Phidiana lynceus

Phidiana lynceus  Bergh, 1867

Phidiana lynceus @ La Laja, Gran Canaria per José Carlos Galens

Taxonomia
 

Superdomain

Biota  

 

Kingdom

Animalia  

 

Phylum

Mollusca  

 

Class

Gastropoda  

 

Subclass

Heterobranchia  

 

Infraclass

Euthyneura  

 

Subterclass

Ringipleura  

 

Superorder

Nudipleura  

 

Order

Nudibranchia  

 

Suborder

Cladobranchia  

 

Superfamily

Aeolidioidea  

 

Family

Facelinidae  

 

Genus

Phidiana  

 

Species

Phidiana lynceus  Bergh, 1867

 
 Classificació segons Bouchet et al. (2017)
Font taxonòmica: World Register of Marine Species (AphiaID: 181239).
Sinònims

  • Phidiana brevicauda Engel, 1925
  • Phidiana selencae Bergh, 1879

Descripció
Cos allargat de fins a 30 mm de longitud, presenta una gran variabilitat cromàtica, el que ha induït a multitud d’errors d’identificació d’espècies que, posteriorment, han hagut de ser sinonimitzades amb la descripció original de Rudolph Bergh. Algunes descripcions indiquen que té el dors de color taronja, amb una ratlla blavosa que recorre la part mitjana del dors i amb els costats ataronjats, altres descriuen el cos de color fosc, fins i tot verdós, però la lliurea més comuna consisteix en el cos de color gris translúcid amb una línia dorsal característica, estreta i blanca, que es bifurca entre els rinòfors i continua fins als tentacles orals i una altra línia blanca, també característica, que recorre els costats del cos per sota dels cerata. La part frontal del peu és prominent i lleugerament arrodonida. Els cerata són allargats, de color cafè i amb l’extrem de color blanc. Els tentacles orals són relativament llargs i posseeixen una pigmentació taronja a la part interior, com envoltant la boca. Els rinòfors són anellats, tenen una base translúcida, una banda més o menys definida de color ataronjat i l’extrem de color groguenc. La coloració del cap, els tentacles orals i els rinòfors és molt variable, el que ha causat certa confusió en la taxonomia.

Biologia
S’alimenta de pòlips d’hidraris com Myrionema amboinense (es pot veure com l’animal s’alimenta d’ells en el vídeo inferior), una espècie de la qual se sap que alberga algues zooxantel·les en els seus teixits. Es creu que Phidiana lynceus separa les zooxantel·les fotosintètiques i els nematocists urticants de l’hidrari abans de digerir-lo. Tots dos tipus de cèl·lules separades es mantenen actives en els teixits del nudibranqui: les zooxantel·les realitzen la fotosíntesi i complementen la nutrició de l’animal, mentre que els nematocists migren fins als extrems dels cerata, on s’emmagatzemen a les puntes blanques d’aquests (els cnidocists) per col·laborar en la defensa contra els possibles predadors. Amb tot, s’ha observat que entre els exemplars en captivitat es produeixen casos d’atacs i canibalisme, doncs a falta de hidraris, s’alimenta d’altres exemplars de la seva mateixa espècie, un comportament que sembla ser força comú entre els eolidacis més grans (Marcus, 1955: 471; Lance, 1962: 159; Edmunds, 1964: 18).

Etimologia

  • Lynceus, del Llatí “lyncea”, linx.

Distribució
Phidiana lynceus és habitual en aigües poc fondes, en manglars, hàbitats rocallosos i esculls. Ha estat citada tant a les costes occidentals com orientals de l’Oceà Atlàntic: a l’est ha estat citada en les costes de Ghana i a les Illes Canàries (García-García et al., 2008; Skoglund, 2002) mentre que a l’oest ha estat citada a Florida, Mèxic (costa Est del Yucatán), Costa Rica, Colòmbia, Veneçuela, Bahames, Jamaica, Illes Verges, Saint Martin, Guadalupe, Martinica, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Barbados, Curaçao, Aruba, Bonaire i Brasil (a Rio de Janeiro i a la costa de São Paulo) en els treballs de (García-García et al., 2008; Keen, 1971; Sanvicente-Añorve et al., 2012; Skoglund, 2002; Valdés et al., 2006). Hi ha algunes cites d’aquesta espècie a l’Oceà Pacífic, a les costes de Panamà (Bertsch, 1979; Keen, 1971; Skoglund, 2002) i a Galápagos (James, 2013).

