Nanuca trainitoi

Nanuca trainitoi (Furfaro & Mariottini, 2020)

Nanuca trainitoi @ Kalami, Crete (Greece) 14-02-2020 per Emmanouil Darakis

Taxonomia

	Superdomain	Biota
	Kingdom	Animalia
	Phylum	Mollusca
	Class	Gastropoda
	Subclass	Heterobranchia
	Infraclass	Euthyneura
	Subterclass	Ringipleura
	Superorder	Nudipleura
	Order	Nudibranchia
	Suborder	Cladobranchia
	Superfamily	Aeolidioidea
	Family	Myrrhinidae
	Genus	Dondice
	Species	Dondice trainitoi Furfaro & Mariottini, 2020

	Classificació segons Bouchet et al. (2017) Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 1419073).

Nota taxonòmica: El doctor Philippe Bouchet (publicat a Furfaro & Mariottini, 2021) va assenyalar que el gènere Nanuca Er. Marcus, 1957 té prioritat sobre el gènere Dondice Er. Marcus, 1958. En conseqüència, les espècies d’aquest clade s’haurien de classificar dins Nanuca com a noves combinacions.

Sinònims

Dondice trainitoi Furfaro & Mariottini, 2020 (original)

Descripció
El cos és petit (8-15 mm), prim i allargat, de color crema translúcid amb taques blanques brillants al llarg de la vora i l’extrem anterior de el peu, així com la cua. Una banda iridescent de color blau clar característica recorre tot el dors, cap enrere fins a la cua i endavant fins el cap, on es bifurca arribant fins a la meitat dels tentacles orals. Dues línies laterals de el mateix color són presents al dors, que van des dels costats del cap, per sota dels rinòfors, fins a la cua, alhora que es tornen més estretes i clares, i on s’uneixen a la línia mitjana. Els rinòfors són bàsicament llisos amb 6-17 (generalment 10-12) laminetes en forma de plat a l’extrem distal, amb l’extrem cil·líndric. Hi ha una franja brillant, blanca o groguenca, a l’extrem distal, més ampla anteriorment i més fina al costat posterior. Al cap, les mandíbules característiques de color negre són visibles per transparència. Ulls ubicats a la base dels rinòfors. Els tentacles orals són més llargs que els rinòfors, cilíndrics i allargats amb una banda brillant del mateix color blanc o groguenc dels rinòfors. Els cerata són prims i cilíndrics, de color crema translúcid amb la glàndula digestiva groguenca a l’interior que es va tornant més taronja cap a la punta. La part distal dels cerata té un anell de color groguenc brillant, més ample a la part anterior que a la part posterior. Hi ha 4-5 grups de dues files de cerata cadascun, excepte l’últim grup que només té una fila. El primer grup té 22-24 cerata i està ubicat al davant de l’àrea cardíaca, els dos grups mitjans tenen 16-18 i 14-18 cerata respectivament, i l’últim grup té una sola fila de 5-6 cerata. El peu és estret amb la part anterior bilabiada que acaba en dos tentacles propodiales ben definits.

Biologia
La majoria dels espècimens trobats fins ara vivien sobre dos naufragis propers i coberts de xarxes d’arrossegament trencades, alimentant-se de les colònies de hidroides que cobreixen aquestes xarxes. La resta es va trobar en colònies de hidroides sobre un fons rocós de coral·ligen. Totes les observacions s’han realitzat des de finals de maig fins a principis de setembre, a profunditats properes als 30 m. S’ha observat que els exemplars de N.trainitoi poden autotomizar els cerata si son molestats, quelcom que espècies semblants com N.banyulensis no poden fer. A causa de la seva recent descripció, poc més se sap d’aquesta espècie.

Etimologia

Trainitoi. En honor d’Egidio Trainito, expert en biologia de nudibranquis i en biodiversitat marina mediterrània, fotògraf submarí i bon amic dels autors.

Distribució
Des de la seva recent descripció, aquesta espècie només es coneixia a la costa italiana: davant de Civitavecchia (la localitat tipus), la reserva marina de Portofino i l’illa de Procida (Nàpols), així com a la costa occidental de Creta (Grècia). Al novembre de 2020 es va trobar també a Malta, en el delericte del M/V Rozi (Kristaps Dzonsons, com. pers.). Només hi ha dues cites a Catalunya, la primera de Markus Koppenberger a La Draga (Premià de Mar, Barcelona) l’agost de 2020, i la de David Gimeno i Laura Rodríguez a La Piscifactoria (Arenys de Mar, Barcelona) al juny de 2023. A causa de les seves similituds, les observacions prèvies de juvenils de Nemesignis banyulensis s’han de revisar, particularment les mandíbules negres són un tret distintiu de N.trainitoi, mentre que N.banyulensis té mandíbules vermelloses, ambdues fàcilment visibles per transparència al cap.

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Nanuca trainitoi
Fonts:
: OBIS : GROC 2010-2011 : Enric Madrenas : João Pedro Silva : Bernard Picton : GBIF.ORG	: OPK : VIMAR : Manuel Ballesteros. : M@re Nostrum : Altres fonts : Marine Regions

Abundància

Mediterrània occidental:	★☆☆☆☆
Mediterrània oriental:	☆☆☆☆☆
Oceà Atlàntic:	☆☆☆☆☆

Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Nanuca trainitoi basada en els nostres propis registres.

Altres fotos

Nanuca trainitoi @ Kalami, Crete (Greece) 14-02-2020 by Emmanouil Darakis

Nanuca trainitoi @ Near Platani, Crete (Greece) 5-07-2019 by Emmanouil Darakis

Nanuca trainitoi @ MV Rozi anchor, Ċirkewwa, Malta 32m 24.11.2020 by Kristaps Dzonsons

Nanuca trainitoi @ La Piscifactoria, Arenys de Mar, Spain by David Gimeno & Laura Rodríguez

Dondice trainitoi @ Civitavecchia, Italy by Jonathan Vulcano

Dondice trainitoi @ Portofino, Italy by Michele Solca

Dondice trainitoi paratype @ Civitavecchia, Italy

Dondice trainitoi paratype egg spawn @ Civitavecchia, Italy

Nanuca trainitoi @ Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 2017 by @Evaristfoto

Nanuca trainitoi @ Vilanova i la Geltrú by Evarist Gonzalvez

Bibliografia

Steve Long, 2006

Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000

Gary McDonald, 2009

Bibliographia Nudibranchia

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel (2023) "Nanuca trainitoi" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/02/2020. Accedit: 30/09/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=29592)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.

Nanuca trainitoi