Home Guia d’Opistobranquis Nudibranchia Cladobranchia Aeolidioidea Phidiana lynceus

Phidiana lynceus

Phidiana lynceus  Bergh, 1867

Phidiana lynceus @ La Laja, Gran Canaria per José Carlos Galens

Sinònims

  • Phidiana brevicauda Engel, 1925
  • Phidiana selencae Bergh, 1879

Descripció
Cos allargat de fins a 30 mm de longitud, presenta una gran variabilitat cromàtica, el que ha induït a multitud d’errors d’identificació d’espècies que, posteriorment, han hagut de ser sinonimitzades amb la descripció original de Rudolph Bergh. Algunes descripcions indiquen que té el dors de color taronja, amb una ratlla blavosa que recorre la part mitjana del dors i amb els costats ataronjats, altres descriuen el cos de color fosc, fins i tot verdós, però la lliurea més comuna consisteix en el cos de color gris translúcid amb una línia dorsal característica, estreta i blanca, que es bifurca entre els rinòfors i continua fins als tentacles orals i una altra línia blanca, també característica, que recorre els costats del cos per sota dels cerata. La part frontal del peu és prominent i lleugerament arrodonida. Els cerata són allargats, de color cafè i amb l’extrem de color blanc. Els tentacles orals són relativament llargs i posseeixen una pigmentació taronja a la part interior, com envoltant la boca. Els rinòfors són anellats, tenen una base translúcida, una banda més o menys definida de color ataronjat i l’extrem de color groguenc. La coloració del cap, els tentacles orals i els rinòfors és molt variable, el que ha causat certa confusió en la taxonomia.

Biologia
S’alimenta de pòlips d’hidraris com Myrionema amboinense (es pot veure com l’animal s’alimenta d’ells en el vídeo inferior), una espècie de la qual se sap que alberga algues zooxantel·les en els seus teixits. Es creu que Phidiana lynceus separa les zooxantel·les fotosintètiques i els nematocists urticants de l’hidrari abans de digerir-lo. Tots dos tipus de cèl·lules separades es mantenen actives en els teixits del nudibranqui: les zooxantel·les realitzen la fotosíntesi i complementen la nutrició de l’animal, mentre que els nematocists migren fins als extrems dels cerata, on s’emmagatzemen a les puntes blanques d’aquests (els cnidocists) per col·laborar en la defensa contra els possibles predadors. Amb tot, s’ha observat que entre els exemplars en captivitat es produeixen casos d’atacs i canibalisme, doncs a falta de hidraris, s’alimenta d’altres exemplars de la seva mateixa espècie, un comportament que sembla ser força comú entre els eolidacis més grans (Marcus, 1955: 471; Lance, 1962: 159; Edmunds, 1964: 18).

Etimologia

  • Lynceus, del Llatí “lyncea”, linx.

Distribució
Phidiana lynceus és habitual en aigües poc fondes, en manglars, hàbitats rocallosos i esculls. Ha estat citada tant a les costes occidentals com orientals de l’Oceà Atlàntic: a l’est ha estat citada en les costes de Ghana i a les Illes Canàries (García-García et al., 2008; Skoglund, 2002) mentre que a l’oest ha estat citada a Florida, Mèxic (costa Est del Yucatán), Costa Rica, Colòmbia, Veneçuela, Bahames, Jamaica, Illes Verges, Saint Martin, Guadalupe, Martinica, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Barbados, Curaçao, Aruba, Bonaire i Brasil (a Rio de Janeiro i a la costa de São Paulo) en els treballs de (García-García et al., 2008; Keen, 1971; Sanvicente-Añorve et al., 2012; Skoglund, 2002; Valdés et al., 2006). Hi ha algunes cites d’aquesta espècie a l’Oceà Pacífic, a les costes de Panamà (Bertsch, 1979; Keen, 1971; Skoglund, 2002) i a Galápagos (James, 2013).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Phidiana lynceus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG		 : OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Phidiana lynceus basada en els nostres propis registres.

