrill, 1880a:389 as Facelina bostoniensis

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:
    Mediterrània oriental:
    Oceà Atlàntic:

Altres fotos

Bibliografia

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2018) "Facelina bostoniensis" in OPK-Opistobranquis, Published: 17/05/2012, Accessed: 17/11/2018 at (https://opistobranquis.info/ca/A5VMH)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.