Cites georeferenciades conegudes de l´espècie: Phidiana lynceus
Fonts:
: OBIS
: GROC 2010-2011
: Enric Madrenas
: João Pedro Silva
: Bernard Picton
: GBIF.ORG
: OPK
: VIMAR
: Manuel Ballesteros.
: M@re Nostrum
: Altres fonts
: Marine Regions

Abundància

    Mediterrània occidental: ☆☆☆☆☆
    Mediterrània oriental: ☆☆☆☆☆
    Oceà Atlàntic: ★☆☆☆☆
Mes

Aquesta gràfica mostra la probabilitat d´observació mensual de Phidiana lynceus basada en els nostres propis registres.

Videos

‘The Lynx Nudibranch’ from Coral Morphologic on Vimeo.

Altres fotos

Bibliografia

    Abbott RT. 1974. American seashells. The marine mollusca of the Atlantic and Pacific coast of North America. Van Nostrand, New York. 663 pp., 24 pls. [October 1974].
    Ballesteros M, Madrenas E, Pontes M. 2023. OPK - Opistobranquis. Available from https://opistobranquis.info/.
    Bandel K. 1976. Egg masses of 27 Caribbean opisthobranchs from Santa Marta, Columbia. Studies on the Neotropical Fauna & Environment 11(1-2):87-118.
    Behrens DW. 1991. Pacific Coast nudibranchs : a guide to the opisthobranchs, Alaska to Baja California. Monterey, Calif.: Sea Challengers.
    Belcik FP. 1981. The male of Ismaila monstrosa Bergh, 1867 (Copepoda, Splanchnotrophidae). Crustaceana 40(1):16-25.
    Bergh LSR. 1867. Phidiana lynceus og Ismaila monstrosa. Videnskabelige Meddelelser fra Dansk Naturhistoriske Forening, Copenhagen, 1866(7-9): 97-130, pls. 3-4.
    Bergh LSR. 1868. On Phidiana lynceus and Ismaila monstrosa. Ann. Mag. Nat. Hist., series 4, 2(8):133-138, pl 1.
    Bergh LSR. 1898. Die Opisthobranchier der Sammlung Plate. Zoologische Jahrbucher Supplement 4(3):481-582, pls. 28-33.
    Bergh LSR. 1879. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. VI. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 28:553- 584, pls. 6-8.
    Bergh LSR. 1873. Beitrage zur Kenntniss der Aeolidiaden. I. Verhandlungen der koniglich-kaiserlich Zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien (Abhandlungen) 23(4):597-628, pls. 7-10.
    Bergh LSR. 1890. Die cladohepatischen Nudibranchien. Zoologische Jahrbucher, Abtheilung fur Systematik Geographie und Biologie der Thiere 5:1-75.
    Bergh LSR. 1908. Malacologische Untersuchungen, In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil. Wissenschaftliche Resultate. Band 9, Theil 6, Heft 3; pp 119-181, pls. 9-12.
    Bergh R. 1892. System der Nudibranchiaten Gasteropoden. Malacologische Untersuchungen. In: Reisen im Archipel der Philippinen von Dr. Carl Gottfried Semper. Zweiter Theil#Wissenschaftliche Resultate. Band 7, Theil 5. [pp. 1–51, pls 1–4, Mar. 1897; pp. 53–115, pls 5–8, Dec. 1897; pp. 117–158, pls 9–12, Nov. 1898; pp. 159–208, pls 13–16, 27 Mar. 1900; pp. 209–256, pls 17–20, 29 Jan. 1901; pp. 257–312, pls. 21–24, 15 Oct. 1901; pp. 313–382, pls 25–29, 7 Oct. 1902].
    Bertsch H. 1979. Tropical faunal affinities of opisthobranchs from the Panamic Province (eastern Pacific). Nautilus 93(2-3):57- 61.
    Bertsch AJH, Ferreira. 1974. Four new species of nudibranchs from tropical West America. The Veliger 16(4): 343-353.
