Facelina bostoniensis

Facelina bostoniensis (Couthouy, 1838)

Facelina bostoniensis per Bernard Picton

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Facelina  

 

Species

Facelina bostoniensis  (Couthouy, 1838)

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 139908).
Sinònims

  • Aeolis gigas Costa A., 1866
  • Eolidia jani Vérany, 1846 
  • Eolidia panizzai Vérany, 1846 
  • Eolis bostoniensis Couthouy, 1838 (original)
  • Eolis curta Alder & Hancock, 1843 
  • Eolis drummondi Thompson W., 1844
  • Eolis tenuibranchialis Alder & Hancock, 1845

Descripció
Aquesta espècie pot aconseguir una gran grandària (fins a 55 mm de longitud). El cos és semitransparent, amb el dors pigmentat de color crema i el cap rosat. En ell s’aprecien petites taques blanques que entre els rinòfors formen una línia discontínua i segueix un curt recorregut darrere d’ells. Com en altres espècies del gènere, l’esòfag es pot veure per transparència darrere dels rinòfors com un cordó vermellós corbat cap a l’esquerra. Els tentacles orals són molt llargs i de color crema, color que es va suavitzant conforme més lluny està de la base; també poden existir diminutes puntuacions blavoses o blanquinoses  a la zona dorsal dels tentacles orals. Els rinòfors són translúcids però amb puntuacions rosades i l’extrem apical blanquinós. Els rinòfors tenen de 20 a 30 laminetes, alternativament més amples i més estretes i al llarg d’ells es pot apreciar el recorregut del nervi rinofòric. Els ulls es troben a la base posterior dels rinòfors. Els cerata es presenten en 6-7 grups a cada costat del cos i a diferència de les altres espècies de Facelina apareixen bastant junts, sense espais apreciables entre els grups. Els cerata són llargs, estrets i semitransparents i dins d’ells la glàndula digestiva apareix com un cordó estret de color marró que acaba apicalment en un cnidosac allargat de color blanc. En la cara anterior dels cerata es poden veure fines puntuacions blanquinoses i una taca difusa subapical del mateix color. El peu és molt ample i semitransparent i pel davant es diferencien un parell de tentacles propodials amples i triangulars.

Biologia
És una espècie molt activa que s’alimenta d’una àmplia gamma de hidrozous com Tubularia larynx, T. indivisa, Clava multicornis, Clytia johnstoni, Coryne eximia, Dynamena pumila, Obelia geniculata, Eudendrium ramosum. També s’ha comprovat que pot menjar pòlips de la medusa Aurelia aurita, estauromeduses (Lucernaria) i fins i tot altres nudibranquis. Habita des de la zona intermareal sota pedres fins a 30-40 de profunditat en parets rocoses amb abundància d’invertebrats sèssils. La posta és una espiral plana de diverses voltes amb varis milers d’ous blancs.

Etimologia

  • Bostoniensis. Significa “De Boston”. Boston va ser la major ciutat de l’estat de Massachusetts, als Estats Units d’Amèrica, fins a la fundació de Filadèlfia. Boston rebre el nom per Boston, Lincolnshire, Anglaterra, origen de diversos dels colons que la van fundar.
  • Facelina – en Llatí significa “cara ratllada”.

Distribució
Aquesta espècie s’havia citat fins fa pocs anys sota el nom de F. drummondi. Es tracta d’una espècie anfiatlántica que va ser descrita inicialment en aigües de les costes de Massachusetts (Atlàntic nord-americà). Després s’ha citat a les costes de Maine (EUA), i a les costes atlàntiques europees des de Noruega a la Península Ibèrica. Les cites de la Mediterrània corresponen a l’espècie Facelina vicina, reinstaurada per Carmona (2020). A la Península Ibèrica ha estat trobada a la costa Cantàbrica i a Portugal.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Facelina bostoniensis
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Espècies semblants
Facelina auriculata, té el dors rosat i cerata amb irisacions blaves. Facelina vicina, és una espècie estrictament mediterrània molt semblant i que només es pot separar de F. bostoniensis per mètodes moleculars.  