Videos

‘The Lynx Nudibranch’ from Coral Morphologic on Vimeo.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott, R. T. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Ballesteros, M., E. Madrenas, and M. Pontes. 2023. OPK - Opistobranquis. (https://opistobranquis.info/).
    Bandel, K. 1976. Egg masses of 27 Caribbean opisthobranchs from Santa Marta, Columbia. Studies on the Neotropical Fauna & Environment 11(1-2):87-118.
    Behrens, D. W. 1991. Pacific Coast nudibranchs : a guide to the opisthobranchs, Alaska to Baja California. Sea Challengers, Monterey, Calif.
    Belcik, F. P. 1981. The male of Ismaila monstrosa Bergh, 1867 (Copepoda, Splanchnotrophidae). Crustaceana 40(1):16-25.
    Bergh, L. S. R. 1867. Phidiana lynceus og Ismaila monstrosa. Videnskabelige Meddelelser fra Dansk Naturhistoriske Forening, Copenhagen, 1866(7-9): 97-130, pls. 3-4.
    Bergh, L. S. R. 1868. On Phidiana lynceus and Ismaila monstrosa. Ann. Mag. Nat. Hist., series 4, 2(8):133-138, pl 1.
    Bergh, L. S. R. 1898. Die Opisthobranchier der Sammlung Plate. Zoologische Jahrbucher Supplement 4(3):481-582, pls. 28-33.
    Bergh, L. S. R. 1879. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VI. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 28:553- 584, pls. 6-8.
    Bergh, L. S. R. 1873. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. I. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 23(4):597-628, pls. 7-10.
    Bergh, L. S. R. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh, L. S. R. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh, R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bertsch, H. 1979. Tropical faunal affinities of opisthobranchs from the Panamic Province (eastern Pacific). Nautilus 93(2-3):57- 61.
    Bertsch, A. J. H., and Ferreira. 1974. Four new species of nudibranchs from tropical West America. The Veliger 16(4): 343-353.
    Caballer, M., J. Ortea, N. Rivero, G. Carias-Tucker, M. A. E. Malaquías, and S. Narciso. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2015. Protaeolidiella atra Baba, 1955 versus Pleurolidia juliae Burn, 1966: One or two species? Helgol Mar Res 69:137-145.
    Carmona, L., M. Pola, T. M. Gosliner, and J. L. Cervera. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cervera, J. L., G. Calado, C. Gavaia, M. A. E. Malaquías, J. Templado, M. Ballesteros, J. C. García-Gómez, and C. Megina. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius, H., and R. H. Kuiter. 2007. Nudibranchs of the world. IKAN- Unterwasserarchiv, Frankfurt.
    Edmunds, M. 2015. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana, Aeolidiidae, with consideration of several caribbean species. Journal of Conchology Vol. 42(2): 125-161.
    Edmunds, M. 1966. Protective mechanisms in the Eolidacea (Mollusca, Nudibranchia). Journal of the Linnean Society (Zoology) 46(308):27-71, pls. 1-4.
    Edmunds, M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds, M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Edmunds, M. 1964. Eolid Mollusca from Jamaica, with the description of two new genera and three new species. Bulletin of Marine Science of the Gulf and Caribbean 14 (1): 1-32.
    Edmunds, M., and H. Just. 1983. Eolid nudibranchiate mollusca from Barbados. Journal of Molluscan Studies 49 (3): 185-203.
    Frank, B. et al. 1998. Phidiana lynceus accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. (http://www.jaxshells.org/alyn.htm).
    Garcia, F. J., and H. Bertsch. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73: 153–160.
    García García, F. J., J. M. Dominguez Álvarez, and J. S. Troncoso. 2008. Opistobranquios de Brasil. Feito S.L.
    Goodheart, J., A. L. Bazinet, Á. Valdés, A. G. Collins, and M. P. Cummings. 2017. Prey preference follows phylogeny: evolutionary dietary patterns within the marine gastropod group Cladobranchia (Gastropoda: Heterobranchia: Nudibranchia). BMC Evolutionary Biology (2017) 17:221.
    Goodheart, J. A., R. A. Ellingson, X. G. Vital, H. C. Galvão Filho, J. B. McCarthy, S. M. Medrano, V. J. Bhave, K. García-Méndez, L. M. Jiménez, G. López, C. A. Hoover, J. D. Awbrey, J. M. De Jesus, W. Gowacki, P. J. Krug, and Á. Valdés. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9: 56.
    Hecht, E. 1896. Contribution e l’etude des nudibranches. Memoires de la Societe Zoologique de France 8:539- 711, pls. 1-5.
    James, M. J. 2013. Galápagos Marine Invertebrates: Taxonomy, Biogeography, and Evolution in Darwin’s Islands. Springer Science & Business Media.
    Karmeinski, D., K. Meusemann, J. Goodheart, M. Schrödl, A. V. Martynov, T. Korshunova, H. Wägele, and A. Donath. 2021. Transcriptomics provides a robust framework for the relationships of the major clades of cladobranch sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia), but fails to resolve the position of the enigmatic genus Embletonia. BMC Ecology and Evolution. 21: 226–243.
    Keen, A. M. 1971. Sea shells of tropical west America: marine mollusks from Baja California to Peru, Edition 2, xiv + 1064, 22 pls. Stanford University Press.
    Long, S. J. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus, E. G. 1955. Opisthobranchia from Brazil. Boletim da Faculdade de Filosofia, Ciencias e Letras, Universidade de Sao Paulo, Zoology, 207, 20:89-261, pls. 1-30.
    Marcus, E. d. B. R. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
    Marcus, Er. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
    Marcus, Ev., and H. P. I. Hughes. 1974. Opisthobranch mollusks from Barbados. Bulletin of Marine  Science 24(3):498-532.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1962. Opisthobranchs from Florida and the Virgin Islands. Bull. Mar. Sci. Gulf & Caribbean 12(3):450-488.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1963. Opisthobranchs from the Lesser Antilles. Studies on the Fauna of Curacao and other Caribbean Islands 19(79):1-76.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1964. Verzeichnis der euthyneuren Meeresschneken Brasiliens. Beitrage zur Neotropischen Fauna 3(3):195-206.
    Marcus, E. d. B. R., and E. G. Marcus. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    Marcus, Er., and Ev. Marcus. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33: 1–129.
    McDonald, G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. (http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz).
    Moro, L., J. L. Martín Esquivel, M. J. Garrido Sanahuja, and I. Izquierdo Zamora. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias.
    Muniain, C., and J. Ortea. 1999. First records of the genus Berghia Trinchese, 1877 (Opisthobranchia: Aeolidiidae) from Argentina, with description of a new species. Avicennia 10-11: 143-150.
    Ortea, J., and L. Moro. 1997. Redescripción y nueva posición sistemática de Phidiana longicirrha Eliot, 1906 (Mollusca: Nudibranchia: Aeolidacea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 9 (2, 3 and 4): 107-118.
    Ortea, J., and L. Moro. 2019. Las babosas marinas de las islas de Cabo Verde en el tiempo: Cronología de su descubrimiento. Avicennia. 25: 1–36.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Phidiana lynceus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/03/2016. Accedit: 01/06/2023. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/Ju4wZ)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.