    Caballer M, Ortea J, Rivero N, et al. 2015. The opisthobranch gastropods (Mollusca: Heterobranchia) from Venezuela: an annotated and illustrated inventory of species. Zootaxa 4034 (2): 201–256.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2015. Protaeolidiella atra Baba, 1955 versus Pleurolidia juliae Burn, 1966: One or two species? Helgol Mar Res 69:137-145.
    Carmona L, Pola M, Gosliner TM, et al. 2013. A tale that morphology fails to tell: A molecular phylogeny of Aeolidiidae (Aeolidida, Nudibranchia, Gastropoda). PLoS ONE 8(5): e63000. doi:10.1371/journal.pone.0063000.
    Cervera JL, Calado G, Gavaia C, et al. 2004. An annotated and updated checklist of the opisthobranchs (Mollusca: Gastropoda) from Spain and Portugal (including islands and archipelagos). Boletín Instituto Español de Oceanografía, 20 (1-4): 1-111. L.
    Debelius H, Kuiter RH. 2007. Nudibranchs of the world. Frankfurt: IKAN- Unterwasserarchiv. 360 pp. p.
    Edmunds M. 2015. Opisthobranchiate Mollusca from Ghana, Aeolidiidae, with consideration of several caribbean species. Journal of Conchology Vol. 42(2): 125-161.
    Edmunds M. 1966. Protective mechanisms in the Eolidacea (Mollusca, Nudibranchia). Journal of the Linnean Society (Zoology) 46(308):27-71, pls. 1-4.
    Edmunds M. 1977. Larval development, oceanic currents, and origins of the Opisthobranch fauna of Ghana. Journal of Molluscan studies 43:301-308.
    Edmunds M. 1964. Eolid Mollusca from Jamaica, with the description of two new genera and three new species. Bulletin of Marine Science of the Gulf and Caribbean 14 (1): 1-32.
    Edmunds M. 1991. Does warning coloration occur in nudibranchs. Malacologia 32(2):241-255.
    Edmunds M, Just H. 1983. Eolid nudibranchiate mollusca from Barbados. Journal of Molluscan Studies 49 (3): 185-203.
    Frank, B. et al. 1998 2014. Phidiana lynceus accessed through: JaxShells.org on 2014-12-14. Available from http://www.jaxshells.org/alyn.htm.
    Garcia FJ, Bertsch H. 2009. Diversity and distribution of the Gastropoda Opisthobranchia from the Atlantic Ocean: A global biogeographic approach. Scientia Marina. 73(1):153–160. https://doi.org/10.3989/scimar.2009.73n1153.
    García García FJ, Dominguez Álvarez JM, Troncoso JS. 2008. Opistobranquios de Brasil. Feito S.L.
    Goodheart J, Bazinet AL, Valdés Á, et al. 2017. Prey preference follows phylogeny: evolutionary dietary patterns within the marine gastropod group Cladobranchia (Gastropoda: Heterobranchia: Nudibranchia). BMC Evolutionary Biology (2017) 17:221.
    Goodheart JA, Ellingson RA, Vital XG, et al. 2016. Identification guide to the heterobranch sea slugs (Mollusca: Gastropoda) from Bocas del Toro, Panama. Marine Biodiversity Records. 9(1):56. https://doi.org/10.1186/s41200-016-0048-z.
    Hecht E. 1896. Contribution e l’etude des nudibranches. Memoires de la Societe Zoologique de France 8:539- 711, pls. 1-5.
    James MJ. 2013. Galápagos Marine Invertebrates: Taxonomy, Biogeography, and Evolution in Darwin’s Islands. Springer Science & Business Media.
    Karmeinski D, Meusemann K, Goodheart J, et al. 2021. Transcriptomics provides a robust framework for the relationships of the major clades of cladobranch sea slugs (Mollusca, Gastropoda, Heterobranchia), but fails to resolve the position of the enigmatic genus Embletonia. BMC Ecology and Evolution. 21(1):226–243. https://doi.org/10.1186/s12862-021-01944-0.