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★★☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Facelina bostoniensis basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott RT. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Aerts LAM. 1994. Seasonal distribution of nudibranchs in the southern delta area, S W. Netherlands. J. Molluscan Stud. 60(2):129-139.
    Aguado Jiménez F, Marín A. 2007. Warning coloration associated with nematocyst-based defences in aeolidiodean nudibranchs. Journal of Molluscan Studies 73(1):23-28.
    Anderson J. 1999 2014. Facelina bostoniensis accessed through: Scottish Nudibranchs on 2014-12-21. Available from http://www.nudibranch.org/Scottish Nudibranchs/facelina-bostoniensis.html.
    Balch FN. 1908. Two interesting New England nudibranch records. Nautilus 22(2):13-16.
    Ballesteros M. 2007. Lista actualizada de los opistobranquios (Mollusca: Gastropoda: Opisthobranchia) de las costas catalanas. Spira. 2(3):163–188.
    Ballesteros M. 1980. Contribución al conocimientos de los Sacoglosos y Nudibranquios (Mollusca: Opisthobranchia). Estudio anatómico, sistemático y faunístico de las especies del mediterráneo español. Tesis Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
    Ballesteros M, Ortea J, Martínez E, et al. 1993. Dos nuevas especies de Facelina Alder and Hancock, 1855 (Mollusca: Opisthobranchia) para la Península Ibérica. Publicaciones Especiales. Instituto Español de Oceanografía 11: 123-129.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira. 6:1–28.
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Ballesteros M, Pontes M, Madrenas E. 2019. Els nudibranquis del mar català. Figueres: Brau Edicions. 192 p.
    Bardarson GG. 1919. Saelindyr vid Island (Mollusca marina islandiae). Skyrsla isl. náttúrufraedisfjelag, (1917-1918): 45-75.
    Bardarson GG. 1920. Om den marine molluskfauna ved vestkysten af Island. Det Kongelige Danske Videnskabernes Selskabs Biologiske Meddelelser, Kjobenhavn 2(3):1-139.
    Beauchamp P de. 1914. Les greves de Roscoff, etude sur la repartition des etres dans la zone des marees. 270 pp, 74 pls. Librairie des Sciences Naturelles, Paul Klincksieck, Paris.
    Bedulli D, Cattaneo-Vietti R, Chemello R, et al. 1995. Gastropoda Opisthobranchia, Divasibranchia, Gymnomorpha, Fascicolo 15, pp. 1-23.  In: A. Minelli, A. Ruffo, & S. La Posta (Eds.). Checklist delle specie fauna italiana. Bologna: Calderini (Checklist delle specie della Fauna Italiana).
    Bergh LSR. 1885. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VIII. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch- botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 35(1):1-60, pls. 1- 7.
    Bergh LSR. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bielecki S, Cavignaux G, Crouzet JM, et al. 2011. Des limaces de rêve.
    Brown GH, Picton BE. 1979. Nudibranchs of the British Isles — a colour guide. Underwater Conservation Society, Manchester, by R. Earll. 30 p.
    Carmona L. 2020. Investigating the amphiatlantic status of Facelina bostoniensis (Couthouy, 1838) (Nudibranchia: Aeolidida). Journal of Molluscan Studies. 00:1–8. https://doi.org/10.1093/mollus/eyz034 I.
    Cattaneo-Vietti R, Barletta G. 1984. Elenco preliminare dei molluschi opistobranchi viventi nel Mediterraneo (Sacoglossa, Pleurobranchomorpha, Acochlidiacea, Aplysiomorpha, Nudibranchia). Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 20(9-12):195-218.
    Cattaneo-Vietti R, Thompson TE. 1989. Mediterranean opisthobranch molluscs: a zoogeographic approach. Bollettino Malacologico (Pubblicazione Mensile Edita dalla Societa Italiana di Malacologia) 25(5-8):183-204.
    Cattaneo-Vietti R, Chemello R, Giannuzzi-Savelli R. 1990. Atlas of Mediterranean Nudibranchs. Rome, Italy: La Conchiglia. 264 p.
    Cella K, Carmona L, Ekimova I, et al. 2016. A Radical Solution: The Phylogeny of the Nudibranch Family Fionidae. PLoS ONE 12/2016; 11(12):e0167800. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0167800.
