Nanuca trainitoi

Nanuca trainitoi (Furfaro & Mariottini, 2020)

Nanuca trainitoi @ Kalami, Crete (Greece) 14-02-2020 per Emmanouil Darakis

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Myrrhinidae  

 

Genus

Dondice  

 

Species

Dondice trainitoi   Furfaro & Mariottini, 2020

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1419073).
Nota taxonòmica: El doctor Philippe Bouchet (publicat a Furfaro & Mariottini, 2021) va assenyalar que el gènere Nanuca Er. Marcus, 1957 té prioritat sobre el gènere Dondice Er. Marcus, 1958. En conseqüència, les espècies d’aquest clade s’haurien de classificar dins Nanuca com a noves combinacions.

Sinònims

  • Dondice trainitoi Furfaro & Mariottini, 2020 (original)

Descripció
El cos és petit (8-15 mm), prim i allargat, de color crema translúcid amb taques blanques brillants al llarg de la vora i l’extrem anterior de el peu, així com la cua. Una banda iridescent de color blau clar característica recorre tot el dors, cap enrere fins a la cua i endavant fins el cap, on es bifurca arribant fins a la meitat dels tentacles orals. Dues línies laterals de el mateix color són presents al dors, que van des dels costats del cap, per sota dels rinòfors, fins a la cua, alhora que es tornen més estretes i clares, i on s’uneixen a la línia mitjana. Els rinòfors són bàsicament llisos amb 6-17 (generalment 10-12) laminetes en forma de plat a l’extrem distal, amb l’extrem cil·líndric. Hi ha una franja brillant, blanca o groguenca, a l’extrem distal, més ampla anteriorment i més fina al costat posterior. Al cap, les mandíbules característiques de color negre són visibles per transparència. Ulls ubicats a la base dels rinòfors. Els tentacles orals són més llargs que els rinòfors, cilíndrics i allargats amb una banda brillant del mateix color blanc o groguenc dels rinòfors. Els cerata són prims i cilíndrics, de color crema translúcid amb la glàndula digestiva groguenca a l’interior que es va tornant més taronja cap a la punta. La part distal dels cerata té un anell de color groguenc brillant, més ample a la part anterior que a la part posterior. Hi ha 4-5 grups de dues files de cerata cadascun, excepte l’últim grup que només té una fila. El primer grup té 22-24 cerata i està ubicat al davant de l’àrea cardíaca, els dos grups mitjans tenen 16-18 i 14-18 cerata respectivament, i l’últim grup té una sola fila de 5-6 cerata. El peu és estret amb la part anterior bilabiada que acaba en dos tentacles propodiales ben definits.

Biologia
La majoria dels espècimens trobats fins ara vivien sobre dos naufragis propers i coberts de xarxes d’arrossegament trencades, alimentant-se de les colònies de hidroides que cobreixen aquestes xarxes. La resta es va trobar en colònies de hidroides sobre un fons rocós de coral·ligen. Totes les observacions s’han realitzat des de finals de maig fins a principis de setembre, a profunditats properes als 30 m. S’ha observat que els exemplars de N.trainitoi poden autotomizar els cerata si son molestats, quelcom que espècies semblants com N.banyulensis no poden fer. A causa de la seva recent descripció, poc més se sap d’aquesta espècie.

Etimologia

  • Trainitoi. En honor d’Egidio Trainito, expert en biologia de nudibranquis i en biodiversitat marina mediterrània, fotògraf submarí i bon amic dels autors.

Distribució
Des de la seva recent descripció, aquesta espècie només es coneixia a la costa italiana: davant de Civitavecchia (la localitat tipus), la reserva marina de Portofino i l’illa de Procida (Nàpols), així com a la costa occidental de Creta (Grècia). Al novembre de 2020 es va trobar també a Malta, en el delericte del M/V Rozi (Kristaps Dzonsons, com. pers.). Només hi ha dues cites a Catalunya, la primera de Markus Koppenberger a La Draga (Premià de Mar, Barcelona) l’agost de 2020, i la de David Gimeno i Laura Rodríguez a La Piscifactoria (Arenys de Mar, Barcelona) al juny de 2023. A causa de les seves similituds, les observacions prèvies de juvenils de Nemesignis banyulensis s’han de revisar, particularment les mandíbules negres són un tret distintiu de N.trainitoi, mentre que N.banyulensis té mandíbules vermelloses, ambdues fàcilment visibles per transparència al cap.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Nanuca trainitoi
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ★☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ☆☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Nanuca trainitoi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Bibliografia

    Furfaro G, Mariottini P. 2021. Nemesignis, a Replacement Name for Nemesis Furfaro & Mariottini, 2021 (Mollusca, Gastropoda, Myrrhinidae), Preoccupied by Nemesis Risso, 1826 (Crustacea, Copepoda). Life. 11:809–810. https://doi.org/10.3390/life11080809.
    Furfaro G, Mariottini P. 2020. A new Dondice Marcus Er. 1958 (Gastropoda: Nudibranchia) from the Mediterranean Sea reveals interesting insights into the phylogenetic history of a group of Facelinidae taxa. Zootaxa. 4731(1):1–22. https://doi.org/10.11646/zootaxa.4731.1.1.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Nanuca trainitoi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/02/2020. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=29592)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.