    Keen AM. 1971. Sea shells of tropical west America: marine mollusks from Baja California to Peru, Edition 2, xiv + 1064, 22 pls. Stanford University Press.
    Long SJ. 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000. Bayside Books & Press, Tustin, CA, U.S.A. 672p.
    Marcus E d. BR. 1977. An annotated checklist of the western Atlantic warm water opisthobranchs. J. Molluscan Stud., Suppl 4:1-23.
    Marcus EG. 1955. Opisthobranchia from Brazil. Boletim da Faculdade de Filosofia, Ciencias e Letras, Universidade de Sao Paulo, Zoology, 207, 20:89-261, pls. 1-30.
    Marcus Er. 1957. On opisthobranchia from Brazil 2. Journal of the Linnean Society of London (Zoology) 43(292): 390-486.
    Marcus Ev, Hughes HPI. 1974. Opisthobranch mollusks from Barbados. Bulletin of Marine  Science 24(3):498-532.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1962. Opisthobranchs from Florida and the Virgin Islands. Bull. Mar. Sci. Gulf & Caribbean 12(3):450-488.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1963. Opisthobranchs from the Lesser Antilles. Studies on the Fauna of Curacao and other Caribbean Islands 19(79):1-76.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1964. Verzeichnis der euthyneuren Meeresschneken Brasiliens. Beitrage zur Neotropischen Fauna 3(3):195-206.
    Marcus E d. BR, Marcus EG. 1967. American opisthobranch mollusks Part I, Tropical American opisthobranchs. Studies in Tropical Oceanography, Miami 6(1-2):vii + 1-256, 1 pl.
    Marcus Er., Marcus Ev. 1970. Opisthobranchs from Curaçao and faunistically related regions. Studies on the fauna of Curaçao and other Caribbean Islands. 33(122):1–129.
    McDonald G. 2009. Bibliographia Nudibranchia. 2nd Online Edition, Annotated. 1072 pp  Institute of Marine Sciences, University of California, Santa Cruz. Available from http://escholarship.org/uc/item/8115h0wz.
    Moro L, Martín Esquivel JL, Garrido Sanahuja MJ, et al. 2003. Lista de especies marinas de Canarias (algas, hongos, plantas y animales). Consejería de Política Territorial y Medio Ambiente del Gobierno de Canarias. 248 p.
    Muniain C, Ortea J. 1999. First records of the genus Berghia Trinchese, 1877 (Opisthobranchia: Aeolidiidae) from Argentina, with description of a new species. Avicennia 10-11: 143-150.
    Ortea J, Moro L. 1997. Redescripción y nueva posición sistemática de Phidiana longicirrha Eliot, 1906 (Mollusca: Nudibranchia: Aeolidacea). Revista de la Academia Canaria de Ciencias 9 (2, 3 and 4): 107-118.
    Ortea J, Moro L. 2018. Nuevas citas y nuevos datos sobre las lesmas do mar (Mollusca: Gastropoda) de las islas de Cabo Verde (II). Avicennia. 22:49–58.

    Bibliografia basada en els treballs de Steve Long, 2006. Bibliography of Opisthobranchia 1554-2000 i Gary McDonald, 2009. Bibliographia Nudibranchia, amb actualitzacions posteriors procedents d´altres fonts.

Més informació

Citeu aquest article com:

Pontes, Miquel, Manuel Ballesteros, Enric Madrenas (2023) "Phidiana lynceus" a OPK-Opistobranquis. Publicat: 15/03/2016. Accedit: 19/03/2024. Disponible a (https://opistobranquis.info/ca/?p=21516)

Per poder copiar aquesta cita cliqueu el botó de la dreta.