Limenandra nodosa

Limenandra nodosa (Haefelfinger & Stamm, 1958)

Limenandra nodosa per Lluís Toll

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Aeolidiidae  

 

Genus

Limenandra  

 

Species

Limenandra nodosa  Haefelfinger & Stamm, 1958

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 599581).
Sinònims

  • Baeolidia nodosa (Haefelfinger & Stamm, 1958)

Descripció
Aquesta espècie es caracteritza per tenir el cos molt estret i allargat, que pot assolir una longitud de 25 mm. El color del cos sol ser verd olivaci i una mica opac encara que alguns exemplars poden ser de color blanquinós. Un detall molt característic és la presència de taques circulars al llarg de tot el dors del cos, des de la zona cefàlica; aquestes taques estan compostes de cercles concèntrics de diferents colors, que generalment són, de fora cap a dins, un cercle blanc, un de groc, un de vermell i un de blanc al centre. La quantitat de cercles varia segons la mida de l’animal. Hi ha nombroses puntuacions blanquinoses per tot el cos, rinòfors i cerates. Els tentacles orals són relativament curts i robusts i tenen el mateix color que el cos. Els rinòfors són grans i prims, i tenen nombroses protuberàncies allargades i de diferents mides, algunes bifurcades, més nombroses a la part posterior de rinòfor. En els exemplars de major grandària pot haver fins a 14 grups de cerates a cada costat del cos, ben separats entre ells. El parell de cerates més davanter es troba a l’alçada dels rinòfors. En els grups més anteriors hi 5-7 cerates i la seva grandària disminueix des dels més centrals als més laterals. Els grups més posteriors tenen entre 3-4 cerates mentre que els grups terminals tenen només un. El més característic dels cerates és que són una mica aplanats dors-ventralment i no són llisos sinó que disposen de petits tubercles de diferents mides. El color dels cerates és el mateix que la resta del cos, però en alguns exemplars hi ha una mica de pigment verd en la seva superfície i una taca rosada a la base del cerata. Els cerates solen autotomizarse fàcilment i es poden regenerar després. El peu és estret i a la seva zona anterior diferència dos tentacles propodials curts separats per un profund solc central. L’orifici anal es troba darrere del tercer grup de cerates dret i el gonoporus entre els grups segon i tercer també del costat dret.

Biologia
Els primers exemplars mediterranis, que van servir per a la descripció de l’espècie, van ser recol·lectats en praderies de Posidonia oceanica (Haefelfinger & Stamm, 1958), tot i que també s’ha citat l´espècie vivint en fons de Cymodocea i Zostera (Schmekel, 1968). Molt pocs detalls es coneixen de la biologia d’aquesta espècie, extremadament críptica sobre qualsevol tipus de substrat. Schmekel (1968) indica que s’alimenta de l’anemona Bunodeopsis strumosa, que sol viure sobre fulles de Posidonia oceanica i amb la qual guarda un perfecte mimetisme.

Etimologia

  • Nodosa, del Llatí “nodosus”, ple de nusos.

Distribució
Aquesta espècie, originàriament d’àmbit mediterrani, s’ha vist amb posterioritat que es distribueix també per l’atlàntic europeu, Madeira, Canàries i el Carib (Er. Marcus and Ev. Marcus 1970; Redfern 2001; Ortea et al., 2001; Valdés et al. 2006; Carmona et al., 2014), tractant-se per tant d’una espècie amfiatlàntica. S’ha comprovat que les cites de L. nodosa de les costes del Pacífic (Gosliner 1980; Camacho-García et al. 2005; Gosliner et al. 2008), es refereixen realment a una altra nova espècie, L. confusa, extremadament críptica amb L. nodosa (Carmona et al., 2014). A la Península Ibèrica s’ha citat a les costes llevantines, a les Balears i a Catalunya (Templado, 1982; Ballesteros & Templado, 1996). A les costes catalanes s’ha observat en diferents localitats de la Costa Brava (Es Caials, L’Escala, Cala Aiguafreda, Sant Feliu de Guíxols, Els Ullastres, Cala Margarida, Palamós, Blanes), Mataró i l’Ametlla de Mar.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Limenandra nodosa
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Referències per l´espècie: Limenandra nodosa

    Levante: Templado (1982c), Templado (1982b, 1983, 1984, as Baeolidia), Templado, Talavera and Murillo (1983, as Baeolidia). Baleares: Ballesteros and Templado (1996). Canarias: Moro et al. (1995, 2003), Ortea et al. (2001).