    Cervera JL, Templado J, García-Gómez JC, et al. 1988. Catálogo actualizado y comentado de los Opistobranquios (Mollusca, Gastropoda) de la Península Ibérica, Baleares y Canarias, con algunas referencias a Ceuta y la isla de Alborán. Iberus, supl. 1: 1-84.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Couthouy JP. 1838. Descriptions of new species of Mollusca and shells, and remarks on several Polypii, found in Massachussets Bay. Boston Journal of Natural History 2 (1): 53-111, pl. 1-3.
    De Fez S. 1974. Ascoglosos y Nudibranquios de España y Portugal. Valencia, Spain: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 325 p.
    de Montaudouin X, Sauriau P-G. 2000. Contribution to a synopsis of marine species  richness in the Perthuis Charentais Sea with new insights in soft-bottom macrofauna of the Marennes- Oléron Bay. Cahiers de Biologie Marine 41(2):181-222.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Domènech A, Ávila C, Ballesteros M. 2006. Opisthobranch molluscs from the subtidal trawling grounds off Blanes (Girona, north-east Spain). Journal of the Marine Biological Association of U.K. 86:383–389.
    Doneddu M, Manunza B, Trainito E. 1995. Opistobranchi del Nord Sardegna: censimento ed annotazioni. Biologia Marina Mediterranea II (2): 369-370.
    Evertsen J, Bakken T. 2005. Nudibranch diversity (Heterobranchia, Gastropoda) along the coast of Norway. Fauna Norvegica, 25: 1-37.
    Evertsen J, Bakken T. 2013. Diversity of Norwegian sea slugs (Nudibranchia): new species to Norwegian coastal waters and new data on distribution of rare species. Fauna Norvegica 32: 45-52. https://doi.org/10.5324/fn.v31i0.1576.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García-Gómez JC. 2002. Paradigmas de una fauna insólita; Los moluscos opistobranquios del estrecho de Gibraltar (Serie Ciencias) 20: 397 pp. Instituto de Estudios Gibraltareños. Algeciras, Cádiz, Spain.
    García-Gómez JC, Cervera JL, García FJ, et al. 1991. Resultados de la campaña internacional de biología marina “Algarve 88”: moluscos opistobranquios. Bollettino Malacologico 27 (5-9): 125-138.
    Grande C, Templado J, Cervera JL, et al. 2003. Molecular phylogeny of Euthyneura (Mollusca: Gastropoda). Molecular Biology and Evolution 21 (2): 303-313. 21(2):303–313. https://doi.org/10.1093/molbev/msh016.
    Hayward PJ, Wigham GD, Yonow N. 1990. Mollusca I: Polyplacophora, Scaphopoda, and Gastropoda; pp. 628-730, In: , The marine fauna of the British Isles and north-west Europe, volume 2, xvi + 996 pp. Oxford University Press.
    Høisæter T. 1986. An annotated check-list of marine molluscs of the Norwegian coast and adjacent waters. Sarsia 71(2):73-175.
    Just H, Edmuns M. 1985. North atlantic nudibranchs (Mollusca) seen by Henning Lemche. Ophelia supplement 2: 1-150.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus EG. 1958. On western Atlantic opisthobranchiate gastropods. American Museum Novitates (1906):1-82. Available from http://digitallibrary.amnh.org/dspace/bitstream/2246/5128/1/N1906.pdf.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Menéndez JL, Oliveros J. 2004 2015. Facelina bostoniensis accessed through: AsturNatura on 2015-02-05. Available from http://www.asturnatura.com/especie/facelina-bostoniensis.html.
    Nobre A. 1896. Mollusques et brachiopodes du Portugal. Annaes de Sciencias Naturaes 3:97-108.
    Nobre A. 1931. Moluscos marinhos de Portugal. Instituto de Zoologia da Universidade do Porto. 466 pp p.
    Nobre A. 1936. Moluscos marinhos de Portugal. Companhia Editora do Minho, Barcelos. 378 p.
    Nobre A. 1938. Fauna malacológica de Portugal I - Moluscos marinhos e das águas salobras. Companhia Editora do Minho. Porto, Portugal: 806 pp.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, M., Madrenas, E. & Pontes, M. (2023) "Facelina bostoniensis" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 17/05/2012. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=633)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.