    General: Bertsch & Johnson, 1981:102[P]; Gosliner, 1980:66; Kay, 1979:488; Sabelli, Giannuzzi-Savelli, & Bedulli, 1990:448 as Baeolidia nodosa; Bertsch, 1972:104; Riedl, 1983:328; Schmekel, 1970:157; Schmekel & Portmann, 1982:233[P]; Templado, 1982b:225 as Limenandra nodosa.

    Fonts: Cervera et al., 2004, Ballesteros, 2007 & 2016, McDonald, 2006 i altres fonts.

Abundància

    Mediterrània occidental:1 out of 5 stars
    Mediterrània oriental:0 out of 5 stars
    Oceà Atlàntic:1 out of 5 stars
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Limenandra nodosa basada en els nostres propis registres.

Videos

Limenandra nodosa @ Lake Worth Lagoon, West Palm Beach, Florida, EEUU per Ariane Dimitris

 

Altres fotos

Bibliografia

    Ballesteros, M., and J. Templado. 1996. Opistobranquios de las islas Baleares y de las Columbretes In: Libro de Résumenes XI Congresso Nacional de Malacología. D. Moreno (ed.): 40-41. Sociedad Española de Malacología. Almería, Spain.
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2020. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2016. Actualización del catálogo de los moluscos opistobranquios (Gastropoda: Heterobranchia) de las costas catalanas. Spira 6(2016): 1-28.
    Ballesteros, M., M. Pontes, and E. Madrenas. 2019. Els nudibranquis del mar català. Brau, Figueres.
    Behrens, D. W., and A. Hermosillo. 2005. Eastern Pacific nudibranchs : a guide of the opisthobranchs from Alaska to Central America. Sea Challengers, Monterey, CA.
    Bertsch, H. 1972. Two additions to the opisthobranch fauna of the southern Gulf of California. Veliger 15(2):103-106.
    Bertsch, H. 1979. Tropical faunal affinities of opisthobranchs from the Panamic Province (eastern Pacific). Nautilus 93(2-3):57- 61.
    Bertsch, H. n.d. Opistobranquios, pp. 319-338. In: Gustavo D. Danemann & Exequiel Ezcurra (Eds.).  Bahía de los Ángeles: recursos naturales y comunidad. Línea base 2007, p. 740 pp. In Instituto Nacional de  Ecologia, Mexico.
    Bielecki, S., G. Cavignaux, J. M. Crouzet, and S. Grall. 2011. Des limaces de rêve.
    Camacho-Garcia, Y., T. Gosliner, and A. Valdes. 2005. Guía de Campo de las babosas marinas del Pacífico Este tropical. California Academy of Sciences, S.l.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. The end of a long controversy: systematics of the genus Limenandra (Mollusca: Nudibranchia: Aeolidiidae). Helgoland Marine Research, 68: 37-48. [Published online 7 August 2013; Code-compliant paper version published March 2014].
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H. 1996. Nudibranchs and Sea Snails: Indo-Pacific Field Guide. IKAN-Unterwasserarchiv, Frankfurt, Germany, 321 pp, 1000+ color illus.
    Dekker, H., and Z. Orlin. 2000. Check-list of Red Sea Mollusca. Spirula, Newsletter Vita Marina  Mededelingenblad 47(suppl.):1-46.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Flanders Marine Institute. 2018. Maritime Boundaries Geodatabase: Territorial Seas. Maritime Boundaries Geodatabase. (http://www.marineregions.org/).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    Gosliner, T. M. 1985. The aeolid nudibranch family Aeolidiidae (Gastropoda: Opisthobranchia) from tropical southern Africa. Annals of the South African Museum, 95(6): 233-267.
    Gosliner, T. M. 1979. The systematics of the Aeolidiacea (Nudibranchia: Mollusca) of the Hawaiian Islands, with descriptions of two new species. Pacific Science 33(1): 37-77.
    Gosliner, T., D. W. Behrens, and Á. Valdés. 2008. Indo-Pacific nudibranchs and sea slugs : a field guide to the world’s most diverse fauna. Sea Challengers Natural History Books ; California Academy of Sciences, Gig Harbor, Wash., U.S.A.; San Francisco, Calif., U.S.A.
    Haefelfinger, H. R., and R. A. Stamm. 1958. Limenandra nodosa gen. et sp. nov. (Nudibranchia, Aeolidiidae propr.) un opisthobranche nouveau de la Méditerranée. Vie et Milieu 9 (4): 418-423.
    Imamoto, J. 2001. Limenandra nodosa accessed through: Umiushi.info on 2014-12-14. (http://www.umiushi.info/kanri/photo_sql_eng.php?act=PSP&gakumei1=Limenandra&gakumei2=nodosa&location_code=0000#).
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. d. B. R. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
    Marcus, E. G., and E. d. B. R. Marcus. 1970. Opisthobranchs from Curacao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curacao and other Caribbean Islands 33(122):1-129; 160 figs.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Miller, M. C. 2001. Aeolid nudibranchs (Gastropoda : Opisthobranchia) of the family Aeolidiidae from New Zealand waters. Journal of Natural History. 35: 629–662.
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Okutani, T. 2000. Marine mollusks in Japan, xlviii. Tokai University Press.
    Ono, A. 1999. Opisthobranchs of Kerama Islands. TBS Tokyo 184p.; 500+ photos.
    Ono, A. 2004. Opisthobranchs of Ryukyu Islands. Rutles Inc., Japan.
    Ortea, J., M. Caballer, and Espinosa, J. 2003. Nuevos Aeolidaceos (Mollusca: Gastropoda) de Costa Rica. Avicennia 16: 129-142.
    Ortea, J. A., L. Moro, J. J. Bacallado, and R. Herrera. 2001. Catálogo actualizado de los Moluscos Opistobranquios de las Islas Canarias. Revista de la Academia Canaria de Ciencias 12 (3-4): 105-136.
    Ozturk, B., A. Dogan, B. Bitlis-Bakir, and A. Salman. 2014. Marine Molluscs of the Turkish Coasts: An Updated Checklist. Tübitak, Turkish Journal of Zoology 38.
    Redfern, C. 2001. Bahamian seashells: A thousand species from Abaco, Bahamas. Bahamianseashells.com, Inc.
    Riedl, R. 1986. Fauna y flora del mar Mediterráneo :una guía sistemática para biólogos y naturalistas. Ediciones Omega.
    Riedl, R. 1983. Fauna und Flora der Mittelmeeres, ein systematischer Meeresfuhrer fur Biologen und Naturfreunde, 836 pp. Paul Parey, Hamburg & Berlin.
    Rudman W.B. et al. 1998. Limenandra nodosa accessed through: Sea Slug Forum on 2014-12-14. (http://seaslugforum.net/showall/limenodo).
    Schmekel, L. 1968. Ascoglossa, Notaspidea und Nudibranchia im Litoral des Golfes von Neapel. Revue Suisse de Zoologie 75(6):103- 155; figs. 1-21.
    Schmekel, L., and A. Portmann. 1982. Opisthobranchia des Mittelmeeres, Nudibranchia und Saccoglossa. Fauna e Flora del Golfo Napoli. Springer-Verlag, Berlin.
    Stasek, C. R. 1967. Autonomy in the Mollusca. Occasional Papers of the California Academy of Sciences, 61: 1-44, 11 figs.
    Tardy, J. P., and M. Bordes. 1978. Regime, preferendum et ethologie predatrice des Aeolidiidae des cotes de France. Haliotis (Publie par la Societe Francaise de Malacologie) 9(2):43-52.
    Templado, J. 1982. Nuevo opistobranquio para la malacofauna ibérica. Actas II Simposio Ibérico sobre Estudios del Bentos Marino 3: 225-254.
    Templado, J. 1982. Datos sobre los opistobranquios del Cabo de Palos (Murcia). Bollettino Malacologico 18 (9-12): 247-254.
    Thiel, M., and L. Gutow. 2005. The ecology of rafting in the marine environment. II. The rafting  organisms and community. Oceanography & Marine Biology Annual Review 43:279-418.
    Trainito, E. 2005. Nudibranchi del Mediterraneo : guida al riconoscimento dei molluschi opistobranchi. Il Castello, Trezzano sul Naviglio (Milano).
    Trainito, E., and M. Doneddu. 2014. Nudibranchi del Mediterraneo, 2a. ed. Il Castello.
    Trainito, E., and S. Trainito. 2003. Mediterranean harlequins : a field guide to Mediterranean sea slugs. Taphros, Olbia (SS), Italia.
    Valdés, A., J. Hamann, D. W. Behrens, and A. DuPont. 2006. Caribbean sea slugs: a field guide to the opisthobranch mollusks from the tropical northwestern Atlantic. Washington: Sea Challengers Natural History Books. 289 pp.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Ballesteros, Manuel, Enric Madrenas, Miquel Pontes (2012-2020) "Limenandra nodosa" in OPK-Opistobranquis, Published: 16/05/2012, Accessed: 06/07/2020 at (https://opistobranquis.info/ca/mB1If)

Per poder copiar aquesta cita o fragments de text cal que sigueu un usuari registrat.